Anar al contingut

Marmota flaviventris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Marmot-edit1.jpg
marmota de pancha groga (Marmota flaviventris)


La marmota de pancha groga (Marmota flaviventris) és una espècie de rosegador esciuromorfo de la família Sciuridae. Habita en les cordilleres montanyoses del suroest de Canadà i l'oest d'Estats Units fins a Nou Mèxic, generalment per damunt dels 2.000 m s. n. m. A eixes altures, la vegetació arbòrea és rara o no existix, per #lo que l'hàbitat típic d'esta espècie són les praderies herbáceas esguitades de roques de la montanya.

Característiques

[editar | editar còdic]

De color pardo-grisáceo en tot el cos llevat en el pit groc, este animal medix de 45 a 70 cm de llarc, variant el pes entre els 2 i 5 kg segons l'época de l'any. El màxim pes s'alcança al començ del hivern, quan la marmota està ben carregada de greix subcutàneu en la finalitat de protegir-se de la fredor i alimentar-se durant el procés d'hibernación. Els incisius descollen de la mandíbula i tenen un característic color roig.

Història natural

[editar | editar còdic]

La marmota de pancha groga és un animal social, que viu en varis familiars en un cau subterràneu proveït de vàries cambres (en comederos, dormitoris i inclús "quartos de bany" separats). L'entrada a estes sol situar-se baix alguna roca, en la finalitat de camuflar-la de cara a les seues depredadors típics com els rabosots, llops i coyots. Alguns eixemplars monten guàrdia assentats sobre les roques o el sol, i tan pronte com divisen algun perill avisen als seus companyers per mig d'una espècie de chiulits i gorjeos similars als dels pardals. El territori explotat per una família (entre dèu i vint individus) pot alcançar de dos mil a tres mil metros quadrats i incloure varis caus que usen alternativament.

Generalment, les marmotas de pancha groga es reproduïxen per primera volta als dos anys d'edat, encara que al voltant del 25% de les femelles tenen la seua primera ventrada en un sol any. Poc despuix de terminar la hibernación, en febrer o març, cada macho cava un nou cau en la que viuen ell i les femelles que se li unixquen (podent aplegar fins a quatre). Estes paren una ventrada de dos a cinc crío despuix de trenta dies de gestació, i reben l'ajuda del macho en la seua criança.

Esta espècie és diürna. Passa la major part del temps alimentant-se de matèria vegetal com herba, fulls d'arbustos, florés i fruts, encara que també inclou alguns insectes (saltamontes sobretot) i ous d'aus en la seua dieta. No són caçades pel home, encara que a voltes els grangers maten als eixemplars que saquegen les seues terres de cultiu.

Subespecies

[editar | editar còdic]

Es reconeixen sèt subespecies de Marmota flaviventris.[1]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons