Serra d'En Garceran
La Serra d'En Garceran (en castellà Sierra Engarcerán), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya, situat en l'interior de la província de Castelló, en la comarca de la Plana Alta.
Geografia[editar | editar còdic]
Està situat al nort del Pla de l'Arc, en el sector NO de la comarca en un altiplà de la serra del seu mateix nom. La població està molt dispersa entre els diferents masos. El clima és mediterràneu en hiverns frescs.
S'accedix ad esta localitat des de Castelló agarrant la CV-10 i despuix la CV-155.
Barris i pedanies[editar | editar còdic]
En el terme municipal de Serra d'En Garceran se troben també els següents núcleus de població:
- El Brusalet
- Les Deveses
- Els Ibarsos
- La Marina
- Els Rosildos
- Collet
- Els Bancalas
- Els Puchols de Dalt
Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]
El terme municipal de Serra d'En Garceran llimita en les localitats de Culla, Albocàsser, Sarratella, Vilanova d'Alcolea, Bell Lloc del Pla, La Vall d'Alba i Les Useres, totes elles de la província de Castelló.
Història[editar | editar còdic]
Serra d'En Garceran té orígens primitius, com són les recialles ibèriques d' "El Castellàs" i algunes pintures rupestres d'art llevantí, declarades Patrimoni de l'Humanitat per la UNESCO.
Durant el domini musulmà s'ubicà un castell en la part montanyosa que domina el actual municipi i al seu voltant un chicotet poble agrícola o alqueria.
Les primeres senyes documentals són de l'any 1213 i de 1238, quan el rei Jaume I d'Aragó donà estes terres a Pedro Valimanya. En el nom de Serra de Valimanya apareix la Carta Pobla de l'any 1374, fins la compra de les terres pels Galceran, d'a on procedix el seu nom. En acabant, el senyoriu va passar a mans de Nicolau de Casalduch, nomenat "l'antic" o el vinculador. Fon este noble el que li concedí la carta de població el 6 de decembre de l'any 1512.
Demografia[editar | editar còdic]
Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 997 habitants.
Economia[editar | editar còdic]
Basada tradicionalment en l'agricultura de secà, en predomini del cultiu de l'armeler, i en la ganaderia llanar i porcina.
Monuments[editar | editar còdic]
Monuments religiosos[editar | editar còdic]
- Ermita de San Miquel. Edifici d'interés arquitectònic.
- Iglésia Parroquial. Dedicada a Sant Bertomeu.
- Ermita de San Cristòfol. Dedicada a Sant Cristòfol i situada en Rossildos.
- Ermita de Nostra Senyora dels Desamparats dels Ibarsos.
Monuments civils[editar | editar còdic]
- Ajuntament. Edifici d'interés arquitectònic.
- Palau dels Casalduch. Conegut como el "Fort".En este edifici s'ubica una colecció museugràfica dedicada al Bisbe Bertran, que fon Inquisidor General durant el regnat de Carles III.
Llocs d'interés[editar | editar còdic]
- La Cova Santa. En zona recreativa.
- Cova dels Dumenges. Interés arqueològic.
- Alvenc del Cagaferrar o del mas d`en Guillen. Sija molt fonda i molt bonica.
- Alvenc del pla
- Coll de la Bandereta o de Morella.
- Roure centenari. Magnífic eixemplar de roure valencià (Quercus valentina) ubicat prop del poble, en el pinar de la Mola de la Vila..
- Fonts. D'entre les fonts existents en el terme destaquen: la de l'Ombria, Andreu, Solés, Gargallo i Dichós.
Festes[editar | editar còdic]
- Festes Patronals. Se celebren del 1 al 7 de maig en honor a la Santa Creu i de Sant Miquel. En l'ermita de Sant Miquel se repartix el típic rollo fester.
- Sant Bertomeu. Se celebra el 24 d'agost. Bous, balls, actes culturals i deportius.
- Festes dels Ibarsos. En esta pedania tenen lloc del 7 al 15 de maig en honor de la Mare de Deu dels Desamparats.
- Festes dels Rossildos. En Rossildos se celebren l'última semana de juny.
- Festes de Sant Antoni en Rossildos. Se celebren l'últim dissabte de giner.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Serra d'En Garceran
- Diputació provincial de Castelló
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Serra d'En Garceran
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Serra d'En Garceran.
Municipis de La Plana Alta | |
---|---|
Almassora • Bell Lloc del Pla • Benicàssim • Borriol • Cabanes • Castelló de La Plana • Les Coves de Vinromà • Oropesa • La Pobla Tornesa • Sant Joan de Moró • Serra d'En Garceran • Torreblanca • La Torre d'En Doménech • La Vall d'Alba • Vilafamés • Vilanova d'Alcolea |