Myiopagis flavivertex

El fiofío coroniamarillo^[1] (Myiopagis flavivertex), també denominat fie-fie de corona groga (en Perú), bobito corona groga (en Veneçola) o elenita coroniamarilla (en Equador),^[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae pertanyent al gènero Myiopagis. És natiu del nort d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx de forma disjunta. Molt localment en el noreste i sur de Veneçola a orient de la conca del riu Orinoco (noreste de Monagas cap al sur fins a Delta Amacuro, Amazones) i extrem est de Colòmbia (noreste de Guainía); en Guyana, Surinam, Guayana francesa i en la Amazònia brasileña a lo llarc del ric Amazones (Amazones cap a l'est fins a Pará i Amapá, cap al sur a lo llarc del riu Madeira fins al nort de Rondônia), i en el noreste d'Equador (Sucumbiu-vos, nort d'Orellana) i noreste de Perú (est de Loreto, Ucayali).^[3]

Esta espècie és considerada poc comuna en la seua hàbitat natural, l'estrat mig i baix de boscs de várzea i selves pantanosas, per baix dels 300 m d'altitut.^[4]

Descripció

Medix entre 12,5 i 13 cm de llongitut i pesa 12 g.^[3] Per dalt és de color oliváceo, més obscur en la corona en una llista de color groc lluent (casi sempre amagada) i la regió supraloral blanquecina; les ales són obscures en dos prominents barres grogues. La gola i el pit són oliva grisáceo; la pancha groga pàlida. Pot semblar desprolijo; generalment és identificat pel seu hàbitat i veu molt més que per la seua apariència.^[4]

Comportament

És trobat solitari o en parells; s'encaramalla prou dret en la seua percha en l'interior del bosc. Generalment no es junta a bandadas mixtes.^[4]

Alimentació

La seua dieta consistix d'insectes.^[3]

Vocalisació

La seua vora, diferenciat, és un explosiu, agut i espinós «yiiír-yiir-yiir-yiu» repetit a cada llarcs intervals; pot variar per a un ràpit «yíu-yiyiyiyiyiyiyiu-yiu».^[4]

↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 21 de juliol de 2015. P. 493.
↑ Fiofío Coroniamarillo Myiopagis flavivertex (Sclater, PL, 1887) en Avibase. Consultada el 29 d'octubre de 2022.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 29 d'octubre de 2022.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1^a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Myiopagis flavivertex, p. 419, làmina 45(1)»

[sèu-1] Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 21 de juliol de 2015. P. 493.

[AB-2] Fiofío Coroniamarillo Myiopagis flavivertex (Sclater, PL, 1887) en Avibase. Consultada el 29 d'octubre de 2022.

[BOW-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 29 d'octubre de 2022.

[RR-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1^a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Myiopagis flavivertex, p. 419, làmina 45(1)»

[1]

[2]

[3]

[4]