Anar al contingut

Geothlypis aequinoctialis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Geothlypis aequinoctialis Masked Yellowthroat (male); Serra do Navio, Amapá, Brazil.jpg
mascarita equinoccial (Geothlypis aequinoctialis)


La mascarita equinoccial[1] (Geothlypis aequinoctialis), també denominada reinita emmaixquerada, reinita equinoccial o antifacito emmaixquerat,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Geothlypis. És nativa del nort d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx pel nort d'Amèrica del Sur, des del nort de Colòmbia, Veneçola, Trinitat, nort de Guyana, nort de Surinam, nort de la Guayana Francesa, cap al sur fins al noreste del Brasil amazónico, estenent-se estretament cap a l'oest a lo llarc del ric Amazones. En el nort de Colòmbia s'estén cap al sur fins al nort d'Huila en el entanque del Magdalena i, a l'est dels Vages, cap al sur fins a Meta. En l'est de Brasil, la seua àrea de distribució s'estén cap al sur, a través del ric Amazones, a lo manco fins al nort de Pará. No obstant, no està del tot clar quant més al sur s'estén la seua àrea de distribució.[3]

Ocupa una varietat d'hàbitats humits, inclosos pasturages humits, xares pantanosos i sabanas inundades estacionalmente. També és parcial en el sotobosque dens a lo llarc de les vores i clars dels boscs, illes fluvials amazónicas i vores dels rius, en hàbitats a sovint dominats per plantes colonizadoras com a arbres de Cecropia , arbolitos de Tessaria o canyes de Gynerium. També es troba en hàbitats modificats antropogénicamente com a camps de canya de sucre, plantacions de palma #setrill i chapulls de tractament d'aigües residuals. En general, es dona des del nivell de la mar fins als 1000 m d'altitut, ocasionalment fins als 1500 m.,[3]

El seu hàbitat de apareamiento són marismas i atres àrees humides en densa vegetació baixa. És menys comú trobar-la en llocs secs arbustivos. Posa dos ous blancs en pintes roig pardas en un niu coposo en la pastura o vegetació més alta.

Descripció

[editar | editar còdic]

Medix 13 cm de llongitut i pesa 13 g; l'esquena és groga verdoso, pancha groga lluenta, i pico negre. El macho adult té una caraça negra, vorejada de grisa. La femella és similar, pero carix de la caraça negra, i és de colors llaugerament més apagats, i grisáceo als costats del cap, en anells grocs oculars, i tires grogues del pico als ulls.

Es distinguixen fàcilment del au migratòria invernante Geothlypis trichas per les seues parts ventrales uniformemente grogues, mentres l'au norteamericana les té blanques.

Viuen habitualment en parelles, i no s'associen en atres espècies. En freqüència s'amaguen, i ixen ocasionalment, especialment per a cantar. Mengen insectes, incloent orugas, que solen capturar en la densa vegetació. La seua cridada és un ràpit gorjeo, prou distint al d'atres espècies de Geothlypis, sona a «chip». La seua vora és un gorjeado «tu-chi-chi tichiwit tichiwit».

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie G. aequinoctialis va ser descrita per primera volta pel naturaliste alemà Johann Friedrich Gmelin en 1789 baix el nom científic Motacilla aequinoctialis; el seu localitat tipo és: «Cayena, Guayana Francesa».[2]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric femení «Geothlypis» es compon de la paraules del grec «geō» que significa ‘sol’, i «thlupis» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En ornitologia «thlypis» designa a un parúlido; i el nom de l'espècie «aequinoctialis» en llatí significa ‘equinoccial’.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Les espècies suramericanes Geothlypis auricularis (incloent peruviana) i Geothlypis velata i la centroamericana Geothlypis chiriquensis eren tractades com subespecies d'un àmpliament distribuït Geothlypis aequinoctialis pero varen ser separades com a espècies plenes en base en diferències de plomall i vocalisació.[5] No obstant açò no és unànim entre les diferents classificacions; mentres el Congrés Ornitológico Internacional (IOC) tracta a les tres com separades,[6] Clements Checklist/eBird[7] tracta a chiriquensis com subespecie de Geothlypis semiflava. La recent classificació unificada AviList: The Global Avian Checklist seguix este últim ordenament.[8] El Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) no reconeix a velata i auricularis com a espècies plenes ya que considera les senyes publicades insuficients.[9] Les classificacions Aus del Món (HBW) i Birdlife International (BLI) tracten a chiriquensis i auricularis com a espècies plenes i no reconeixen a velata com separada.[10]

És monotípica.[3]

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 3 de decembre de 2025. P. 456.
  2. 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 09 de decembre de 2025.
  3. 3,0 3,1 3,2 Geothlypis aequinoctialis en Birds of the World.
  4. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Geothlypis p. 172; aequinoctialis p. 34»
  5. (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Geothlypis aequinoctialis, p. 563»
  6. IOC World Bird List: New World warblers, mitrospingid tanagers
  7. Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
  8. Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
  9. (octubre de 2003).South American Classification Committee.
  10. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFdel Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M.2016">del Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M. (2016). HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines (en en), Barcelona, Espanya i Cambridge, Regne Unit: Lynx Edicions and BirdLife International.