Xolmis irupero
-8.jpg){kind=link}
La monjita blanca[1] (Xolmis irupero), també coneguda com viudita blanca comuna (en Uruguay),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae pertanyent al gènero Xolmis. És nativa d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx en dos grans àrees disjuntas: en el noreste de Brasil, i des de l'est de Bolívia cap al sur per Paraguay, sur de Brasil, Uruguay, fins al centre sur d'Argentina.[3] En els últims anys s'han reportat albiraments ocasionals d'eixemplars en Chile, particularment en la Regió de Coquimbo (IV Regió), provablement corresponents a aus escapades o lliberades de captiveri. No obstant, no existix evidència de poblacions selvades establides en el país.[4]
Esta espècie és considerada rara en la seua hàbitat natural del nordest de Brasil, les àrees àrides i semiáridas de la caatinga, o pot ser prou comuna a comuna en atres hàbitats com sabanas, pasturages oberts i semiabiertos i pastajes en arbustos i arbres dispersos del Pantanal, del chaco, del espinal i de la pampa, en freqüència a lo llarc de camins o prop d'habitacions humanes, i prop de pantans o aigües. Principalment per baix dels 1000 m d'altitut, pero fins als 1300 m en Bolívia.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]Esta és un au menuda, medix de 17 a 18 cm de llongitut i pesa de 21 a 29,5 g.[3] De color blanc lluent, en ulls negres, pates negres i un pico puntagut curt a mijà. Té vores molt negres en la part exterior de les ales i una coa curta.[5]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie X. irupero va ser descrita per primera volta pel naturaliste francés Louis Pierre Vieillot en 1823 baix el nom científic Tyrannus irupero; el seu localitat tipo és: «Paraguay».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Xolmis» deriva d'un vocablo d'orige incerta. Provablement es referix al azteca «xomotl», nom d'au registrat per Hernández (1651) en Mèxic, o tal volta es referixca a un nom guaraní no registrat; i el nom de l'espècie «irupero», del guaraní «iruperó» que significa ‘pardal problemàtic’ designant a la present espècie «Pepoazá iruperó» de Félix de Azara (1802–1805).[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La població aïllada del noreste de Brasil (subespecie niveus) podria ser tractada com una espècie separada, en base en consideracions biogeográficas, depenent d'investigacions sobre la vocalisació i la genètica.[3]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[7] i Clements Checklist/eBird[8] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Xolmis irupero niveus (Spix), 1825 – est de Brasil (des de Ceará i Riu Gran del Nort cap al sur fins al nort de Mines Gerais i Espírito Sant).
- Xolmis irupero irupero (Vieillot), 1823 – centre i surest de Bolívia, noreste i centre d'Argentina (al sur fins a Mendoza i Riu Negre), Paraguay, sur i surest de Brasil (Mate Grosso do Sul, Riu Gran del Sur) i Uruguay.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el . Consultat el 31 de març de 2014, pg.495.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 25 de març de 2023.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 24 de març de 2023.
- ↑ Monjita blanca Xolmis irupero en Aus de Chile. Consultada el 19 de juny de 2026.
- ↑ Viudita blanca comuna en Averaves.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Xolmis, p. 411; irupero, p. 207»
- ↑ IOC World Bird List: Tyrant Flycatchers
- ↑ Clements, J. F., et al. 2022. The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2022.