Anar al contingut

Microcerculus marginatus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Microcerculus marginatus - Scaly-brested Wren; Careiro, Amazonas, Brazil.jpg
cucarachero rossinyol meridional (Microcerculus marginatus)

El cucarachero rossinyol meridional (Microcerculus marginatus),[1] també denominat chochín rossinyol meridional (en Equador), sotorrey-rossinyol meridional (en Panamà), colchonero rossinyol, cucarachero de pit escamoso (en Perú), cucarachero rossinyol (en Colòmbia i Veneçola) o ratona cholincillo,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Troglodytidae, pertanyent al gènero Microcerculus. És natiu de l'est d'América Central i del noroest i centre nort d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx de forma disjunta, des del centre de Costa Rica, per Panamà, nort i oest de Colòmbia, extrem noroest de Veneçola fins a l'oest d'Equador, a occident dels Vages; des de la cordillera de la Costa del nort de Veneçola, cap al sur a orient dels Vages, per l'est i sur de Colòmbia, este d'Equador, este de Perú, oest i sur de la Amazònia brasileña, fins al nort i centre de Bolívia.[3]

La densitat de la població d'esta espècie sol ser prou baixa, pero l'espècie sembla estar ben distribuïda en gran part de la seua àrea de distribució en les seues hàbitats naturals: els nivells més baixos del bosc tropical dens i humit. Registrada des del nivell de la mar fins als 1700 m d'altitut en Costa Rica, fins a 1400 m en Colòmbia i fins a 1800 m en Veneçola.[3]

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie M. marginatus va ser descrita per primera volta pel zoólogo britànic Philip Lutley Sclater en 1855 baix el nom científic Heterocnemis marginata; el seu localitat tipo és: «Bogotà, Colòmbia».[2]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric masculí Microcerculus es compon de les paraules del grec «mikros» que significa ‘menut’ i «kerkos» que significa ‘coa’; i el nom de l'espècie «marginatus» en llatí significa ‘vorejat’, ‘marginat’.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

En el passat, l'espècie Microcerculus philomela va ser tractada com una subespecie de la #present, pero es va aplegar a la conclusió de que podien distinguir-se fàcilment dos poblacions, basant-se en les diferències de vocalicación, de plomall i la morfometría. La subespecie luscinia és considerada per algunes autoritats com una espècie separada; té el pit més gris i és moderadament divergent en la seua veu més aguda, pero es necessiten més treballs per a establir un diagnòstic complet.[3]

Subespecies

[editar | editar còdic]

Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[5] es reconeixen sis subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]

  • Grup monotípico luscinia:
    • Microcerculus marginatus luscinia Salvin, 1866 – centre de Costa Rica al sur fins a l'est de Darién en Panamà.
  • Grup politípico taeniatus/occidentalis:
    • Microcerculus marginatus taeniatus Salvin, 1881 – zona tropical de l'oest d'Equador,
    • Microcerculus marginatus occidentalis Hellmayr, 1906 – oest de Colòmbia i noroest d'Equador.
  • Grup politípico marginatus:
    • Microcerculus marginatus corrasus Bangs, 1902 – regió de Santa Marta en el nort de Colòmbia.
    • Microcerculus marginatus squamulatus (P.L. Sclater & Salvin), 1875 – nort de Colòmbia (llevat Santa Marta) i montanyes del noroest i nort de Veneçola (a l'est en la cordillera de la Costa fins al Districte Federal).
    • Microcerculus marginatus marginatus (P.L Sclater), 1855 – Amazònia occidental, des de l'est d'Equador, este de Colòmbia i sur de Veneçola (suroest d'Amazones) cap al sur a l'est de Perú, oest i centre de Brasil (est, sur d'Amazones, fins a Maranhão) i nort i noreste de Bolívia.
  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2005). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1256.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Dècima part: Orde Passeriformes, Famílies Campephagidae a Turdidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 52 (2): 389-398. ISSN 0570-7358. Consultat el 5 de giner de 2022. P. 393.
  2. 2,0 2,1 Cucarachero rossinyol meridional Microcerculus marginatus (Sclater, PL, 1855) en Avibase. Consultat el 19 de setembre de 2025.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Microcerculus marginatus en Birds of the World.
  4. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Microcerculus p. 253; marginatus p. 241»
  5. Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.