Podarcis muralis

La lagartija roquera (Podarcis muralis) és una espècie de reptil escamoso de la família Lacertidae. Es distribuïx per gran part d'Europa, des del oceà Atlàntic fins al nort d'Anatolia, i ha segut introduïda accidentalment en Estats Units per George Rau Jr. en 1951 a on s'expandix actualment per les terres de Kentucky i Ohio.^[1] En la península ibèrica es restringix a la franja eurosiberiana (des del llímit entre Galícia i Astúries fins al Pirineu català), el Sistema Ibèric i el Sistema Central, sent substituïda en les terres baixes del sur pel complex d'espècies de la lagartija ibèrica (Podarcis hispanica) sensu clapixc; en Itàlia i els Balcans aplega més al sur. També existixen poblacions insulars en varis illots del mar Cantàbrica, Ligúria i la costa atlàntica francesa, entre els que s'inclouen les illes del Canal.

Descripció física

La llongitut dels machos, sense contar la coa, és d'entre 48 i 68 mm. Les femelles poden alcançar tamanys més grans, si be la diferència no sol aplegar al milímetro; en algunes poblacions (per eixemple en les de la Rebanc Cantàbric) esta diferència de tamany no existix.

La coloració consistix en una gran varietat de tons més o menys pardo-grisáceo-verdosos que poden estar esguitats de taques negres en concentracions també variables (major en els machos adults, mentres que en les femelles no solen aparéixer). A pesar d'estes varicaciones, per lo general es pot apreciar una llínea de punts negres en l'esquena i una banda obscura a cada costat, plana en les femelles i machos jóvens i esguitada de taques més obscures en els machos adults. El color de la pancha varia entre el blanquecino i el rojós, en ocasionals ocelos blaus en algunes escamas externes, mentres que la gola apareix reticulada en negre.

En la naturalea es documenten formes melánicas, mentres que els casos d'albinismo només són coneguts en captivitat.

Comportament

Esta espècie, pròpia de terrenys montanyosos, pot colonisar construccions humanes. Els machos són territorials en els membres del seu propi sexe, mentres que les femelles es mouen lliurement. El apareamiento té lloc en primavera i la posada consta d'entre 3 i 8 ous que la femella enterra en un menut clot excavat per ella mateixa. Els ous eclosionan entre dos i tres mesos despuix. En aplegar el hivern, les lagartijas busquen refugi en algun clavill a on passen els mesos frets en estat de letàrgia.

De la mateixa manera que atres espècies similars, la roquera s'alimenta d'insectes i és a la seua volta víctima de menuts mamífers carnívors com les musarañas, comadrejas i gats. La coa pot desprendre's en cas de ser atacada per un depredador (autotomía) permetent aixina la fugida del seu amo i regenerant-se més vesprada.