Parahyaenodon argentinus

Parahyaenodon argentinus (del gr. "propenc a la dent de hiena argentí") és una espècie extinta de mamífer carnívor possiblement prociónido, que habitaró Argentina durant el Mioceno tardà i el Plioceno enjorn. Pertany al gènero Parahyaenodon.

Descripció

Parahyaenodon argentinus, està basat en el holotip MACN-Pv 8073, trobat en la formació Monte Bell, en la província de Buenos Aires, Argentina. Els restants daten del Mioceno tardà-Plioceno enjorn, en el pis del Montehermosense. L'holotip consistix un astrágalo, un calcàneu, un canino inferior i un atre superior, falanges, un incisiu superior en vista labial, metatarsos, un premolar, entre molts atres ossos. En 1904, el paleontòlec argentí, Florentino Ameghino, va colocar a P. argentinus en Hyaenodontidae, representant-ho com un creodonto, encara que, sobre les seues característiques dentarias, atres autors ho varen colocar en la subfamília Borhyaeninae, subfamília de mamífers metaterios extints. La subfamília extinta Borhyaeninae, estava representada en els mamífers esparasodontes metaterios més grans d'Amèrica del Sur.

Anàlisis recents han determinat no obstant, que Parahyaenodon no solament no és un borhiénido, sino que en realitat es tracta d'un tipo de prociónido, familiars del mapache que ya estaven presents en Amèrica del Sur des de finals del Mioceno en els gèneros Chapalmalania i Cyonasua. Queda oberta la qüestió de si representa realment un gènero diferent d'aquells.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Parahyaenodon argentinus.