Almenara
Almenara és un municipi de la provincia de Castelló en la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertany a la comarca de la Plana Baixa. La seua població censada en l'any 2021 era de 6.254 habitants (INE).[1]
Toponímia[editar | editar còdic]
El terme Almenara prove de l'aràbic المنارة (al-manāra), "far", a la seua volta derivada de نار (nār), "foc". El nom fa referència a les torres situades en l'encerrellada del Castell, des de les que s'encenien fòcs com senyal d'avís.
Geografia[editar | editar còdic]
Almenara se situa en la transició entre la planura de la Plana, al nort del terme i la comarca natural del Vall de Segó, a on se situa el poble i les millors terres, encara que administrativament s'enquadra en el sector més meridional de la Plana Baixa, entre la costa mediterrànea i les estribacions de la Serra d'Espadà.[2]
El terme, predominantment pla al sur i a l'est, és més accidentat cap al nort i, sobre tot, a l'oest, a on s'alça la Montanya de la Frontera (369 m). Al nort del caixco urbà s'alça l'encerrellada del Castell (175 m) i a l'este del ferrocarril, a tan soles 2,5 Km. del mar, s'alça el mont dels Estanys (110 m.). La costa, de més de 3 Km., és baixa i arenosa i entre esta i la terra ferma s'estén la marjal, aprofitat des de la mitat del sigle XIX per al conreu de l'arròs, i que està separat de la plaja de Casablanca per un estret alfac.[2]
El terme està drenat pels barrancs de la Murta i l'Arquet, al sur, i els de Covatelles i Talavera al nort. Tots ells desapareixen entre els marjals, sense aplegar a desaiguar al mar. La superfície forestal està restreta a la zona alta i inaccessible de les montanyes, i està constituïda per pins, romer, argilagues i retama; i al marjal, a on creixen els juncs.[2]
Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]
| Nort: Vall d'Uxó i La Llosa | ||
| Oest: Sagunt i Quart de les Valls | Almenara | Est: Mar Mediterràneu |
| Sur: Quartell, Benavites i Sagunt |
Història[editar | editar còdic]
Els testimonis més antics del terme d'Almenara consistixen en unes troballes litiques de l'Estany Gran, datats en el epipaleolític, aixina com uns dólmenes i un possible menhir del eneolític. Hi ha un poblat de l'Edat del Bronze en la Montanya Blanca, i chicotets restants en la Corona i l'Abric dels Zinc. En la zona que ocupa l'actual castell s'han trobat un poblat i una necròpolis ibèrica, prou desobrats per les construccions posteriors. Hi ha, aixina mateix, restants d'una intensa romanisació, lligada a la veïna Sagunt i que testimonien el jaciment del Punt del Cid i els restants d'un embarcador que han aparegut en els marjals costers. Se coneixen, ademés, 18 llapides romanes, alguns trams de camins, i els restants d'una vila i una torre en les rodalies dels estanys.[2]
En época andalusí se construí el castell del qual far pres el nom la ciutat. Este controlava el litoral de la Plana de Burriana, al nort, i la de Morvedre, al sur. Jaume I prengué la plaça en 1238 i, si be se conservaren vàries alqueries escampades en el terme, els nous pobladors cristians decidiren construir una població als peus del castell, a partir de la qual se desenrollà l'actual caixco urbà d'Almenara.[2]
En l'any 1292 passà a mans de Joan de Proxita, senyor de la Baronia de Lluchent. Despuix, fon cap de la Baronia i posterior Comtat d'Almenara, del que formaven part Chilches, La Llosa i Quart de les Valls, i en el sigle XVIII les alqueries de Benavites, Quartell, Palma de Gandia i Benissanó. En 1521 tingué lloc, en les rodalies de la població, la Batalla d'Almenara, entre les tropes realistes del duc de Sogorp i els agermanats, que foren derrotats i el seu decliu començà despuix d'esta derrota. Se produïren aixina mateix importants batalles durant la guerra de l'Independència. La població, que havia aumentat considerablement des de finals del sigle XVIII patí un retrocés a finals del XIX degut a les vàries pestes que assolaren la zona.[2]
Demografia[editar | editar còdic]
A principis del sigle XVI Almenara contava en 144 veïns (uns 580 habitants), població que se mantingué estable fins a mitat del sigle XVIII, en que alcançà els 400 veïns (uns 1.600 habitants). La població quedà estable de nou fins a la década de 1950 en que se duplicà fins alcançar els 2.840 habitants. En l'any 1981 se duplicà de nou, a l'alcançar els 5.032 habitants, sifra que s'ha mantingut casi invariable fins a l'any 2005, any en que de nou inicia un considerable increment demogràfic.
Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 6.254 habitants.
El núcleu històric i principal d'Almenara se troba a uns 4 Km. de la costa, baix l'encerrellada del Castell. En la mitat nort de la restinga que separa la zona de marjals de la plaja de Casablanca s'ha desenrollat el Barri Mar, denominat oficialment Plaja d'Almenara Casablanca, que ya contava en 840 habitants en l'any 2011.[2][1]
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Almenara.
| Municipis de La Plana Baixa | |
|---|---|
|
Aïn • Alcúdia de Veo • Alfondeguella • Almenara • Les Alqueries • Artana • Bechí • Borriana • Chilches • Eslida • La Llosa • Moncofa • Nules • Onda • Ribesalbes • Suera • Tales • La Vall d'Uxó • Vilarreal • La Vilavella | |