Altar de Pèrgam
L'Altar de Pèrgam és un monument religiós de l'época helenística construït originalment en l'acròpolis de Pèrgam, a principis del regnat d'Eumenes II (197-159 a. C.). Els seus frisos monumentals, que representen una Gigantomaquia i l'historia de Tèlef, són una de les obres mestres de l'escultura grega antiga i representen la culminació del "barroc helenistic".
L'edifici no és un temple, pero provablement l'altar d'un temple. Se creu que el Temple d'Atenea fon la seua referencia de cult.[1] Atra possibilitat es que ací Zeus i Atenea foren venerats per igual.[2]
Descobert en 1871 per l'ingenier alemà Carl Humann, l'altar fon transportat i reconstruït en Berlín en 1886, en virtut d'un acort de 1879 entre Alemanya i l'Imperi Otomà. En l'actualitat pot contemplar-se el gran fris d'escultures en la ciutat alemana de Berlín, en el Museu de Pèrgam. L'estructura exposta en Alemanya mesura 35.64 m d'ample per 33.4 m de profunditat; l'escala frontal albarca 20 m d'ample.
