Haemorhous mexicanus

Archiu:Haemorhous mexicanus mexicanus, Queretaro, Mexico 1.jpg

pinzón mexicà, (Haemorhous mexicanus)

El pinzón mexicà, camachuelo mexicà (Haemorhous mexicanus), conegut també com carpodaco domèstic, és una espècie d'au paseriforme de la família Fringillidae pròpia d'Amèrica del Nort. És una au menuda de color pardo, que viu pràcticament en tots els hàbitats incloses les grans ciutats. Està com en preocupació menor (LC) per la llesta roja de la IUCN.

Descripció

Medix al voltant de 12 cm. És de color pardo, en la pancha rayado. Els machos es caracterisen per tindre el pit, la #front, la ralla supraocular i la rabadilla color roig, en tonalitats que varien des del roig lluent fins a casi taronja. Les femelles són semblades a les femelles del cheu domèstic (Passer domesticus); de la mateixa manera que estes, el seu plomall és castany grisáceo en les parts dorsals i pardo en les parts ventrales, pero es distinguixen per tindre ralles en pit i pancha i ser més esveltes. Abdós sexes tenen el pico relativament gros.

La vora és llarga i sense un patró ben definit. S'alimenten principalment de llavors i menuts fruts, encara que la seua dieta pot incloure menuts insectes, per eixemple áfidos.

Distribució

És un au originària de Mèxic i l'oest dels Estats Units, pero va ser introduïda a l'est de Norteamérica en el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

com a au de gàbia. En el temps, les aus lliberades es aclimataron en les noves zones, desplaçant en algunes àrees al carpodaco norteny (Carpodacus purpureus) i al cheu domèstic (Passer domesticus). Des de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

va ser introduït a Hawái. La seua àrea actual de distribució comprén, per l'oest, des del sur de la província de Columbia Britànica, en Canadà, fins a les terres altes de l'estat d'Oaxaca, en Mèxic. Per l'est, des de l'extrem sur d'Ontario i Quebec fins al nort de Florida. Habita en casi tot Estats Units. En Mèxic, en la península de Baixa Califòrnia, els estats fronteriços norteño i a lo llarc del Altiplano Central i fins a Guerrero i Oaxaca. Hi ha una població aïllada en el centre de Chiapas, que es cree podria descendir d'aus domèstiques.

Es tracta d'aus principalment residents, encara que algunes poblacions orientals solen migrar cap al sur. Els seus hàbitats són prou diversos, puix residix en clars de boscs, en xares, deserts, terres altes, zones costeres, camps de cultiu i zones urbanes, incloent grans ciutats.