Saiga tatarica
El saiga (Saiga tatarica) és una espècie d'artiodàctil de la família Bovidae.[1] Habita en les estepas d'Àsia Central, des del sur de Rússia (Kazán) fins al noroest de China i zones de Mongòlia; el major número d'individus habita en Kazakhstan i Uzbekistan.
Característiques
[editar | editar còdic]El saiga és un antílop de mijà tamany, a sovint cridat antílop estupefacto pel seu enorme nas, medix de 60 a 80 cm en la creu (altura en els muscles) i pesa entre 25 i 51 kg.[2] La seua esperança de vida és de 6 fins a 10 anys. El macho és més gran que la femella i és l'únic que presenta banyes, els quals són de color grisáceo o groguenc i medixen de 25 a 30 cm.[2] Les seues banyes tenen valor en la medicina tradicional chinenca i debido a ello estan en perill per caça furtiva. El seu pelaje canvia segons l'estació de l'any, canviant d'un color blanquecino groguenc en l'hivern a un color rojós groguenc clar en l'estiu. El nas és ample, llarga i molt mòvil, semblant a una menuda #probòscide, #lo que es creu que permet a l'animal filtrar la pols o calfar el fret i sec aire de les estepas que inhala.[3] És una adaptació a l'ambient de clima continental i àrit, caracterisat per fortes fluctuacions de temperatura.[4]
Vida
[editar | editar còdic]Els saigas formen enormes manades que conviuen en estepas semidesiertas, s'alimenten d'una gran varietat de plantes, incloent algunes venenoses per a atres animals. Ademés, poden cobrir distàncies considerables i creuar els rius nadant.
L'época de apareamiento comença en novembre, en la lluita per la possessió de les femelles. El guanyador lidera una manada d'unes 5 a 50 femelles. El periodo de gestació és de 140 a 147 dies.[2] La femella saiga, de la mateixa manera que ocorre en els antílops dik dik, es coneixen per la seua capacitat de tindre descendència a la primerenca edat de 8 mesos. Lo estrany resulta que el primer part és de bessons, pero en avant és únic. Si la població es vera sériament afectada les femelles de 5 mesos acceleren la seua madurea i allumenen bessons d'abdós sexes.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Com a animal adaptat als espais oberts, #fredor i secs, el saiga és un perfecte indicador de condicions glacials en els jaciments del Pleistoceno a on apareix. En el seu moment de major distribució, durant els últims glacials, la espècie va aplegar a poblar grans extensions d'Àsia, Amèrica i Europa, aplegant inclús fins al nort de la península ibèrica.[4] En el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
es va extinguir en els Cárpatos per la caça excessiva i ya en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
va ser exterminat en Polònia i Ucrània. A pesar de la protecció oficial, la caça illegal o furtiva per a conseguir les seues pells i banyes (demandats en els últims anys per la medicina tradicional chinenca com a substitut del cada volta més rara banya de rinoceront) seguix constituint una greu amenaça per al futur de l'espècie, i és a estes activitats a les que es deu que el seu número haja descendit a uns 40 000 eixemplars des de la població d'aproximadament un milló que hi havia en 1990. En l'actualitat es troba espècie de casi amenaçada d'extinció.
Cap a maig de 2015, 120 000 #espècimen varen morir de manera massiva (epizootia) en el nort de Kazakhstan, #lo que representa un terç de la població total. El percentage de mortalitat en les manades una volta infectades era del 100 %.[5] Es va determinar que ho causava la bactèria Pasteurella multocida, habitualment present en estos antílops pero de forma inofensiva.[6]
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:MSW3
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Hanák, V. i Mazák, V. (1991). Enciclopèdia dels Animals, Mamífers de tot lo món (en espanyol), Madrit, Espanya: SUSAETA, pp. 354. ISBN 84-305-1967-X.
- ↑ Geist, V. (2002). «Ungulates», Gould, I. (ed.). Encyclopedia of animals: mammals, birds, reptils, amphibians (en anglés), Barnes & Noble, pp. 687. ISBN 9780760735527.
- ↑ 4,0 4,1 Van der Made, J. (2005). «La fauna del Pleistoceno europeu», Carbonell, I. (ed.). Homínits: les primeres ocupacions dels continents, 1ª edició (en espanyol), Barcelona, Espanya: Ariel, pp. 784. ISBN 84-344-6789-5.
- ↑ «[1]», New Scientist (en anglés).
- ↑ «[2]», The New York Claves. Consultat el 9 d'abril de 2017 (en anglés).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Ultimate Ungulate (en anglés)
- ARKive - imàgens i videos de l'Antílop Saiga (Saiga tatarica) (en anglés)