Edat d'Or neerlandesa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 12:01 14 ago 2013 per Chabi (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|''[[La ronda de nit'' (Rembrandt, 1642), peça emblemàtica del Rijksmuseum d'Àmsterdam ]] L''''...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
La ronda de nit (Rembrandt, 1642), peça emblemàtica del Rijksmuseum d'Àmsterdam

L'Edat d'Or neerlandesa va ser un periodo de la història neerlandesa, que aproximadament abraça el segle XVII, durant la qual el comerç, la ciència, l'eixèrcit i l'art de les Set Províncies Unides, els futurs Països Baixos eren entre els més aclamats del món.

Causes de l'Edat d'Or

El 1568 les Províncies Unides| que signaren la Unió d'Utrecht (Unie van Utrecht) començaven una rebelió contra Felip II que conduiria a la Guerra dels huitanta anys. Abans que les Dèsset Províncies es pogueren reconquerir completament, esclatava la guerra entre Anglaterra i Espanya, forçant les tropes espanyoles de Felip II a parar els seus avanços. Mentrestant, les tropes espanyoles havien conquerit les importants ciutats comercials de Bruges i Gant, fixant-se Anvers, que era llavors el port més important al món, com a una conquesta imprescindible. El 17 d'agost de 1585, Anvers va caure marcant el llimite dels Països Baixos espanyols, més o menys l'actual Bèlgica, sense el Principat de Lieja). Les Províncies Unides (grosso modo els Països Baixos actuals) varen lluitar fins a la treua dels dotze anys, que no va acabar en les hostilitats. La Pau de Westfàlia finalment va acabar en la Guerra dels Huitanta Anys el 1648.

Migració de treballadors del coneiximent als Països Baixos

Sota els termes de la rendició d'Anvers el 1585 la població protestant (no disposta a convertir-se) varen tenir dos anys per resoldre els seus assunts abans de marchar de la ciutat i el territori d'Habsburg. Similars acorts es varen fer a d'atres localitat. Els protestants estaven especialment ben representats entre els artesans especialisats i comerciants rics de les ciutats portaries de Bruges, Gant i Anvers. Molts es varen traslladar cap al nort durant el periodo 1585-1630 mentres que els catòlics es traslladaven en direcció contrària. D'els que varen anar al nort, molts es varen instalar a Àmsterdam, que era un chicotet port el 1585, pero gràcies als immigrants es transformaria ràpidament en un dels ports i centres comercials més importants del món cap el 1630. L'èxodo es pot descriure com la 'creació d'un nou Anvers'. Esta immigració massiva des de Flandes i Brabant fon una important força del desenroll de l'Edat d'Or.

A més a més de la immigració massiva de natius des dels Països Baixos del Sud, hi havia també significatius moviments de refugiats no natius que ya havien fugit prèviament de la persecució religiosa, especialment els sefardites de Portugal i Espanya i, més tart, els hugonots des de França. Els pares pelegrins també varen estar allà un temps abans d'anar-se'n al Nou Món.

Fonts d'energia barates

Atres factors també varen contribuir a la floració del comerç, la indústria, les arts i les ciències a la república dels Països Baixos durant este periodo. Una condició necessària era el suministrament d'energia barata dels molins de vent i de la torba, fàcilment transportada per canal cap a les ciutats.

Referències