Arctotherium tarijense

Arctotherium tarijense és una espècie d'orso extinta pertanyent al gènero Arctotherium, de la família de mamífers placentarios Ursidae. Va habitar en el Pleistoceno d'Amèrica del Sur.^[1] Junt a Arctotherium vetustum, i Arctotherium wingei, conforma el subgénero Pararctotherium.

Descripció original

Arctotherium tarijense va ser descrit originalment per Florentino Ameghino en l'any 1902.

Distribució

Va habitar durant el Bonaerense i el Lujanense en la regió Pampeana de la Argentina; i en el sur de Bolívia durant el Pleistoceno; i en Chile i Uruguay en el Lujanense superior.^[2] En Uruguay va ser colectado en el departament de Riu Negre.^[3]

En Chile els seus restants varen ser colectados en la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena, en el Pleistoceno superior de la Cova Els Chingues (Pali-Aike),^[4] i en la Cova del Milodón;^[5] ademés del Holoceno inferior de la Cova del Puma.^[6]

Característiques generals

Arctotherium tarijense era un orso de mijanes dimensions, pesant al voltant de 400 kg.

L'estudi de la morfologia dentaria indica que provablement predaban activament sobre la diversa fauna de megaherbívoros pleistocénicos (mamífers de gran tamany ya extinguits); per una atra part, les lesions observades sobre les dents indiquen que també carroñaban els cadàvers de caçats per atres predadores. Provablement la cacera activa no haja segut l'única via d'obtenció de carn fresca, ya que el gran poder físic i la seua ferocitat segurament els permetia disputar el frut de la cacera a atres grans carnívors del Pleistoceno (lo que es coneix com cleptoparasitismo) com el felino dent de sabre. Per comparació en les espècies actuals, pugues inferirse que consumia també una gran varietat d'aliments tals com a insectes, atres menuts animals, frutes o mel.

Provablement esta espècie utilisava coves com a refugi. Açò no implica que els orsos excavaren les coves, sino que provablement utilisaven les excavades per atres mamífers; provablement edentados extints com Glossotherium i Scelidotherium.

L'extinció d'este tàxon en Amèrica del Sur, pot vincular-se primàriament a la desaparició dels megaherbívoros, les seues principals preses, en un context de forta pressió de caça eixercida per l'home, junt a importants canvis ambientals durant el fi del Pleistoceno.

Vore també

Tremarctos ornatus

Bibliografia

Soibelzon, L.H. 2002. Els Ursidae (Carnivora, Fissipedia) fòssils de la República Argentina. Aspectes Sistemàtics i Paleoecológicos. Tesis doctoral. Universitat Nacional de l'Argent. Inèdit. 239 pp., 42 Figs., 16 Taules.
Soibelzon, L.H. 2004. Revisió sistemàtica dels Tremarctinae (Carnivora, Ursidae) fòssils d'Amèrica del Sur. Revista Museu Argentí de Ciències Naturals, 6(1): 107-133.
Soibelzon, L.H. 2004. Revisió sistemàtica dels Tremarctinae (Carnivora, Ursidae) fòssils d'Amèrica del Sur. Revista Museu Argentí de Ciències Naturals 6(1): 107-133.

Referències

↑ Journal of South American Earth Sciences.20(1–2)
105–113.doi:10.1016/j.jsames.2005.07.005.
↑ In: Pons, G.X. i Vicens, D. (Edit.). Geomorfologia Llitoral i Quaternari. Homenatge a Joan Cuerdo Barceló Mon. Soc. Hist. Nat. Balears Palma de Mallorc.14
49-68.
↑ Perea (2008). Daniel Perea (ed.). Fòssils d'Uruguay, 1ª edició (en espanyol), Montevideo, Uruguay: DIRAC, pp. 346. ISBN 978-9974-0-0454-2.
↑ Prevosti, F, Soibelzon, L., Prieto, A., Sant Román, M. & Morillo, I. (2003) The Southermost bear: Pararctotherium (Carnivora, Ursidae, Tremarctinae) in the Latest Pleistocene of Southern Patagonia, Chile. Journal of Vertebrate Paleontology 23:709-712.
↑ Smith-Woodward, A. (1900). On some remains of Grypotherium (Neomylodon) listai and associated mammals from a cavern near Consol Cave, Last Hope Inlet, Patagonia, Proc. Zool. Soc. London: 64-79.
↑ Martin, F., Prieto, A., Sant Román, M., Morello, F., Prevosti, F., Cárdenas, P., & Borrero, L.A. (2004). Clapix-Pleistocene Megafauna at Cova del Puma, Pali-Aike Llava Field, Chile. Current Research in the Pleistocene 21:101-103.

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Arctotherium tarijense.

[Soibelzon-1] Journal of South American Earth Sciences.20(1–2)
105–113.doi:10.1016/j.jsames.2005.07.005.

[2] In: Pons, G.X. i Vicens, D. (Edit.). Geomorfologia Llitoral i Quaternari. Homenatge a Joan Cuerdo Barceló Mon. Soc. Hist. Nat. Balears Palma de Mallorc.14
49-68.

[3] Perea (2008). Daniel Perea (ed.). Fòssils d'Uruguay, 1ª edició (en espanyol), Montevideo, Uruguay: DIRAC, pp. 346. ISBN 978-9974-0-0454-2.

[4] Prevosti, F, Soibelzon, L., Prieto, A., Sant Román, M. & Morillo, I. (2003) The Southermost bear: Pararctotherium (Carnivora, Ursidae, Tremarctinae) in the Latest Pleistocene of Southern Patagonia, Chile. Journal of Vertebrate Paleontology 23:709-712.

[5] Smith-Woodward, A. (1900). On some remains of Grypotherium (Neomylodon) listai and associated mammals from a cavern near Consol Cave, Last Hope Inlet, Patagonia, Proc. Zool. Soc. London: 64-79.

[6] Martin, F., Prieto, A., Sant Román, M., Morello, F., Prevosti, F., Cárdenas, P., & Borrero, L.A. (2004). Clapix-Pleistocene Megafauna at Cova del Puma, Pali-Aike Llava Field, Chile. Current Research in the Pleistocene 21:101-103.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]