Lobodon carcinophaga
La foca cangrejera (Lobodon carcinophaga) és una espècie de mamífer pinnípet de la família dels fòcits.[1][2] S'estima que la seua població és entre 8[3] a 15[4] millons d'individus. És una de les foques més ràpides ya que pot nadar a uns 25,74 km/h.[5] La foca cangrejera es troba en l'Antàrtida des de fa 15 a 25 millons d'anys, en una época en la que eixa regió era molt més càlida que hui dia. També ha segut vista en zones d'Amèrica del Sur, Austràlia i Nova Zelanda.

Descripció
La foca cangrejera té una llongitut màxima que va des de 2,2 als 2,6 m. El seu pes oscila entre els 200 i 300 kg, en una mija de 230 kg . És esvelta i allargada. El color de la seua pell varia des del gris obscur de la temporada hivernal al gris clar de l'estiu. La seua esperança de vida pot superar els 20 anys.
Alimentació
S'alimenta exclusivament de kril i concretament del kril antàrtic en un 98 %. L'estructura de la seua dentadura no li permet atrapar assuts grans ya que forma un cedazo o garbell que a modo de filtre deixa eixir l'aigua i reté l'aliment.
Comportament
Viu en chicotets grups familiars i és una espècie pagòfila -viu entre els blocs de gèl-. El periodo de gestació és d'onze mesos, sol nàixer un cadell per part en un pes d'uns 33 kg. Tant el macho com la femella cuiden dels cadells. L'explorador i naturaliste I.A. Wilson, acompanyat de l'explorador britànic Robert Falcon Scott durant els anys 1910 a 1913 en l'Expedició Terra Nova al Pol Sur, varen comprovar que la foca cangrejera, quan sent que està propenca la seua mort, deixa els blocs de gèl i viaja fins a alcançar els lluntans glaciars interiors a on mor. Varen trobar esquelets de foca en numeroses ocasions, a més de 20 quilómetros de la costa i 3000 pies (914.4 m) sobre el nivell de la mar".[6] Estes foques són atacades per numerosos predadores, entre uns atres la foca lleopart i l'orca, quan sobreviuen ho fan en numeroses cicatrius. Els mascles també tenen cicatrius com a resultats de les baralles en atres mascles durant el corteig i emparellament.
Vore també
Referències
- ↑ «Lobodon carcinophaga (Hombron & Jacquinot, 1842)» (en en). www.gbif.org. Consultat el 2025-06-26.
- ↑ (2005) Wilson, Don E. (ed.). Mammal Species of the World, 3ª edició (en inglés), Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0.
- ↑ Hückstädt, L. 2015. «Lobodon carcinophaga The IUCN Red List of Threatened Species 2015» (en en). Consultat el 1 de setembre de 2018.
- ↑ Australian Antarctic Division: Leading Austràlia’s Antarctic Program. «Crabeater seals» (en en). Consultat el 1 de setembre de 2018.
- ↑ Kindersley, Dorling (2001,2005). Animal, New York City: DK Publishing. ISBN 0-7894-7764-5.
- ↑ I.A. Wilson, Discovery Natural History Report, Zoology, vol. ii, part i.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lobodon carcinophaga.
- Wikispecies té un artícul sobre Lobodon carcinophaga.
- Pinnípedos de la mar argentina
- [enllaç trencat]