Pachyramphus marginatus
El anambé capirotado (Pachyramphus marginatus),[1] també conegut com cabezón capirotado (en Colòmbia), cabezón gorrinegro (en Equador), cabezón de gorro negre (en Perú), cabezón capucha negra (en Veneçola) o canelero,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Tityridae pertanyent al numerós gènero Pachyramphus. És natiu d'Amèrica del Sur, en el escut guayanés, en la conca de l'Amazones i en l'est de Brasil.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx àmpliament des de l'est i sur de Colòmbia, sur i est de Veneçola, Guyana, Surinam, Guayana Francesa, la totalitat de la regió amazónica brasileña, este d'Equador, este de Perú, fins al nort de Bolívia; i aisladamente en el llitoral atlàntic del noreste i surest de Brasil.[3]
Esta espècie és considerada poc comuna en les seues hàbitats naturals: el dosel i les vores de selves humides, principalment de terra ferma i bosc alt secundari; menys a sovint a lo llarc de les vores, especialment en zones de bosc més clar, a on sembla estar més o menys substituït per Pachyramphus polychopterus. Fins als 1000 m d'altitut.[4][3]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie P. marginatus va ser descrita per primera volta pel naturaliste alemà Martin Lichtenstein en 1823 baix el nom científic Todus marginatus; el seu localitat tipo és: «Baïa, Brasil».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Pachyramphus» es compon de la paraules del grec «pakhus» que significa ‘robust’, ‘gros’, i «ramphos» que significa ‘pico’; i el nom de l'espècie «marginatus» en llatí significa ‘vorejat’, ‘marginat’.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Les senyes moleculars[6] situen a esta espècie més prop de Pachyramphus polychopterus.[3]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[7] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Pachyramphus marginatus nanus Bangs & Penard, 1921 – surest de Colòmbia (orient dels Vages, al sur fins a sur de Meta i surest de Guainía), sur de Veneçola (Amazones, Bolívar), les Guayanas, nort i oest de Brasil (a l'est fins a Maranhão, al sur fins a Rondônia i oest de Mate Grosso), este d'Equador, este de Perú i nort de Bolívia.
- Pachyramphus marginatus marginatus (Lichtenstein), 1823 – est de Brasil (des de Pernambuco fins a l'est d'Paraná).
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 4 d'abril de 2013.
- ↑ 2,0 2,1 . avibase. Consultat el 4 de novembre de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Pachyramphus marginatus en Birds of the World.
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Pachyramphus marginatus, p. 483, làmina 62(7)»
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Pachyramphus p. 288; marginatus p. 241»
- ↑ (2007).The Auk.124(4): 1317-1329ISSN 0004-8038.doi:10.1642/0004-8038(2007)124[1317:SAEITT]2.0.CO;2.
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.