Lobodon carcinophaga
.jpg){kind=link}
La foca cangrejera (Lobodon carcinophaga) és una espècie de mamífer pinnípedo de la família dels fócidos.[1][2] S'estima que la seua població és entre 8[3] a 15[4] millons d'individus. És una de les foques més ràpides ya que pot nadar a uns 25,74 km/h.[5] La foca cangrejera es troba en la Antàrtida des de fa 15 a 25 millons d'anys, en una época en la que eixa regió era molt més càlida que hui dia. També ha segut vista en zones d'Amèrica del Sur, Austràlia i Nova Zelanda.
Descripció
[editar | editar còdic]La foca cangrejera té una llongitut màxima que va des de 2,2 als 2,6 m. El seu pes oscila entre els 200 i 300 kg, en una mija de 230 kg . És esvelta i allargada. El color de la seua pell varia des del gris obscur de la temporada hivernal al gris clar de l'estiu. La seua esperança de vida pot superar els 20 anys.
Alimentació
[editar | editar còdic]S'alimenta exclusivament de kril i concretament del kril antàrtic en un 98 %. L'estructura de la seua dentadura no li permet atrapar assuts grans ya que forma un cedazo o garbell que a modo de filtre deixa eixir l'aigua i reté l'aliment.
Comportament
[editar | editar còdic]Viu en menuts grups familiars i és una espècie pagófila -viu entre els blocs de gèl-. El periodo de gestació és d'onze mesos, sol nàixer un cadell per part en un pes d'uns 33 kg. Tant el macho com la femella cuiden dels cadells. L'explorador i naturaliste I.A. Wilson, acompanyat de l'explorador britànic Robert Falcon Scott durant els anys 1910 a 1913 en la Expedició Terra Nova al Pol Sur, varen comprovar que la foca cangrejera, quan sent que està propenca la seua mort, deixa els blocs de gèl i viaja fins a alcançar els lluntans glaciars interiors a on mor. Varen trobar esquelets de foca en numeroses ocasions, a més de 20 quilómetros de la costa i Plantilla:Convert sobre el nivell de la mar".[6] Estes foques són atacades per numerosos predadores, entre uns atres la foca lleopart i la orca, quan sobreviuen ho fan en numeroses cicatrius. Els machos també tenen cicatrius com a resultats de les baralles en atres machos durant el corteig i apareamiento.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ . Consultat el 2025-06-26.
- ↑ Plantilla:MSW3
- ↑ Hückstädt, L. 2015. «Lobodon carcinophaga The IUCN Ret List of Threatened Species 2015» (en en). Consultat el 1 de setembre de 2018.
- ↑ Australian Antarctic Division: Leading Austràlia’s Antarctic Program. «Crabeater seals» (en en). Consultat el 1 de setembre de 2018.
- ↑ Kindersley, Dorling (2001,2005). Animal, New York City: DK Publishing. ISBN 0-7894-7764-5.
- ↑ I.A. Wilson, Discovery Natural History Report, Zoology, vol. ii, part i.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lobodon carcinophaga.
- Erro al crear miniatura: Wikispecies té un artícul sobre Lobodon carcinophaga.
- Pinnípedos de la mar argentina
- [enllaç trencat]
