Porphyrio melanotus
.jpg)
El calamón australià (Porphyrio melanotus),[1] conegut com a pūkeko (en llengua maorí),[2] és una espècie —o el grup de subespeciess Porphyrio porphyrio melanotus, depenent de la classificació considerada—[3] d'au gruiforme de la família Rallidae. És pròpia d'Oceania i la Wallacea.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en l'oest d'Indonèsia, en les Molucas i Menudes Sondes fins a Nova Guinea, Palaos, Archipèlec Bismarck, illes Salomón, suroest, nort i est d'Austràlia i Tasmania fins a les illes Kermadec, Nova Zelanda i les illes Chatham, Illes del Almirantazgo al sur fins a Nueva Caledonia, Fiji i a l'est fins a Samoa.[1]
Esta espècie és considerada localment comuna en una varietat d'hàbitats de chapullés com a estanys, #llac, marismas, pantans, rius, planures aluvials, siguen dolces o salobres, tranquils o de corrent llenta, vorejats o coberts per Phragmites, Typha, juncias, papirs, nenúfarés o una atra vegetació aquàtica. Els chapulls habitats solen ser extensos, pero les aus també es troben en chapulls menuts. En chapulls normalment permanents, pero també ocupa, i es reproduïx en chapulls estacionals i temporals. Des del nivell de la mar fins als 2300 m d'altitut en Nova Zelanda.[1]
Comportament
[editar | editar còdic]Viuen en grups de tres a dotze individus i se sap que s'agrupen i criden en veu alta per a defendre als nius en èxit durant els atacs dels seus depredadors.
Relació en l'home
[editar | editar còdic]Els calamones pukekos es veuen a sovint en solitari, o en grups de dos a tres, en busca d'aliment al costat de les autopistes, i a voltes acaben sent víctimes en les carreteres.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie P. melanotus va ser descrita per primera volta pel naturaliste neerlandés Coenraad Jacob Temminck en 1820 baix el mateix nom científic; la localitat tipo donada va ser: «Nova Gales del Sur, Austràlia».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí Porphyrio prové del nom específic Fulica porphyrio Linnaeus, 1758, per la seua volta el nom «porphyrio» és el nom en llatí dels calamones; i el nom de l'espècie «melanotus» es compon de les paraules del grec «melas» que significa ‘negre’ i «nōtós» que significa ‘d'esquenes’.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La present espècie va ser històricament tractada com un grup de subespecie del complex Porphyrio porphyrio que va ser considerat com a consistent de sis espècies separades en base principalment en senyes genètics dominats pel ADN mitocondrial en estudis (García-R i Trewick (2015)) que indiquen profundes divergències i parafilia sobre les dos espècies de calamón takahe, Porphyrio mantelli i P. hochstetteri.[5][6] Les classificacions Clements Checklist/eBird[7] i del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[8] reconeixien la separació.
No obstant, la classificació unificada AviList: The Global Avian Checklist[3] va tornar a tractar a Porphyrio porphyrio com una espècie única, un complex politípico de dotze subespecies, depenent de més investigacions, per considerar que les senyes d'ADN nuclear disponibles en l'estudi de García-R i Trewick (2015)[6] són en la seua majoria poc informatius i és possible que els temps de divergència de l'ADN mitocondrial estiguen sobreestimados. Es necessitaran més investigacions que incorporen un mostreig més dens d'ADN nuclear per a determinar els llímits de les espècies en este complex.[3]
A lo llarc de l'història d'esta espècie, es varen descriure numeroses formes, de les quals cinc són reconegudes actualment, i unes atres ara considerades inválidas, com a P. m. chathamensis, fletcherae, mertoni, neobritannicus, stanleyi, nujagura que s'inclouen en melanotus; P. m. palliatus que s'inclou en melanopterus; P. m. aneiteumensis, caledonian, ellioti, vitiensis, que s'inclouen en samoensis.[2]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons la classificació del IOC[8] i Clements/eBird[7] es reconeixen cinc subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[1]
| Subespecies de Porphyrio melanotus | |||
|---|---|---|---|
| Subespecie | Autoritat | Àrea de distribució | |
| Porphyrio melanotus melanopterus | Bonaparte, 1856 | Molucas i illes menors de la Sonda a illes Aru i Nova Guinea. | |
| Porphyrio melanotus pelewensis | Hartlaub & Finsch, 1872 | Illes Palaos (Koror i Angaur). | |
| Porphyrio melanotus melanotus | Temminck, 1820 | Austràlia, Nova Zelanda, illes Kermadec i Chatham. | |
| Porphyrio melanotus bellus | Gould, 1841 | Extrem surest d'Austràlia. | |
| Porphyrio melanotus samoensis | Peale, 1848 | Illes del Almirantazgo a Samoa, Nueva Caledonia, illes Salomón i Fiji. | |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Porphyrio melanotus en Birds of the World.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 . Avibase. Consultat el 13 de maig de 2026.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Porphyrio p. 314; melanotus p. 248»
- ↑ (1998).Dutch Birding.20: 13–22
- ↑ 6,0 6,1 (2015).Ornithology.132: 140–155ISSN 0004-8038.doi:10.1642/AUK-14-114.1.
- ↑ 7,0 7,1 Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
- ↑ 8,0 8,1 (2025).IOC – World Bird List.Consultat el 20/05/2026.
Atres fonts
[editar | editar còdic]- .
- Special thanks to Herso
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Videos, fotos i sons de Porphyrio melanotus en eBird.
- Sons i mapa de distribució de Porphyrio melanotus en xeno-vora.