Zalophus wollebaeki

lleó marí de les Galápagos (Zalophus wollebaeki)

El lleó marí de les Galápagos o llop marí de Galápagos (Zalophus wollebaeki) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels otáridos, que solament habita en les Illes Galápagos i eventualment en les illes de Malpelo i Gorgona. La població local conte ara en 50 000 eixemplars. Durant molt temps, s'ha discutit si es tracta d'una subespecie del lleó marí de Califòrnia (Zalophus californianus), per #lo que el seu nom científic seria Zalophus californianus wollebaeki.

Ya en 1953, el zoólogo Erling Sivertsen va crear una nova classificació orientativo, en acabant de que investigara i catalogara de nou, en el Museu d'Oslo, cràneus i restants arqueològics, arreplegats pel buc d'expedició noruec MK Norvegia, entre 1928 i 1929. Un estudi genètic molecular de l'Institut de Genètica de la Universitat de Colónia, del Institut Max-Planck de Biologia Evolutiva en Plön (Diethard Tautz) i del Departament de Ciències de la Conducta en la Universitat de Bielefeld, va aplegar a la conclusió 50 anys més tarde de que els SNP de les mitocondrias i dels núcleus celulars justifiquen una separació en vàries espècies.

El lleó marí de Califòrnia i el de les Illes Galápagos es varen separar, segons la seua rellonge molecular, fa aproximadament 2,3 (± 0,5) millons de manera que es deu partir de l'idea de que és una espècie independent, máxime quan en la genètica de la població dels lleons marins de les Illes Galápagos no s'observa el clàssic efecte de “coll de botella”.

Característiques

A simple vista, el lleó marí de les Illes Galápagos s'assembla al seu parent, el lleó marí de Califòrnia. Les diferències s'aprecien en el tamany corporal i en la morfologia del cràneu. El hocico és més allargat i més puntagut que el dels seus parents californians. En comparació, les atres espècies de lleó marí mostren un hocico com el del gos Bulldog. El macho alcança una llongitut de 250 a 270 cm, aixina com un pes d'uns 250 kg. No obstant, la femella és més menuda i llaugera, en una llongitut d'entre 150 i 170 cm i un pes de 60 a 100 kg. La seua pell pot mostrar colors marró clar, marró torrat o marró grisáceo, mentres que la pell de les femelles i dels animals jóvens mostra més be un matís marró clar. En la femella, els òrguens sexuals externs es distinguixen en menor mida que els de els machos. Es pot distinguir millor als machos adults de les femelles pel seu tamany i, sobretot, pel bulto del seu front. Ademés, mostren atres models de conducta, especialment durant l'época de reproducció o época reproductiva

Distribució geogràfica

Els lleons marins de les illes Galápagos habiten com a espècie endèmica en el Pacífic oriental d'estes illes, situades a uns 1000 km a l'oest de l'Estat suramericà d'Equador. Es troben en tot l'archipèlec durant tot l'any. No obstant, s'han observat eixemplars vagantes fora de les illes Galápagos. En 1986, en la illa de l'Argent, no molt llunt de la costa d'Equador, varen ser avistar uns solitaris nómades des de la costa equatoriana al nort de la illa Gorgona (Colòmbia). També existix un informe d'albirament procedent de la illa del Coco, situada aproximadament a 500 km al suroest de Costa Rica. També és freqüent el seu albirament en les costes i illes del pacífic de Panamà. Per això, continua sent un endemisme reproductiu de les illes Galápagos.

Modo de vida

A diferència dels lleons marins de Califòrnia, els lleons marins de les Illes Galápagos habiten al voltant de la llínea de costa, en terreny volcànic, posat que les plages d'arena de les Illes Galápagos són pràcticament inexistents. No obstant, allí es pren la majoria de fotografies turístiques, de manera que, per lo general, es veu en les instantànees als animals en este entorn.

Alimentació

Fins a la data, no hi ha estudis empírics satisfactoris relatius a la dieta dels lleons marins de les Illes Galápagos. Les investigacions realisades a l'encert sobre el contingut estomacal en alguns eixemplars sugerixen que els animals capturen peixos gose-vos (Osteichthyes), arencs del Pacífic (Clupea pallasii) o peixos llanterna (Myctophidae) de menut i mijà tamany. Açò comporta a que deguen sumergir-se a grans profunditats que oscilen, habitualment, entre els 30 i 40 metros per a alcançar esta última espècie. Pot ser que els moluscs també formen part de la seua alimentació. Per lo que sembla, els lleons marins de les Galápagos solament cacen durant el dia. L'image vinculada a continuació, que mostra un lleó marí de les Illes Galápagos caçant en un banc de peixos a 35 m de profunditat, ratifica esta habilitat.

