Obres e trobes en lahors de la Verge Maria
Obres e trobes en lahors de la Verge Maria és un llibre de vital importància per ser la primera obra lliterària impresa en Espanya, escrita en idioma valencià. Va eixir de les prenses de Lambert Palmart el 25 de març de 1474 en la ciutat de Valéncia, es conserva en la biblioteca de l'Universitat de Valéncia.
Dita obra és el primer incunable ibèric. Va ser el primer llibre imprés en tota la Península Ibèrica, publicat en Valéncia l'any 1474 i escrit en llengua valenciana. Va ser gràcies a l'impressor germànic, naixcut en Colònia Lambert Palmart.
Esta obra va ser impresa a raïl de que el virrei Lluís Despuig, per a honrar a la Verge, convocara el 11 de febrer de 1474 un certamen poètic el tema obligat del qual era alabar a la Verge Maria. Per lo tant, les Trobes són les poesies d'un certamen poètic per a alabar a la Verge Maria. Com se sap que es va convocar en febrer de 1474, es varen imprimir poc despuix, lo que convertix al llibre en el primer llibre lliterari imprés en Espanya. Els idiomes utilisats són el valencià, el castellà pero també l'italià.
L'encarregat d'organisar el certamen va ser el poeta alacantí mossén Bernat Fenollar, persona relacionada en tots els círculs lliteraris que hi havia en la ciutat.
És una obra poètica colectiva en autors com Joan Roïç de Corella, Bernat Fenollar, Francesc de Castellví, Lluís Alcanyís, Narcís Vinyoles, Miquel Péreç o Jaume Roig, entre uns atres. Conté 45 poemes en honor a la Verge Maria (40 en valencià, 4 en castellà i un en toscà) presentats a un certamen lliterari en Valéncia el 11 de febrer de 1474 i recopilats per Bernat Fenollar.
Els poemes havien de constar de cinc estrofes, en dedicatòria i tornada. Pero els trobadors (encara no es dia poetes que no escrivien en llatí) tenien llibertat sobre l'estil i la llengua.
El certamen suscità concorrència de numeroses personalitats dels diversos estrats socials de la vida valenciana, entre els quals trobem: Mossen Jordi de Centelles (canonge), Joan Roiç de Corella (mestre en teologia), Mossén Bernat Fenollar (presbíter), Mossén Franci de Castellví (cavaller), Mossén Francesc Barceló (cavaller), Mestre Lluís Alcanys (mestre en medicina), Mossén Joan de Nájera (presbíter), En Berenguer Cardona (notari), En Pere Péreç (notari), En Joan Verdanxa (notari), En Joan Moreno (notari), N'Antoni Vallmanya (notari), En Lluïs Munyoç (notari), En Joan Gamià (notari), En Narcís Vinyoles (ciutadà) i uns atres ilustres homens de lletres, com Mossén Jaume Gassull (cavaller) o Jaume Roig (mestre en medicina).
No ha d'estranyar-nos que es presentaren poemes en castellà, puix els cavallers de l'aristocràcia valenciana s'afaenaren per deprendre a parlar també el castellà despuix de l'entronisació de la dinastia dels Trastàmara, a rant del Compromís de Casp (1412), inclús alguns es vanagloriaven d'això, i uns atres feren ostentació del seu poliglotisme, com Narcís Vinyoles, en presentar dos poemes en valencià i un tercer en toscà.
Certamen lliterari que ha suscitat l'estudi i anàlisis de numerosos bibliògrafs i autors: Joseph Rodríguez, Vicent Ximeno, Just Pastor Fuster, Ferrer i Bigné, F. Marti Grajales, Lluïs Guarner, Marti de Riquer, Sanchis Guarner, A. Ferrando Francés, entre uns atres.
La pronta aparició d'esta obra mestra de la lliteratura és producte de l'alt desenroll del Regne de Valéncia, que per llavors era el centre impressor més gran de la Península i un dels majors de tota Europa. A finals del sigle XV, la ciutat de Valéncia ya havia publicat casi un centenar de títuls, que es conega.