Deport
El deport és tota aquella activitat que es caracterisa per: tindre un requeriment físic o motriu, estar institucionalisat (federacions, clubs), requerir competició en un mateix o en els atres i tindre un conjunt de regles perfectament definides.
Com a terme solitari, el deport es referix normalment a activitats en les quals la capacitat física del competidor són la forma primordial per a determinar el resultat (guanyar o perdre); per tant, també s'usa per a incloure activitats a on atres capacitats externes o no directament lligades al físic del deportiste són factors decisius, com l'agudea mental o l'equipament. Tal és el cas de, per eixemple, els deports mentals o els deports de motor. Els deports són un entreteniment tant per a qui ho realisa com per a qui ho veu.
Encara que a sovint es confonen els termes deport i activitat física, en realitat no signifiquen exactament lo mateix. La diferència radica en el caràcter competitiu del primer, en contra del mer fet de la pràctica del segon.
Història
Hi ha utensilis i estructures que sugerixen que els chinencs van realisar activitats deportives ya l'any 4000 a. C.[1] La gimnàstica pareix haver segut un popular deport en l'Antiga China. Els monuments als faraons indiquen que una certa quantitat de deports, incloent la natació i la peixa, van ser ya dissenyats i regulats fa milers d'anys en l'Antic Egipte.[2] atres deports egipcis inclouen el llançament de javalina, el salt d'altura i la lluita. Alguns deports de la Antigua Pèrsia com el art marcial iranià de Zourkhaneh estan lligats a les habilitats en la batalla.[3] Entre atres deports originals de Pèrsia estan el polo i la justa.
Una àmplia varietat de deports estaven ya establits en l'época de l'Antiga Grècia, i la cultura militar i el desenroll dels deports en Grècia es van influir mútuament. Els deports es van convertir en una part tan important de la seua cultura que els grecs van crear els Jocs Olímpics, els quals es disputaven, en temps antics, cada quatre anys en una chicoteta població en el Peloponés nomenada Olímpia.[4] Els deports han vist aumentada la seua capacitat d'organisació i regulació des dels temps de l'Antiga Grècia fins a l'actualitat. L'industrialisació ha incrementat el temps d'oci dels ciutadans en els països desenrollats, conduint a una major dedicació del temps a vore competicions deportives, una major participació en activitats deportives i una major accessibilitat en general. Estes pautes continuen en l'arribada dels mijos de comunicació massius.
La professionalitat en el deport es va convertir en una cosa comú conforme aumentava la popularitat dels deports i el número d'aficionats que seguien les gestes dels atletes professionals a través dels mijos d'informació, a l'hora que estos mateixos podien fruir de el deport de forma aficionada.
Professionalitat
L'aspecte d'entreteniment del deport, junt en el creiximent dels mijos de comunicació i l'increment del temps de oci, ha provocat que es professionalise el món del deport. Açò ha conduït a certa polèmica, ya que per al deportiste professional pot arribar a ser més important els diners o la fama que el propi acte deportiu en si. Al mateix temps, alguns deports han evolucionat per a conseguir majors beneficis o ser més populars, a voltes perdent-se algunes valioses tradicions.
El fútbol en Europa, o el fútbol americà en els Estats Units, són eixemples de deports que mouen a l'any enormes quantitats de diners.
Esta evolució conduïx a un aument de la competitivitat, atés que la lluita per la victòria adquirix un atre significat a l'incloure's també l'apartat econòmic. Est aument comporta l'aparició d'un important costat negatiu de la professionalitat, l'us de diverses argúcies o trampes, que pot acabar a voltes en la pràctica del dopage per part dels deportistes.
Art físic
Els deports compartixen un alt grau d'afinitat en l'Art. Disciplines com el patinage sobre gel aixina com el hockey sobre patins o el taichí, són deports molt pròxims a espectàculs artístics en si mateixos. Activitats tradicionals com la gimnàstica i el yoga, o més recents com el culturisme i el parkour, també compartixen elements propis de el deport en elements artístics. Un atre clar eixemple són els bous en Espanya i Mèxic.
El fet que l'art siga tan pròxim al deport en algunes situacions està provablement relacionat en la naturalea dels deports. La definició de deport establix l'idea d'eixecutar una activitat no sols per al propòsit habitual; per eixemple, no córrer només per a arribar ad alguna part, sino córrer per pròpia voluntat, a fi de mantindre l'estat físic.
Açò és semblant a una visió comuna de l'estètica, que contempla els objectes més allà de la seua utilitat. Per eixemple, valorar un coche no per emportar-nos d'un lloc a un atre, sino per la seua forma, figura, etc. De la mateixa manera, una activitat deportiva com el bot no es valora només com un modo efectiu d'evitar obstàculs; també conten l'habilitat, la destrea i l'estil.
