Geothlypis poliocephala
La mascarita coronigrís[1] (Geothlypis poliocephala), també denominada chipe de pico gros, antifacito coronigrís (en Panamà i Costa Rica), mascarita de pico gros o mascarita piquigruesa (en Mèxic), chipe cuelliamarillo coronigrís (en Hondures) o emmaixquerat coronigrís (en Nicaragua),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Geothlypis. És nativa de Mèxic i América Central.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx per abdós vertents, del Pacífic i del Golf/caribenya des del noroest i noreste de Mèxic, cap al sur per Belize, El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, fins a l'oest de Panamà. Registrat com errante rar en l'extrem surest d'Estats Units.[3]
Esta espècie és considerada de prou comuna a comuna en la major part de la seua distribució, en les seues hàbitats naturals: els camps humits i herbáceos en alguns arbustos, bardices, xares semiáridos i sabanas, i atres hàbitats herbáceos oberts en xares, inclosos camps de canya de sucre; sobretot en terres baixes, localment fins a prop de 2000 m d'altitut.[3]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie G. poliocephala va ser descrita per primera volta pel ornitólogo nortamericana Spencer Fullerton Baird en 1865 baix el mateix nom científic; el seu localitat tipo és: «Mazatlán, Sinaloa, Mèxic».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Geothlypis» es compon de la paraules del grec «geō» que significa ‘sol’, i «thlupis» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En ornitologia «thlypis» designa a un parúlido; i el nom de l'espècie «poliocephala» es compon de les paraules del grec «polios» que significa ‘gris’ i «kephalos» que significa ‘de cap’.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]A sovint li la coloca en un gènero monotípico Chamaethlypis, en base en les vocalisacions, la morfologia i algunes traces del plomall, pero genèticament no es respala.[5]
La forma proposta Chamaethlypis poliocephala pontilis Brodkorb, 1943 és un sinònim de la nominal.[3]
Es registren híbrits de la present espècie en Geothlypis trichas.[3]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[6] es reconeixen sis subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Geothlypis poliocephala poliocephala Baird, 1865 – alvertent del Pacífic de Mèxic des del nort de Sinaloa al sur fins a l'extrem oest d'Oaxaca.
- Geothlypis poliocephala ralphi Ridgway, 1894 – alvertent del Golf de Mèxic en Tamaulipas i Sant Luis Potosí.
- Geothlypis poliocephala palpebralis Ridgway, 1887 – pendent oriental des de l'est de Mèxic (Veracruz) i la Península de Yucatán al sur fins al nort de Costa Rica.
- Geothlypis poliocephala caninucha Ridgway, 1872 – alvertent del Pacífic des del sur de Mèxic (est d'Oaxaca) fins al sur d'Hondures.
- Geothlypis poliocephala icterotis Ridgway, 1889 – alvertent del Pacífic des de Nicaragua al sur fins a l'oest de Costa Rica.
- Geothlypis poliocephala ridgwayi (Griscom), 1930 – suroest de Costa Rica sl suroest de Panamà (Chiriquí).
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 8 de decembre de 2011. P. 456.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 09 de decembre de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Geothlypis poliocephala en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Geothlypis p. 172; poliocephala p. 312»
- ↑ Lovette, I.J., Pérez-Emán, J.L., Sullivan, J.P., Banks, R.C., Fiorentino, I., Còrdova-Còrdova, S., Echeverry-Galvis, M., Barker, F.K., Burns, K.J., Klicka, J., Lanyon, S.M. & Berminghan, I.(2010).Molecular phylogenetics and evolution.57 (2): 753–770ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2010.07.018.
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.