Comportament social

En contrapunt als demés tipos de lleons marins, com per eixemple el lleó marí de Steller (Eumetopias jubatus), que viu en un grup social ben estructurat (de la mateixa manera que els orsos marins), els lleons marins de les Galápagos es troben, en comparació, en grups variables carents d'organisació, de la mateixa manera que ocorre en els seus parents californians.

Reproducció i crío

Els machos cridats búfalos vigilen rigorosament el seu harem al voltant de les zones costeres i marines. El seu periodo d'apareamiento transcorre des de maig fins al següent més de giner. La gestació dura entre 342 i 365 dies. Les femelles desmamen a les seues crío passats 11 o 12 mesos, pero algunes alleten a les seues crío d'un any d'edat junt a les recent naixcudes. Les crío roanas deprenen a nadar, junt a atres congèneres, durant la primera o segona semana de vida, en cales comunitàries. La femella es torna a aparear en acabant de que les crío alcancen la segona o tercera semana de vida. Durant el dia, esta es dedica a la caça. Els intervals per a nutrir a les seues crío entre els periodos de caça són curts. El seu metabolisme es ralentisa en l'aigua freda per a poder ocupar-se de les seues crío de nit. Els forts vínculs afectius entre mares i crío duren fins a tres anys.

Població i conservació de les espècies

La població dels animals oscila entre 20 000 i 50 000 eixemplars. Per l'increment de morts i d'animals que migraron a causa dels efectes del fenomen meteorològic El Chiquet, la població es reduïa de tant en tant, al mateix temps que disminuïa l'existència de peixos. Ademés, durant els últims anys es varen sumar un brot de Poxviridae i un aument d'estrés per la busca d'aliment. Mentrestant i pese a tot açò, es creu que la població s'ha recuperat. Cada volta apareixen més informes sobre gossos salvages i vagabunts, que varen poder haver segut assessinats pels lleons marins jóvens de les Illes Galápagos. Els depredadors dels lleons marins d'eixa zona són els taburons de les Illes Galápagos (Carcharhinus galapagensis) i les orcas, com demostren les ferides i cicatrius dels animals supervivents, aixina com les filmacions arreplegades.

Des de 1996, els llops marins de Galápagos figuren com a espècies amenaçades en la Llesta Roja de la UICN.

Llops marins de les Illes Galápagos com a subjectes d'investigació i de “atracció turística”

Els lleons marins no temen a les persones. Açò els feya vulnerables quan s'acostaven a les embarcacions, puix els seus propietaris es aprovisionaban en ells. Actualment, esta lleu timidea cap a l'home s'utilisa per a la seua investigació. A mitan de la década dels 50, I. Eibl-Eibesfeldt va publicar varis artículs i documentals sobre els lleons marins de les Illes Galápagos. No obstant, en l'actualitat també són objecte d'observació per a diversos turistes guiats en grups reduïts a través del parc natural de l'Illa; els qui, al cap i a la fi, poden fer que perillen les existències. Els buceadores es troben inclús en femelles juganeres; mentres, els machos dominants persistixen baix l'aigua per a preservar el seu territori. En eixe cas, poden supondre un perill per als buceadores.

Bibliografia

• C. B. Heath: Califòrnia, Galapagos, and Japanese siga lions Zalophus californianus, Z. wollebaeki, and Z. japonicus. in: W. F. Perrin, B. Wursig, and J. G. M. Thiewissen, eds. Encyclopedia of marine mammals. Academic Press 2002, Pág. 180-186.

• Ronald M. Nowak: Walker's Mammals of the World. Johns Hopkins University Press, 1999 ISBN 0-8018-5789-9

• Erling Sivertsen: A survey of the eared seals (family Otariidae) with remarks on the Antarctic seals collected by M/K "Norvegia" in 1928-1929, I kommisjon hos Jacob Dybwad: Oslo 1954.

• Dò I. Wilson & DeeAnn M. Reeder: Mammal Species of the World, a Taxonomic & Geographic Reference. Johns Hopkins Univ. Press, 3ª ed., 2005 ISBN 0-8018-8221-4

Enllaços

Galápagos en llínea