Segart

Segart

Segart és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de El Camp de Morvedre.

Geografia

El poble es troba situat als peus del mont Garbí (601 metros),​ La Llosa (565 metros)3​ i el Puntal de l'Abella (654 metros).​ El relleu és un tant accidentat en l'alvertent que baixa cap al riu Palancia. Entre els barrancs estan els de la Font, El Meliquet i de Segart​ o Palmeral.

El mig climàtic és propi de zones mediterrànees, puix, a pesar de la seua altitut (256 metros sobre el nivell de la mar), es troba a uns catorze quilómetros de la mar.

Localitats limítrofes

Llimita al nort en Estivella, al sur en Nàquera, a l'est en Albalat dels Tarongers i a l'oest en Serra, totes elles poblacions de la provincincia de Valéncia.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Francisco J. Garriga Ambrosio	UCD
1983 - 1987	José García Andrés	AP-PDP-UL-UV
1987 - 1991	José García Andrés	AP
1991 - 1995	José García Andrés	PPCV
1995 - 1999	José García Andrés	PPCV
1999 - 2003	José García Andrés	PPCV
2003 - 2007	José García Andrés	PPCV
2007 - 2011	Vicent de Paül Garriga	BLOC
2011 - 2015	Vicent de Paül Garriga	PPCV
2015 - 2019	Vicent de Paül Garriga Francisco J. Garriga Garcia	PPCV
2019 - 2023	Francisco J. Garriga Garcia	Junts per Segart
2023	Francisco J. Garriga Garcia	Junts per Segart

Demografia

Segart conta en 174 habitants en l'any 2022 segons les senyes del INE.

Evolució demogràfica
1860	1900	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1980	1990	1994	1998	2000	2004	2007	2009	2014	2022
263	214	219	224	184	186	164	149	142	160	190	168	212	158	139	134	184	174

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura. En el secà predomina el cultiu d'oliveres, armelers i garroferes. En la zona de regadiu el cultiu majoritari és el del taronger. La terra és treballada en règim de propietat. Entre els anys 1931 i 1988 va haver un aument de la superfície de regadiu del 140% passant de 5 ha a 7 ha.​ Actualment posseïx poca indústria pero el sector servicis s'ha enfocat cap a l'hostaleria i el turisme rural.

Fins a la creació del parc natural de la Serra Calderona es realisava l'extracció de la pedra arenisca denominada rodeno​ que s'utilisava per a la construcció i l'acondicionament dels carrers com adoquinat. L'extracció d'esta pedra ha segut una de les causes principals de mortandat en la població masculina de Segart, ya que el trencament de la pedra generava una pols de quars que era aspirat pel treballador i depositat en els pulmons.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de Segart
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de Segart
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
• Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Segart.