David Albelda
| David Albelda | |
|---|---|
 | |
| Nom | Davit Albelda Aliqués |
| Nacionalitat |  |
| Club actual | Retirat |
| Club del debut | Valencia C. F. "B" |
Davit Albelda Aliqués (La Pobla Llarga, Valencia, Espanya, 1 de setembre de 1977) es un exfutboliste espanyol, especialisat en la demarcacio de mediocentro defensiu. Es exjugador del Valencia Club de Fútbol, a on se formà i passà 15 temporades entre 1997 i 2013, sent varis anys capitán de l'equip per la seua liderazgo i veterania, i internacional en 51 partits en la Seleccio espanyola de fútbol. Ademés es considerat un dels millors mediocentros defensius de la historia del Valencia Club de Fútbol.
Trayectoria
Inicis i cessions al Villarreal
Començà en el seu poble natal, La Pobla Llarga. En 1992 entra en les categories inferiors del VT Alzira fins que en 1995 passà a la pedrera del Valencia CF, sent cedit en 1996 al Villarreal CF.
Despuix d'una temporada jugant en l'equip castellonenc, en Segona Divisio, adquiri l'experiencia que li faltava per a jugar en Primera Divisio. Durant eixa epoca fon un dels jugadors fixos en la seleccio espanyola sub-21.
En la temporada de retorn a la seua club d'orige, 1997/98, les coses no li foren tot lo be que esperava, ya que, encara que l'entrenador argenti Jordi Valdano contava en ell, una greu lesio ho mantingue apartat dels terrenys de joc la major part de la campanya, per lo que el següent entrenador Claudi Ranieri tampoc pogue contar en ell. Despuix de esta temporada casi en blanc fon de nou cedit al Villarreal, esta volta en la primera temporada de l'equip groc en la Primera Divisio (1998/99), fet que aprofità per a agarrar experiencia definitivament en la maxima categoria del fútbol espanyol.
Regres al Valencia
A la seua volta al Valencia CF per a la temporada 1999/2000, en Hector Cúper com tecnic, sabe aprofitar la malaurada lesio del vetera centrocampista Lluïs Milla per a conseguir la titularidad. Participà activament en estos dos historiques temporades per al equip valencià, en les que disputà dos finals de la Lliga de Campeons en 2000 i 2001, participant fins i tot en la segona durant els segons 45 minuts mes la prorroga de 30 minuts.
En l'aplegada de Rafael Benítez al banquet en 2001, i junt a Rubén Baralla i Pau Aimar, formà un fort centre del camp que ha permes al Valencia CF la consecucio de varis tituls que sera recordat com un dels millors centres del camp de la historia del Valencia CF, ademés fon pretes pel Real Madrit CF tres voltes les quals el futboliste se negà rotundament per a continuar en l'equip de Valencia i aixina seguir creciendo. En este fort bloc l'equip consegui la Lliga 2001/02, la Lliga 2003/04, la Copa de l'UEFA 2003/04 i la Supercopa d'Europa 2004, esta ultima en el tecnic italia Claudi Ranieri en la seua segona etapa al front de l'equip.
En les següents temporades se mante com part fonamental del centre del camp valencianiste, ademés de capitán, disputant la gran majoria de partits com titular junt a Rubén Baralla, de tall mes creador i en major aplegada en atac. Els tecnics Claudi Ranieri, Antoni López i Quique Sánchez Flores contaren sempre en ell durant les seues temporades al front de l'equip, sense obtindre majors exits deportius que alguna classificacio per a disputar la Lliga de Campeons i alcançar els seus quarts de final, Adémas d'un subcampeonato de Copa Intertoto en 2005.
Apartat de l'equip i denuncia
En juliol de 2007 se cassa en la model i presentadora valenciana Vicen Fernández.[1] La temporada 2007/08 s'inicia de forma caotica per al Valencia CF en la destitucio de Quique Sánchez Flores en la 9.ª jornada per decisio del president i maxim accioniste Joan Soler. L'holandes Ronald Koeman es elegit per a substituir-li, i en decembre de 2007 el tecnic comunica que no tornarà a contar en Davit Albelda, Santiago Cañizares i Miquel Angel Angulo durant el restant de la temporada, i que podrien buscar-se equip en giner. Ademés li retira la capitania de l'equip.
El futboliste, convençut de que la seua situacio era injusta i de que al no disputar partits perillava la seua participacio en la seleccio espanyola en la Eurocopa 2008, el dia 2 de giner de 2008 interpongue una demanda judicial contra el Valencia, reclamant al mateix la seua clausula de rescisión de 60 millons de euros. El juï s'inicia el dia 22 de febrer de 2008, alegant Davit Albelda que el club, a través del seu president Joan Soler, li impedix eixercitar la seua professio, pero al mateix temps reconeix haver rebujat ofertes de cessio a equips de la Premier League anglesa com el Chelsea FC o el Tottenham Hotspur per a eixir en el mercat d'hivern i tornar al club al finalisar la temporada. El 3 de març del mateix any el juge desestima la seua demanda i li dona la rao al club.[2][3]
La trayectoria de l'equip en la Lliga va cada volta pijor i fins i tot aplega a perillar la seua permanencia en Primera Divisio a l'alcançar el posat 15.º a poques jornades per a finalisar la temporada. A pesar de tot el revol en el vestuari i en l'institucio, se conseguix guanyar la septima Copa del Rei de l'historia del club en un final contra el Getafe CF, en Agusti Morera de president per la dimissio de Joan Soler i encara en Albelda, Cañizares i Angulo apartats de l'equip, pero despuix de la delicada situacio en la Lliga es destituit el tecnic Ronald Koeman a cinc jornades per a finalisar la temporada. El delegat valencianiste i exfútbolista en carnet de entrenador, Voro, se fa carrec de l'equip i conseguix quatre victories que ho deixen 10º. Albelda torna a entrar en les convocatories pero no a jugar.
