Podarcis hispanicus

lagartija ibèrica (Podarcis hispanicus)

La lagartija ibèrica (Podarcis hispanicus) és una espècie de saurópsido (reptil) escamoso de la família Lacertidae que viu en la península ibèrica (llevat àrees d'alta montanya i noroest de Galícia), nort d'Àfrica i surest de França, a on seguix el curs del Ródano fins a Lió. Algunes poblacions habiten en illots propencs a les costes ibèriques a on són més sensibles a l'activitat humana. L'espècie també és coneguda com lagartija comuna i lagartija hispànica, aixina com sargantana o sargrantana en l'est d'Espanya.^{cita requerida}

Descripció

El ranc de tamanys més comú entre els machos varia entre 4,2 i 5,9 centímetros de la punta del morro a la cloaca, encara que alguns individus poden alcançar els 6,5 cm. Les femelles, més menudes i gráciles, medixen de 4,1 a 5,7 cm. La coa pot aplegar a alcançar fins a 10 centímetros, pràcticament el doble que el restant del cos. De la mateixa manera que en atres reptils emparentats, part d'esta es desprén i mou frenèticament quan és atrapada per un depredador, permetent escapar a la lagartija. Ademés d'en el tamany i la corpulencia, els machos es diferencien de les femelles pel seu cap massiu, triangular i d'escamas més marcades, aixina com en la major llongitut de les pates, sobretot les atrasseres. A voltes si captures a l'animal et mossega, pero no fa mal perque no té dents, és dir, una mordedura superficial.

El color i dibuix de la pell varia enormement d'una zona a una atra i inclús entre individus d'una mateixa població. Per lo general és pardo-verdoso, a voltes rojós en la zona de l'esquena, coll i cap. En estos llocs poden aparéixer moteaduras o retículas, alguna cosa característic dels machos. Predomina la presència de bandes laterals, especialment en les femelles, entre les que destaquen dos grosses i obscures que poden anar perfilades per atres groguenques més primes. El pit, aplanado, és de color groguenc i presenta menys escamas ventrales en machos (25-30) que en femelles (28-36). La coa també posseïx un ranc de colors enormement variable (pardo, verdoso, rojós, groguenc o inclús azulada característica pròpia dels eixemplars jovenils), podent ser uniforme, en dos colors distints o inclús en taques obscures alineades a tot lo llarc de la mateixa.

El color de la lagartija hispànica depén de l'entorn en el que es trobe (quant més rocós i desértico és l'entorn més clara és els seus escamas) per a poder camuflar-se i poder passar desapercebuda, i d'està manera sobreviure.^{cita requerida}

Hàbitat

La lagartija hispànica abunda en major freqüència en terrenys rocosos o pedregosos, a on conte de forma simultànea en plataformes a on prendre el sol i refugis a on amagar-se en cas de perill. En zones rurals habita també en cases i murs de pedra que li proporcionen les mateixes característiques; es troba també en àrees de bosc, praderia i xara, encara que algunes activitats humanes associades a la agricultura extensiva poden haver-la fet desaparéixer d'algunes zones. Les lagartijas ibèriques no mostren un autèntic comportament territorial.

Els eixemplars d'esta espècie no hibernan realment, sino que es mantenen actius la major part de l'any. Només l'existència d'episodis realment frets en el hivern poden forçar-los a no abandonar els seus refugis durant un temps. L'espècie necessita estius càlits, per esta raó està absent en les àrees en els estius més frescs de la península ibèrica, com Astúries i el nort de Galícia, aixina com en les àrees de montanya per damunt dels 1650 m s. n. m.

Depreda sobretot insectes i aràcnits de menys de 25 mm de llongitut, tant en terra com sobre els arbres. A la seua volta, és presa de múltiples depredadors entre els que s'inclouen el fardacho ocelado, vàries culebras, aus i mamífers carnívors com la comadreja, el gat montés i el domèstic (asilvestrado o no).

Reproducció

L'época de celosia es produïx entre març i juny, época en que resulten més visibles. Els machos es tornen més actius i barallen entre sí, tractant de mantindre alluntats als seus competidors de les femelles. Despuix d'assegurar-se del seu triumfo, el vencedor protagonisa unes còpules que poden aplegar a durar una hora, encara que generalment són més breus.

A lo llarc d'estos mesos, les femelles realisen vàries posades que oscilen entre 1 i 5 ous que es incuban en la calor de l'ambient entre 40 i 80 dies. Les crío naixen en el cos pardo i la coa verda-azulada, per #lo que poden confondre's en les del seu parent la lagartija gallega (Podarcis bocagei), d'aspecte molt similar. La madurea sexual no aplega fins al segon any de vida, quan ronden els 4'5 centímetros. 1 o 2 semanes despuix de ser fecundadas, s'enterren baix terra per a depositar els seus ous, en alguns casos no apleguen a fer la posada d'ous baix terra (blana), sino que, a falta d'ella, depositen els seus ous en la superfície terrestre.

Taxonomia

Donada la gran variabilitat morfològica i de color de l'espècie, no és d'estranyar que en els últims temps s'haja tendit a qüestionar la seua naturalea monotípica. Per esta raó, en l'actualitat s'estan portant a terme diversos proyectes que pretenen fer un mostreig i estudi a gran escala de la morfologia i material genètic de cada població de lagartija ibèrica.

Els primers resultats indiquen que el grup no és monofilético i també massa ampli com per a tractar-se d'una sola espècie. Lo més provable és que s'efectuen revisions taxonómicas de l'espècie en un futur pròxim.

Subespecies

D'acort en Reptile DataBase, es reconeixen tres subespecies:

• Podarcis hispanicus hispanicus Plantilla:Small
• Podarcis hispanicus cebennensis Plantilla:Small
• Podarcis hispanicus sebastiani Plantilla:Small

Vejau també

• Anex:Reptils de la península ibèrica

Referències

• Reptils de la Comunitat Autònoma Valenciana
• ^{[enllaç trencat]}
• La Lucertola Spagnola, Podarcis hispanicus (en italià)