Calendari hebreu
El calendari hebreu és un calendari lunisolar, és dir, que es basa tant en el cicle de la Terra al voltant del Sol (any), com en el de la Lluna al rodejar a la Terra (mes). La versió actual, per la que es rigen les festivitats judeues, fon conclosa pel sabi Hilel II cap a l'any 359. Este calendari es basa en un complex algoritme, que permet predir les dates exactes de lluna nova, aixina com les distintes estacions de l'any, basant-se en càlculs matemàtics i astronòmics, prescindint des d'aquell moment de les observacions empíriques de que es varen valdre fins llavors.
En la seua concepció complexa tant de solar com llunar, el calendari hebreu se sembla al chiné, sense que se sàpia cap d'influència que haja tengut l'un sobre l'atre; i també al calendari utilisat pels pobles de la península aràbiga fins a l'aparició del islam, en el sigle VII de la Era cristiana. En canvi, es distinguix del calendari gregorià d'ampli us universal, basat exclusivament en el cicle solar-anual; i també del que rig al món musulmà des de Mahoma fins als nostres dies, que és purament llunar.
El calendari hebreu comença en la Génesis del món, que va succeir, segons la tradició judeua , el dia dumenge 7 d'octubre de l'any 3761a.C. data equivalent a l'1 del mes de Tishrei de l'any 1. D'esta manera, l'any gregorià de 2009 equival a l'any hebreu de 5769 (que va començar a poqueta nit del 29 de setembre del 2008). Per a convertir un any del calendari gregorià al seu corresponent hebreu, basta de sumar o restar la sifra del 3760 (2009 + 3760 = 5769).
Mesos[editar | editar còdic]
La duració dels mesos hebreus oscila entre els 29 i els 30 dies, de la manera següent:
- Tishrei (30 dies) ('תשר) cau aproximadament al setembre o octubre
- Jeshván (29 o 30 dies) (חשוון ), nomenat també Marjeshván - מרחשוון) - octubre o novembre
- Kislev (30 o 29 dies) (כסלו) - novembre o decembre
- Tebet (29 dies) (טבת) - decembre o giner
- Shevat (30 dies) (שבט) - giner o febrer
- Adar (29 dies) (אדר) - febrer o març
- Nisán (30 dies) (ניסן) - març o abril
- Iyar (29 dies) (אייר) - abril o maig
- Siván (30 dies) (סיוון) - maig o juny
- Tamuz (29 dies) (תמוז) - juny o juliol
- Av (30 dies) (אב, nomenat també Menajém Av - מנחם אב) - juliol o agost
- Elul (29 dies) (אלול) - agost o setembre
El any en el calendari hebreu =[editar | editar còdic]
Hi ha tres tipos d'any en el calendari hebreu
- "Any faltant" (שנה חסרה,, "shaná jaserá"), i en este cas tant el més de Jeshván com el de Kislev tenen 29 dies cada u, de tot això resulta que el dit any en 353 dies.
- "Any normal" (שנה כסדרה, "shaná kesidrá"), i en este cas Jeshván portarà 29 dies en tant Kislev vindrà en 30, de tot això resulta un total anual de 354 dies.
- "Any complet" (שנה שלמה, "shaná shelemá"), i en este cas tant Jeshván com Kislev conten cada un en 30 dies, i per tant es tracta d'un any en 355 dies en el seu total.
Els anys bisexts respectius a cada un dels tipos d'anys detallats, tindran al seu torn, sumat el més agregat d'Adar "A" que sempre conta en 30 dies, 383, 384 o 385 dies.
El calendari hebreu torna a repetir el seu cicle, tenint en conte les variacions en dies, mesos i anys, una vegada cada 247 anys, en una chicoteta diferència de 50 minuts entre abdós. Perque la repetició entre dos anys hebreus siga perfecta, han de transcórrer entre l'un i l'atre ni més ni menys que... 689.472 anys!
Referències[editar | editar còdic]
Anglés:
- Samuel Poznanski. "Calendar (Jewish)". Encylopædia of Religion and Ethics, 1911.
- F.H. Woods. "Calendar (Hebrew)", Encylopædia of Religion and Ethics, 1911.
- W.H. Feldman. Rabbinical Mathematics and Astronomy,3rd edition, Sepher-Hermon Press, 1978.
- Arthur Spier. The Comprehensive Hebrew Calendar. Feldheim, 1986.
- L.A. Resnikoff. "Jewish calendar calculations", Scripta Mathematica 9 (1943) 191-195, 274-277.
- Edward M. Reingold and Nachum Dershowitz. Calendrical Calculations: The Millenium Edition. Cambridge University Press; 2 edition (July 1, 2001). ISBN 0-521-77752-6