Volta a l'equip
A l'aplegada del nou tecnic, Unai Emery en l'estiu de 2008, declarà que lo millor per a Albelda era buscar una eixida de l'equip despuix de tot lo succeit la passada campanya.[4] Encara aixina se decidix mantindre-ho en la plantilla a l'igual que a Miquel Angel Angulo, atre apartat per Koeman. Durant la Temporada 2009-10 pert la titularidad en detrenimiento de Carles Marchena que es titular en el centre del camp junt a Ever Banega, exceptuant alguns partits importants en els que ix de titular com davant el Real Madrit en Mestalla en novembre de 2009 que terminà en victoria madridista per 2-3. Eixa temporada consegui marcar un unic gol davant Osasuna en el Reyno de Navarresa que acabe en victoria che per 0-3.
Temporades Posteriors
La Temporada 2010-11 escomença marcada per la fuga d'estreles del club valencià com Davit Vila, Davit Silva i Carles Marchena. La marcha de Marchena deixa vacant el de posat de substitut del vetera jugador valencià per lo que el club ficha a Mehmet Topal procedent del fútbol turc a canvi de 4'5 millons d'euros. No obstant, Topal juga molt poc i es Albelda qui se fa en el posat de mediocentro defensiu titular, participant aixina en la consecucio de l'objectiu del 3º lloc i aplegar a huitaus de la Lliga de Campeons.
L'equip conseguix classificar-se per a disputar la Lliga de Campeons durant tres temporades consecutives en el tecnic Unai Emery al front de l'equip, i Albelda, abans de terminar el seu contracte, lo renou a la baixa durant una temporada mes junt al president Manuel Llorente. A la següent temporada torna a renovar un any mes el seu contracte, tambe a la baixa, i en la temporada 2011/12 torna a la capitania de l'equip al ser del jugador mes vetera de la plantilla i ademés valencià. El club decidix despuix de passar a Topal al seu païs d'orige.
En estiu de 2012 el club ficha a l'argenti Ferrando Gago per 3'5 millons d'euros i a priori partia com mediocentro defensiu titular per a la temporada 2012/13, en Albelda ya en 35 anys d'edat. Superada una lesio a l'inici de la temporada, i despuix de el problematic comportament de Gago especialment despuix de la destitucio del tecnic Mauricio Pellegrino, Albelda recupera la titularidad en l'equip ya dirigit per Ernest Valverde mentres l'argenti es cedit a atre equip. Encara aixina, el futboliste anuncia el 1 de febrer de 2013 que casi en tota provabilitat no renovarà el seu contracte en el club al finalisar la temporada[5] i deixa oberta les portes al fútbol estranger.
Retiro
Una volta finalisada la temporada 2012/13 el club se renova en un nou consell d'administracio presidit per Amadeu Salvo i en l'entrenador Miroslav Djukic. El dilluns 10 de juny de 2013 se reúnen en el director deportiu Brauli Vázquez i el jugador, i se pren la decisio final de no oferir la renovacio al futboliste.[6] D'esta manera posava fi a 15 temporades seguides en el club.
Decidix retirar-se el 7 d'agost de 2013 despuix de no interessar-li ninguna oferta de ningun equip que li proponia continuar jugant al fútbol, entre ells alguns dels Emirats null Units i Tastar.[7]
Palmarés
Campeonats nacionals
| Titul | Club | Païs | Any |
|---|---|---|---|
| Supercopa d'Espanya | Valencia CF | Espanya | 1999 |
| Lliga espanyola | Valencia CF | Espanya | 2002 |
| Lliga espanyola | Valencia CF | Espanya | 2004 |
| Copa del Rei | Valencia CF | Espanya | 2008 |
Copes internacionals
| Titul | Club | Païs | Any |
|---|---|---|---|
| Copa de l'UEFA | Valencia CF | Suecia | 2004 |
| Supercopa d'Europa | Valencia CF | Mónaco | 2004 |
Seleccio nacional
Fon seleccionat per Iñaki Sáez per als Jocs Olimpics de Sídney 2000 en la seleccio olimpica d'Espanya, a on consegui la medalla de plata a pesar de marcar un penalti en la tongada de penaltis del final contra Camerún. A l'any següent, el 5 de setembre de 2001, debuta en la seleccio absoluta en un trobament front a Liechtenstein, convocat pel seleccionador Josep Antoni Camacho.
