Palaeolama weddelli
Palaeolama weddelli és una espècie extinta del gènero Palaeolama, integrat per mamífers artiodàctils de la família Camelidae. Este animal va viure en Sudamérica durant el Pleistoceno, i es va extinguir durant el fi del Pleistoceno i començos del Holoceno, possiblement a mans de les primeres #ètnia amerindias en les que va conviure en el seu hàbitat.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Els seus restants s'han colectado en Sudamérica des de Bolívia, fins al sur de la Patagonia, incloent Chile, Uruguay, i gran part de la Argentina, sent abundant en les pampes argentines.
S'ha recuperat material corresponent a Palaeolama weddelli en els següents localitats paleo/arqueològiques:
- Argentina.
- Ciutat de Buenos Aires (pis Bonaerense)
- Província de Buenos Aires
- Vila Ballester (pis Puelchense);[1]
- Mercedes;[2]
- Província de Santiago del Estero
- Bolívia
Característiques
[editar | editar còdic]El tamany corporal d'esta espècie segons alguns autors era comparable al dels actuals camellos i dromediarios.[3] El seu pes va ser calculat en al voltant de 1 t. Segons uns atres era solament un terç major que el guanac.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment per Paul Gervais en l'any 1855 baix el nom científic de Auchenia weddelli.[4] El material tipo —sense número original— es compon d'un metacarp (falange), i està depositat en el Museu Nacional d'Història Natural de França, en París. En l'any 1869 es va utilisar esta espècie per a crear el gènero Palaeolama, per la qual cosa és la seua espècie tipo. Va ser colectada per primera volta en perfils corresponents a l'edat Ensenadense (Pleistoceno) de Tarija, Bolívia.[5] Allí s'han exhumat els eixemplars més antics i millor documentats del subgénero Palaeolama (Palaeolama) en Amèrica del Sur.
Posteriorment, Paul Gervais i Florentino Ameghino varen descriure en l'any 1880 a: Hemiauchenia.
Cabrera,[6] i Hoffstetter,[7] varen considerar a Hemiauchenia sinònim de Palaeolama. Webb va tornar a distinguir a Hemiauchenia com un gènero aparte de Palaeolama,[8] i va descriure els seus caràcters diagnòstics. En l'any 1999, Guérin & Faure varen designar a Hemiauchenia com un subgénero de Palaeolama,[9] passant l'espècie tipo del gènero a integrar el subgénero típic: Palaeolama (Palaeolama), per lo tant, Palaeolama (Palaeolama) weddelli.
S'ha descrit una subespecie: Palaeolama weddelli parodii (Rusconi, 1936) de la part superior de l'edat Chapadmalense (Plioceno mig).
Hàbits i causes de la seua extinció
[editar | editar còdic]Segurament viuria en menuts grups que pastarían sempre atents al perill que representaven els variats predadores carnívors. La seua dieta era herbívora.
Va viure fins al Holoceno enjorn, per #lo que va conviure durant alguns milenis en els primitius amerindios. Estos varen donar caça a este animal, a jujar per les troballes provinents de jaciments arqueològics.[10] Segons els especialistes esta podria haver segut una de les causes principals de la seua extinció.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Rusconi, Carlos (1967). Animals extinguits de Mendoza i de l'Argentina, pp. 489.
- ↑ Ameghino, Florentino (1935) Els mamífers fòssils de la República Argentina. Volum 20 Taller d'impressions oficials.
- ↑ Ameghino, Florentino; Alfredo J. Torcelli (1914) Obres completes i correspondència científica de Florentino Ameghino: Primers treballs científics. Taller d'Impressions Oficials
- ↑ Gervais, P. (1855) Recherches sur els mammiferes fossiles de l' Amérique méridionale. París. pág. 41. figures 10 a 14.
- ↑ Geobios.32(4)
- 629-659.
- ↑ Cabrera, A., 1935 – Sobre la Osteología de Palaeolama. Anals del Museu Argentí de Ciències Naturals “Bernardino Rivadavia” 66 Paleontologia de Vertebrats, 38: 283- 312.
- ↑ Hoffstetter, R., 1952 – Els mammifères Pléistocènes de la République de l’Équateur. Mémoires de la Société Géologique de France, 66: 1-391.
- ↑ Webb, D., 1974 – Pleistocene Crides of Florida, with a brief review of the Lamini. In: Pleistocene Mammals of Florida (S.D. Webb ed.): 170-259; Gainesville: University of Florida Press.
- ↑ Guérin, C. & Faure, M., 1999 – Palaeolama (Hemiauchenia) niedae nov. sp., nouveau Camelidae du nordest brésilien et sa plau parmi els Lamini d’Amérique du Sud. Geobios, 32(4): 629-659.
- ↑ Parodi Busts, Rodolfo (1947) La presència del gènero Palaeolama en els túmulos indígenes de Santiago del Estero. en Anals de la Societat Científica Argentina, vol. CXLIII, pp. 3-9, Bs. As.