Resultats de la busca

Anar a la navegació Anar a la busca
  • …e»— és una corrent [[teologia|teològica]] i [[Filosofia migeval|filosòfica migeval]] que va utilisar part de la [[filosofia grecollatina]] clàssica per a com Va ser la corrent teològic-filosòfica predominant del pensament [[migeval]], despuix de la [[patrística]] de la [[Antiguetat tardana]], i es va basa
    2 kB (225 paraules) - 17:57 10 set 2024
  • …laude''. En l'actualitat eixercix com a Catedràtic d'Història Migeval en l'Universitat de Valéncia des de l'any [[2007]]. …XIII. Pergamins, processos i cartes reials'' (Valéncia, Publicacions de l'Universitat de Valéncia, 2010).
    2 kB (338 paraules) - 17:41 9 set 2022
  • …lguerés]], a l'haver format part de la [[Corona d'Aragó]] en la seua etapa migeval. …conta en la sèu del departament d'arquitectura, disseny i urbanística de l'Universitat de Sassari.
    1 kB (211 paraules) - 19:37 29 ago 2023
  • migeval, és catedràtic del departament de Filologia catalana en la mateixa universitat.
    2 kB (207 paraules) - 17:56 12 abr 2024
  • …ancatalanisme|pancatalanista]]. És un destacat especialiste en lliteratura migeval catalana i provençal. És membre de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua …na]]. Des de l'any [[1987]] ocupa una càtedra de Filologia Catalana en l'[[Universitat de Valéncia]].
    2 kB (245 paraules) - 00:27 26 oct 2024
  • …ador [[Comunitat Valenciana|valencià]], doctor en Història Migeval per l'[[Universitat de Valéncia]], i president de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AV …Valéncia]] fon professor del departament d'Història Migeval de la mateixa universitat. Ramón Ferrer fon acadèmic numerari de la [[Real Acadèmia de Cultura Val
    5 kB (817 paraules) - 22:58 9 ago 2022
  • …i''' (en [[Idioma sart|sart]], ''Casteddu''; en [[idioma espanyol|espanyol migeval]], ''Cáller'') és una ciutat i [[municipi]] [[italià]], capital de l'ill …rable a les ciutats del nort d'Itàlia com [[Milà]] o [[Torí]]. És sèu de l'Universitat de Cagliari, fundada en [[1607]], i de la Primada Archidiòcesis de Sardeny
    2 kB (228 paraules) - 18:11 18 oct 2024
  • …ila batismal]] i els caps de dragons li les agarrà la [[Universitat d'Oslo|Universitat de Cristianía]]. Algun temps despuix Eklestuen va entaular contacte en el …[museu de Glomdal]] de [[Elverum]], i els caps de dragons originals en l'[[Universitat d'Oslo]]. L'arc del cor està en la moderna iglésia de Garmo, mentres que
    5 kB (773 paraules) - 17:50 1 gin 2017
  • …n va eixercir com a Croniste Oficial de la ciutat, professor emèrit de l'[[Universitat Jaume I]] i membre del patronat de l'entitat [[Pancatalanisme|pancatalanist …obtenia el títul de doctor en el mateix centre en una tesis sobre la vila migeval de Castelló. Abans de complir els 30 anys, fon professor i director de l'I
    6 kB (902 paraules) - 19:09 30 dec 2023
  • …seus estudis en el Royal Botanic Gardens de Kew ([[Gran Bretanya]]) i en l'Universitat de [[Califòrnia]]. …ncià d'Investigacions Agràries i Professor de Paisagisme i Jardineria en l'Universitat Politècnica de Valéncia des de l'any [[1987]]. Director de Cursos de Post
    4 kB (645 paraules) - 22:25 28 ago 2023
  • …ti de Valéncia o [[Museu del Patriarca|Colegi del Patriarca]], una iglésia migeval que brinda la plaça en una enorme finestra vertical coberta en una reixa,
    2 kB (378 paraules) - 22:13 28 ago 2023
  • …sor en eixa Universitat. Fon ademés decà de Lletres i cap d'estudis de l'[[Universitat Nacional d'Educació a Distància]] (UNED), cap de la Secció d'Estudis Gra …, [[Itàlia]], [[Madrit]] i [[París]]. Ademés, la càtedra de Camineria de l'Universitat de Sant Nicolás d'Hidalgo de Morelia (Mèxic) du el seu nom.
    5 kB (694 paraules) - 09:54 6 set 2024
  • …arava discípul del positiviste Chabàs, interessant-se sobretot pel periodo migeval, a partir dels archius religiosos i civils de la ciutat de Valéncia i atre Fon catedràtic d'història de l'art de l'[[Universitat Pontifícia de Valéncia]] i va dedicar una part significativa dels seus tr
    5 kB (758 paraules) - 18:52 17 set 2024
  • …olocar-se entre voltons, en sostres i ales d'edificis. És una peça d'orige migeval. En els socarrats se donen tres tipos bàsics de representació simbòlica: Els '''socarrats''' com l'autèntica ceràmica tradicional migeval del [[Regne de Valéncia]]. Sense dubte, les peces de ceràmica més repres
    4 kB (731 paraules) - 23:09 28 set 2022
  • …e gran part de la filosofia grega, i l'orige de les primeres [[universitat migeval|universitats europees]]. El sigle XII va deixar la seua firma en una educac
    3 kB (448 paraules) - 17:04 26 set 2024
  • El centre històric de Nicòsia està tancat dins d'un gran mur migeval construït pels venecians. Eixe mur és hui el monument més conegut de la …t i té un nivell de vida dels més alts en el món. Ademés, és la sèu de l'[[Universitat de Chipre]] i d'atres tres universitats privades.
    3 kB (503 paraules) - 01:03 16 set 2023
  • …}</ref>, que servia com un tauler d'anuncis per a anuncis relacionats en l'universitat. Estes s’utilisaren com a punts de debat per criticar a l'Iglésia i el P …n Wycliffe]] de l’[[Universitat d'Oxford]] i despuix de [[Jan Hus]] en l'[[Universitat de Praga]].
    10 kB (1628 paraules) - 11:47 1 oct 2024
  • ** [[Universitat de Valéncia]] (Estudi General) ** L'antiga Universitat fon fundada pel IV duc de Gandia, [[Francesc de Borja]]. Al costat d'esta…
    11 kB (1849 paraules) - 01:08 27 ago 2023
  • …taulellets a lo llarc de l'història. Escomençant per [[Manises]], en época migeval (sigles [[sigle XIV|XIV]]-[[sigle XV|XV]]), i a partir del [[sigle XIX]] en * Pérez Guillén, Inocencio. Universitat de Valéncia, ed. Las azulejerías de La Habana. Valéncia. ISBN 9788437094
    3 kB (483 paraules) - 18:13 23 abr 2024
  • …ial i topogràfic de ''alt i baix'' en indicar que ''posteriorment els de [[Universitat (Centre)|Maravelles]] i [[carrer de Neula|Neula]] i uns atres de la part al …e ''Eria''], nº 68, 2005, Universitat de Oviedo, Departament de Geografia. Universitat de Cantabria (Santander), Departament de Geografía, Urbanisme i Ordenació
    10 kB (1621 paraules) - 17:55 23 ago 2023

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).