Participà en el Mundial de 2002, en Corea del Sur i Japo, convocat per Josep Antoni Camacho, en el que la seleccio espanyola alcança els quarts de final i es eliminada injustament per un erro arbitral. En 2004 participà en la Eurocopa 2004 en Portugal convocat per Iñaki Sáez, a on la seleccio cau eliminada en la primera fase pero se seguix afiançant com un futboliste clau per a la seleccio.
El seleccionador Lluïs Aragones seguix confiant en ell per al centre del camp de la seleccio espanyola i ho convocà per al Mundial 2006 en Alemania, a on alcança els huitaus de final.
Durant la fase de classificacio per a la Eurocopa 2008 se perfila com peça clau en la seleccio a on se comença a instaurar el famos sistema del "tiki-taka", en molts jugadors habilidosos de mig camp cap a avant. Albelda s'erigix com la peça que dona equilibri a eixe centre del camp fent el treball brut defensiu, deixant aixina als jugadors creatius mes llibertat per a centrar-se en l'atac. No obstant, donat que no jugà ni un nomes minut durant gran part de la temporada, Lluïs Aragones decidi no convocar-ho per al europeu. El seu posat en el camp ho ocupà Marcs Senna, realisant la mateixa tasca de donar equilibri al centre del camp (ademés d'aportar un gran dispar de llarga distancia i ser un especialiste a balo parat). En este sistema la Seleccio Espanyola consegui alçar-se en el campeonat.
Participacions en Copes del Mon
| Mundial | Seu | Resultat |
|---|---|---|
| Copa Mundial de Fútbol de 2002 | Corea del Sur i Japo | Quarts de final |
| Copa Mundial de Fútbol de 2006 | Alemania | Huitaus de final |
Participacions en Eurocopas
| Torneig | Seu | Resultat |
|---|---|---|
| Eurocopa 2004 | Portugal | Primera fase |
Participacions en Jocs Olimpics
| Torneig | Seu | Resultat |
|---|---|---|
| Jocs Olimpics 2000 | Sídney | Medalla de plata |
Qualitats tecniques
S'encomana de la recuperacio de balons, ocupant-se unicament de les tasques defensives i deixant-li la responsabilitat creadora a l'atre mediocentro per a que desenrolle el joc ofensiu de l'equip. La seua principal virtut es la colocacio, deixant sempre a un costat la tecnica, ya que el control del balo no es la seua major virtut. La seua participacio en el pla ofensiu suele passar en desapercebut, sent mes be escasa en eixe sentit.
Clubs i estadísticas
- Actualizado el 5 de juliol de 2013.
| Club | Païs | Temporada | Partits | Gols |
|---|---|---|---|---|
| VT Alzira | Espanya | 1992/1993 | ¿? | ¿? |
| VT Alzira | Espanya | 1993/1994 | ¿? | ¿? |
| VT Alzira | Espanya | 1994/1995 | 33 | 0 |
| Valencia CF "B" | Espanya | 1995/1996 | 31 | 4 |
| Villarreal CF | Espanya | 1996/1997 | 34 | 0 |
| Valencia CF | Espanya | 1997/1998 | 5 | 0 |
| Villarreal CF | Espanya | 1998/1999 | 37 | 2 |
| Valencia CF | Espanya | 1999/2000 | 34 | 1 |
| Valencia CF | Espanya | 2000/2001 | 34 | 0 |
| Valencia CF | Espanya | 2001/2002 | 39 | 3 |
| Valencia CF | Espanya | 2002/2003 | 37 | 0 |
| Valencia CF | Espanya | 2003/2004 | 44 | 2 |
| Valencia CF | Espanya | 2004/2005 | 38 | 0 |
| Valencia CF | Espanya | 2005/2006 | 40 | 2 |
| Valencia CF | Espanya | 2006/2007 | 34 | 0 |
| Valencia CF | Espanya | 2007/2008 | 21 | 0 |
| Valencia CF | Espanya | 2008/2009 | 40 | 0 |
| Valencia CF | Espanya | 2009/2010 | 35 | 1 |
| Valencia CF | Espanya | 2010/2011 | 22 | 0 |
| Valencia CF | Espanya | 2011/2012 | 34 | 0 |
| Valencia CF | Espanya | 2012/2013 | 27 | 0 |
| Total: | 619 | 15 |
Referencies
- ↑ Davit Albelda, i la seua novia, Vicen Fernández se cassaren en la seu de Valencia
- ↑ Desestimada la demanda d'Albelda contra el Valencia
- ↑ Fallo de la sentencia de Davit Albelda contra el Valencia CF SAD
- ↑ http://www.elconfidencial.com/cache/2008/07/17/55emery.html
- ↑ http://valenciacf.lasprovincias.es/noticies/2013-02-01/albelda-retirada-proxima-temporada-201302011303.html
- ↑ http://www.superdeporte.es/valencia/2013/06/10/valencia-oferix-renovacion-albelda/198835.html
- ↑ «Albelda se retira del fútbol professional». Marca.com (7 d'agost de 2013). Consultat el 8 d'agost de 2013.
- ↑ [1]