Piràmide (arquitectura)
Una piràmide (del llatí pyrămis, -ĭdis, i este del grec πυράμις,-ιδος pyrámis, -idos) és una construcció monumental, en forma piramidal, normalment de base cuadrangular.
Origens[editar | editar còdic]
S'ha discutit molt sobre l'orige de la forma piramidal en la construcció humana. Les piràmides sorgiren en distintes civilisacions sense contacte entre si, lo qual ha donat peu a multitut d'especulacions de tota índole. Encara aixina, des d'un punt de vista merament estructural o constructiu, la forma piramidal és un resultat casi inevitable del simple desig de guanyar altura utilisant pedra.
En l'antiguetat, l'arquitectura comú amprava materials fàcils de conseguir i manipular, tals com lo fanc o la fusta. No obstant, este tipo de construccions no perduraven en el temps. Quan se desijava un edifici més longeu, com una tomba, o un edifici emblemàtic, se recorria llavors a la pedra (o al taulell si no se disponia de lo primer). Les primeres construccions de pedra per tant obediren a propòsits funeràrios o religiossos, i tant en Egipte (mastabes) com en Amèrica, encara que mils d'anys despuix, ya adoptaren una forma troncopiramidal.
En el temps, se mamprengueren a edificar tombes i plataformes religiosses damunt de les anteriors (tal volta en l'intenció de manifestar major poder que el predecessor). Este tipo de pràctiques derivà en les piràmides escalonades; un tipo de construcció molt similar als zigurats mesopotàmics.
No queda constància dels motius que impulsaren el pas des d'este punt a la típica piràmide pentaédrica, encara que no és descabellat pensar que el bot formal fora simplemente estètic.
Construcció[editar | editar còdic]
Encara que esencialment les piràmides consistien en "simples" apilamients de pedra, requeriren un enorme esforç, habilitat, ingeni i capacitat organisativa per a la seua construcció. A pesar de que algunes civilizacions que construiren estos monuments coneixien l'arc de descàrrega (com l'egipcia), ampraren preferentement estructurs adintelades. Encara aixina, els grans dintels de pedra eren incapaços de soportar les tremendes presions eixercides sobre ells sense fracturar-se, de modo que per a obrir estàncies i corredors interiors recurriren a la tècnica de la falsa bóveda, que consistix en anar aproximant llaugerament de forma escalonada les filades dels murs, fins conseguir un efecte similar al d'un arc apuntat, pero en doveles horizontals.
Els recobrimients exteriors d'estos edificis varien molt d'unes culturas i époques a atres, encontrant-se des de revestimients de pedra calcàrea fins estucs.
El procés de tallat de les pedras era extremadament lent, ya que estes solien ser pedres dures (tipo granític). Per a treballar-les s'utilisaren ferramentes de bronze i sílex, i el polimentat es conseguia mijançant el frotat en la pròpia pols de les pedres o en abrasius més durs com el pols de quarcita.
L'aubsència de documents ha imposibilitat conéixer els métodos constructius amprats en les piràmides antigues, pero no hi ha constància de l'us de la roda, per lo que les teorias més aceptades especulen en rampes o espirals exteriors sobre les que s'aniran deslisant els blocs mijançant palanques.
Soles a partir del sigle XX, enacabant de la popularisació de l'acer i el vidre com materials de construcció, els arquitectes han tornat a incorporar la piràmide al seu repertori formal.
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/ Pirámide (arquitectura) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Piràmide (arquitectura).
«Piràmide». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).