Homotherium venezuelensis

Archiu:Homotherium venezuelensis7.JPG

Homotherium venezuelensis (Homotherium venezuelensis)

Archiu:Homotherium venezuelensis11.JPG

Cràneu de Homotherium venezuelensis.

Homotherium venezuelensis és una espècie extinta de félido del gènero Homotherium, subfamília Machairodontinae, descoberta en l'orient veneçolà. Va habitar aproximadament fa uns 1,8 millons d'anys. Este félido es distinguix perque és la primera espècie d'este gènero descoberta en Sudamérica.

Descobriment

Els fòssils de H. venezuelensis varen ser descoberts en un jaciment compost per varis pous d'alquitrà o asfalt conegut com Breal de Orocual, ubicat a uns 20 km de Maturín, en el estat Monagas, a l'est de Veneçola, pel Dr. Ascanio Racó, paleontòlec de l'Institut Veneçolà d'Investigacions Científiques (IVIC) i empleats de la companyia estatal #Petròleu de Veneçola (PDVSA). El descobriment dels restants fòssils es va realisar el 27 d'abril de 2007, i l'investigació per a determinar a quina espècie correspoondían els restants es va estendre fins a decembre de 2010, quan la troballa va ser acceptada per la Societat Paleontológica de Vertebrats (Society of Vertebrate Paleontology).

Descripció

Este félido dents de cimitarra medix 1,5 m de llongitut i la seua altura és de 80 cm als muscles. El pes havia segut inicialment anunciat en 250 kg. No obstant, el seu esquelet era en realitat més menut que l'el seu parent propenc Homotherium serum (estimat en 190 kg), per lo que càlculs posteriors varen actualisar un pes de 100-150 kg per a l'espècie veneçolana.

Archiu:Homotherium.jpg

Cap esculpida de Homotherium

Homotherium és d'aspecte més esvelt que el seu parent Smilodon, en pates proporcionalment més llargues. Les dents de sabre de Homotherium són més curts que en uns atres macairodontinos com Megantereon i Smilodon, pero estos eren més robusts i resistents, per una base dental més ampla. Estos caninos, junt en els incisius, formaven un poderós mecanisme per a ferir i subjectar a les seues víctimes. Capaç de resistir tensions més altes que en uns atres macairodontinos. Per lo tant, no solament eren útils per a esgarrar la carn del seu assut, sino que també per a sostindre-la i fins a derribar-la en ple enfrontament. Entre els félidos vivents, només el tigre té incisius tan grans, un mecanisme mandibular molt eficient per a l'alçament i transport d'assuts. No obstant, els molar de Homotherium no estaven preparats per a triturar ossos. El cràneu presenta una desenrollada cresta sagital, a on s'ancoraven potents músculs de la mandíbula inferior.

Paleoecología

Archiu:Homotherium venezuelensis10.JPG

Esquelet reconstruït.

Homotherium venezuelensis va viure en lo que hui és l'orient de Veneçola, en el Pleistoceno inferior-mig fa 1,8 millons d'anys. Durant este periodo el clima de la zona era molt similar al dels moderns plans veneçolans. En el Breal de Orocual s'han descobert restants d'a lo manco 34 espècies de vertebrats, alguns d'estos corresponen a espècies com tapires, mones arrapes i pecaríes, animals que habiten actualment ecosistemes de boscs tropicals; no obstant també en el mateix jaciment s'han ubicat espècies de cavalls fòssils i camélidos similars a flames, que provablement ocuparien espais oberts. Homotherium venezuelensis possiblement anara un consumidor terciario en el seu ecosistema, junt a atres carnívors descoberts en la mateixa àrea com el félido dents de sabre (Smilodon), el reptil (Caiman venezuelensis) i inclús una possible au del terror (Phorusrhacidae), aixina com còndors i gavilans.