Cornucòpia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Alegoria de Fortuna (1658) per Salvator Rosa, representant a la deesa Fortuna en el corn d l'abundància

La cornucòpia (del llatí cornu, ‘corn’ i copĭa, ‘abundància’), en valencià coneguda també com a corn de l’abundància,[1] és un símbol de prosperitat i afluència que data del sigle V a. C.

En la mitologia grega, la cabra Amaltea va criar en la seua llet a Zeus. De chiquet, mentres jugava en un dels seus raigs, Zeus va trencar —sense voler— un dels corns de la cabra. Per a compensar a Amaltea, al corn trencat li va conferir poder per a que, a qui ho posseïra, se li concedira tot lo que desijara. D'ahí va sorgir la llegenda de la cornucòpia. Les representacions originals eren del corn de la cabra ple de frutes i flors. A vàries deitats, especialment a Fortuna, se'ls representava en el corn de l'abundància.

Referències

Enllaços externs

Commons