Protocyon
Protocyon és un gènero de cánido extint de gran tamany, compost per poques espècies que varen viure en Amèrica del Sur durant el Pleistoceno, els anàlisis sugerixen que els restants més antics d'estos cánidos es remonten fins a fa 1 milló d'anys, i els més recents fa 10.000 anys.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Protocyon va ser descrit per Christian Gottfried Giebel en l'any 1855.[2]
Distribució
[editar | editar còdic]Els seus restants fòssils es llimiten a la mitat nort d'Amèrica del Sur, en #espècimen descoberts en el Pleistoceno mig-tardà i tardà d'Equador, en el Pleistoceno tardà d'Uruguay,[3] i Veneçola,[4] en el Pleistoceno mig-tardà de la Regió Pampeana i el nort de la Argentina, Brasil,Bolívia i Perú
Hàbitat i comportament
[editar | editar còdic]Protocyon habitaven en praderies d'Amèrica del Sur a finals del Pleistoceno. Els anàlisis paleocológicos sobre la base de l'estudi d'índexs morfométricos i variables qualitatives indiquen que va ser un tàxon d'hàbits hipercarnívoros, i que perseguien activament i capturaven mamífers de mijà a gran porte en una massa d'entre 50 i 300 kg. Deuen haver depredado principalment als numerosos cérvidos, cavalls, camélidos, i pecaríes que habitaven en eixes regions d'Amèrica del Sur durant eixe periodo. Tal volta també inclús varen capturar a eixemplars jóvens d'espècies de major tamany; marques de mossegades en fòssils sugerixen que pots haver caçat al gliptodonte Glyptotherium.Plantilla:R
Característiques
[editar | editar còdic]Es varen estimar pesos per als eixemplars adults de Protocyon troglodytes en l'orde dels 20 a 30 kg, para Protocyon scagliorum en l'orde dels 24 kg, i para Protocyon tarijensis en l'orde dels 30 a 35 kg. Un molar trobat en Santa Vitória do Palmar en Brasil sugerix un pes d'entre 25 a 37 kg per a eixe eixemplar en particular.Plantilla:R. Els estudis paleocológicos de la fauna del tram final del Lujanense relacionen l'extinció de varis mamífers en tamanys majors als 100 kg i la desaparició dels grans cánidos hipercarnívoros.
Relacions filogenético
[editar | editar còdic]L'anàlisis filogenético va corroborar l'inclusió Protocyon en el clado dels cánidos suramericans, junt en els gèneros: Speothos, Chrysocyon, i Theriodictis; en este últim forma un grup monofilético.[5]
Espècies
[editar | editar còdic]Este gènero està integrat per 3 espècies:[6][7]
- Protocyon troglodytes, la qual inclou també a Protocyon orcesi. Va habitar en Brasil i Equador.
- Protocyon scagliorum (abans: Protocyon scagliarum). Va habitar en la Argentina.
- Protocyon tarijensis. Va habitar en el sur de Bolívia. Era una espècie que havia segut referida a un atre gènero: Theriodictis: Theriodictis tarijensis.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Protocyon.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2009).Quaternary International.210(1)
- 76-81.doi:10.1016/j.quaint.2009.06.034.Consultat el 13 d'abril de 2017.
- ↑ Carroll (1988). W.H. Freeman and Company (ed.). Vertebrate Paleontology and Evolution (en anglés).
- ↑ . Historical Biology: A Journal of Paleobiology. Consultat el 2 de juliol de 2012. «79-89»
- ↑ . Journal of Paleontology. Consultat el 2 de juliol de 2012. «1053-1065»
- ↑ (2006).Associació Paleontológica Argentina.
- 501.
- ↑ (2005).Revista Brasileira de Paleontologia.8(3)
- ↑ (2005).Journal of South American Earth Sciences.20(1-2)
- 5-12.