Anar al contingut

Smilodon fatalis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Smilodon fatalis (Smilodon fatalis)


Smilodon fatalis és una espècie extinta de félido pertanyent a la subfamília dels macairodontinos Machairodontinae, una de les espècies conegudes popularment com felino dents de sabre.[1] Va viure en lo que hui és Amèrica entre el Pleistoceno Mig, de fa 1.6 millons d'anys i va desaparéixer a finals del Pleistoceno Superior, fa 11 000 anys, es creu que la seua major extinció va ser deguda al canvi climàtic principalment i en part per l'acció de l'home i se li estima un pes d'entre 85 a 469 quilos.

D'aspecte molt imponent, el mordisco del esmilodón era relativament dèbil i solament tenia, aproximadament, un terç de la potència del d'un lleó. Caçava en solitari, posseïa unes potentíssimes pates davanteres que usava per a tombar a l'assut i immovilisar a les seues víctimes en una forta flexión del cap permés per una potent musculatura cervical, clavant els seus temibles caninos en la gola. La sanc deixava d'aplegar al cervell i la mort es produïa de manera immediata. No necessitava, per tant, una mandíbula tan potent com els felinos actuals.[2]

Els eixemplars millor conservats s'han trobat en L'Alquitrà, en Los Àngeles (Estats Units), en unes afloraciones naturals d'alquitrán.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. PaleoBiology Database Smilodon, informació bàsica 14 de setembre de 2010
  2. PLoS ONE.5(7)
    i11412.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0011412.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]