Myiornis atricapillus

La mosqueta capirotada^[1] (Myiornis atricapillus), també denominada tirà nano gorrinegro (en Panamà i Equador), mosquerito colicorto (en Costa Rica i Nicaragua), tiranuelo capirotado (en Colòmbia) o pico chato pigmeo de capa negra,^[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae pertanyent al gènero Myiornis. És nativa del centre este d'América Central i noroest d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx per la pendent caribenya des de l'extrem surest de Nicaragua (en registres més recents), per Costa Rica i Panamà fins al nort de Colòmbia, i per la pendent del Pacífic des de l'est de Panamà (Darién), per l'oest de Colòmbia, fins al noroest d'Equador.^[3]

Esta espècie és considerada localment prou comuna en la seua hàbitat natural: les vores de selves humides de terres baixes i de estribaciones montanyoses, fins als 800 m d'altitut.^[4]

Característiques

És una de les aus paseriformes més menudes, medix 6,5 cm de llongitut i pesa solament 5,2 g. La femella incuba dos ous de color marró durant 16 dies, s'alimenten de menuts insectes. Viuen en nius colgantes en forma de bossa que medixen uns 15 cm i l'entrada és lateral i redona.^[3]

↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 26 de juny de 2021. P. 494..
↑ . Avibase. Consultat el 2 de setembre de 2022.
↑ ^3,0 ^3,1 del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 1 de setembre de 2022.
↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1^a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Myiornis atricapillus, p. 428»

[1] Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 26 de juny de 2021. P. 494..

[AB-2] . Avibase. Consultat el 2 de setembre de 2022.

[BOW-3] 3,0 ^3,1 del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 1 de setembre de 2022.

[RR-4] (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1^a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Myiornis atricapillus, p. 428»

[1]

[2]

[3]

[4]