L'art i el deport provablement estigueren més clarament lligats en els temps de l'Antiga Grècia. La proximitat entre dos disciplines queda patent en la naturalea dels Jocs Olímpics, celebracions dels èxits tant deportius com artístics.
Tecnologia
Les ganes de jugar interpreta un important paper en el deport, ben aplicada a la salut de l'atleta, a la tècnica o al seu equipació.
- Salut. La tecnologia es troba present des de la nutrició fins al tractament de lesions, incrementant el potencial del deportiste. Els atletes contemporàneus són capaços de practicar deport a majors edats, recuperar-se més ràpidament de lesions i entrenar de forma més efectiva que en generacions anteriors. Un aspecte negatiu de la tecnologia aplicada al deport consistix en el disseny i consum de substancies dopants, les quals milloren el rendiment del deportiste fins molt alts nivells, a voltes arribant a afectar sériament la salut del mateix, podent ocasionar danys irreversibles en el cos o inclús la mort. Per esta raó, en un gran número de deports, les dites substàncies estan prohibides pels distints òrguens reguladors del deport a nivell professional, podent significar el seu consum la desqualificació o l'inhabilitació de l'infractor.
- Instrucció. Els alvanços de la tecnologia han creat noves oportunitats en l'investigació deportiva. Ara és possible analisar aspectes del deport que abans es trobaven fora de l'abast de la nostra comprensió. Tècniques com la captura de moviments o les simulacions per ordenador han incrementat el coneiximent sobre les accions dels atletes i el modo en qué estes poden millorar-se. Les millores en tecnologia també han servit per a millorar els sistemes d'entrenament, a vegades assistides per màquines dissenyades per a tal efecte. Cas pràctic es troba en el ciclisme. Actualment, s'han realisat una série d'investigacions en túnels de vent en l'objecte de millorar la postura sobre la bicicleta i d'esta manera conseguir una aerodinàmica perfecta en la qual la resistència del vent siga la menor possible.
- Equipament. En certes categories deportives, el deportiste es val de divers instrumental per a dur a terme l'activitat, com els bats utilisats en béisbol o els balons usats en fútbol o basquetbol. Tots ells han vist com les seues característiques han anat variant en el pas dels anys per a millorar el rendiment deportiu, alterant-se factors com la durea o el pes dels mateixos. Aixina mateix, en alguns deports de contacte físic es fa necessari l'us de protecció per part de el deportiste, com per eixemple en fútbol americà. Estes proteccions també han anat evolucionant en el pas dels anys i la pròpia evolució de la tecnologia, dirigint-se cap a elements més cómodes i segurs per a la pràctica deportiva.
Beneficis per a la salut i vida activa
És una creença generalisada que el deport és bo per a la salut, perqué sicològicament nos prepara per a la vida que és a priori una constant competència, i encara que no sempre se sàpia que beneficis concrets té. Per a mantindre-nos sans seria aconsellable realisar almenys qualsevol tipo d'activitat. El deport és el millor mètodo per a aprimar-se a banda d'una dieta equilibrada.
Salut mental
Està estesa la creença que l'activitat física és desagradable, principalment entre les persones que no la practiquen habitualment. No obstant, la realitat és que l'eixercici produïx benestar quan es realisa, benestar que es manté després de l'activitat. Si durant o després de la mateixa se sent malestar és perqué alguna cosa falla: l'eixercici es fa malament (massa intens o tècnica errònea), es té algun problema de salut que ho contraindica o no s'ha triat el deport apropiat.
De fet, la gent que practica eixercici habitualment confessa que quan es torna sedentària el cos es resent, i inclús no és rar experimentar un síndrome d'abstinència.
Alguns dels beneficis apreciables són: reducció de la fatiga davant d'esforços llaugers (com pujar escales, córrer, nadar...), millor gana, son més reparador, desaparició d'algunes molèsties que poden deure's a la falta d'activitat o to muscular com dolors articulars i contractures, millora de les defenses (immunitat), disminució del risc de patir malalties cardiovasculars, reducció de l'estrés intelectual (pel component lúdic i la relaixació mental), aument de l'autoestima (per la superació progressiva d'objectius, agilitat i adquisició d'habilitats i destrees noves), etc. La millora inicial de la condició física és considerable; ya en el primer mes i mig, realisant una activitat de 30 minuts, 3 vegades per semana, es nota un gran progrés. Estudis i anàlisis mèdics detectaran canvis fisiològics com: disminució de la tensió arterial, de la freqüència del pols, de la taxa de colesterol "roïn" (LDL) i triglicèrits, i de la glucèmia; i aument de la capacitat respiratòria, del número de glòbuls rojos i blancs...
És molt important crear l'hàbit de l'eixercici en chiquets i jóvens a través de la pràctica de jocs, deports i eixercicis en grups d'amics o en família, la qual cosa garantisa la continuïtat en la vida adulta d'esta saludable activitat.