Pipreola arcuata

El fruter barrado[1] (en Colòmbia i Perú) (Pipreola arcuata), també denominat fruter barreteado (en Equador) o granicera requintilla (en Veneçola),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Cotingidae pertanyent al gènero Pipreola. És nativa dels Vages del nort i occident d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx pels Vages des de l'oest de Veneçola, Colòmbia, Equador, fins al sur de Perú i oest de Bolívia.[2]
Esta au frugívora és considerada poc comuna a localment prou comuna en la seua habitat natural: l'estrat mig o baix de boscs montanyosos tropicals i subtropicales de grans altitutés (entre 2250 i 3300 m.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]Medix en promig 23 cm de llongitut. El pico i les pates són de color roig. En el macho, en el cap i el pit apareixen plomes d'un negre lluent.Tant machos com a femelles presenten el pit i l'abdomen barreados en negre sobre groc pastiç. Les parts superiors són verdes en bandes negres i grogues en les supracoberteras cabals. En la coa apareix una banda ampla de color negre punteada de blanc. El cap de la femella és verda, com l'esquena.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie P. arcuata va ser descrita per primera volta pel naturaliste francés Frédéric de Lafresnaye en 1843 baix el nom científic Ampelis arcuata; la localitat tipo és «Bogotà, Colòmbia».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Pipreola» és un diminutivo del gènero Pipra, demostrant alguna afinitat entre els mateixos; i el nom de l'espècie «arcuata», prové del llatí «arcuatus» que significa ‘curvat’, ‘en format d'arc’.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La subespecie viridicauda té el iris groc i no roig i més vert en les rectrices externes, pero no es diferencien vocalmente.[5]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions Clements Checklist/eBird,[6] i el Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[7] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[5]
- Pipreola arcuata arcuata Lafresnaye, 1843 – Serranía del Perijá (en la frontera entre Colòmbia i Veneçola), i Vages de l'oest de Veneçola (cap a l'est fins al suroest d'Lara), Colòmbia, Equador i nort i centre de Perú (al sur fins a Pasco).
- Pipreola arcuata viridicauda Meyer de Schauensee, 1953 – Vages des del centre de Perú (al sur des de Junín) cap al sur fins a Bolívia (La Pau, Cochabamba).
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 24 de febrer de 2016. P.491.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Fruter Barrado Pipreola arcuata (Lafresnaye, 1843) en Avibase. Consultada el 25 de febrer de 2016.
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Pipreola arcuata, p. 504, làmina 68(1)»
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Pipreola , p. 308; arcuata, p. 54»
- ↑ 5,0 5,1 Pipreola arcuata en Birds of the World.
- ↑ Plantilla:Clements v2017
- ↑ IOC World Bird List: Cotingas, manakins, tityras, becards