Anar al contingut

Ancistrops strigilatus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 05:46 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències)
ticotico picogancho (Ancistrops strigilatus)

El ticotico picogancho[1] (Ancistrops strigilatus), també denominat pico de gancho alicastaño (en Colòmbia), picogancho alicastaño (en Equador), pique-gancho d'ala castanya (en Perú) o titirí d'ales castanyes, és una espècie d'au paseriforme de la família Furnariidae. És l'únic membre del gènero monotípico Ancistrops. És natiu de la conca de l'Amazones occidental i meridional en Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx en el surest de Colòmbia (cap al sur des del sur de Meta i oest de Vaupés), este d'Equador, este de Perú, Amazònia brasileña (principalment al sur del ric Amazones, pero també registrat en el parc Nacional Jaú, cap a l'est fins al baix riu Tapajós) i nort de Bolívia (Pando, La Pau).[2]

Esta espècie és considerada poc comuna en la seua hàbitat natural, l'estrat mig i el sub-dosel de selves humides amazónicas, principalment en altitutés per baix dels 900 m.[3] majorment de terra ferm, pero també localment en boscs de várzea.

Descripció

Medix entre 17 i 18 cm de llongitut i pesa entre 30 i 39 g. És un furnárido prou peculiar, en el pico terminat en gancho com un formiguer Thamnophilus. Per dalt és pardo oliváceo prominentemente estriado de anteado groguenc i en una llista superciliar anteada; les ales i la coa són de contrastante color rufo. Per avall és de color davant groguenc estriado d'oliva obscur. El seu perfil és subtilment diferent d'atres espècies de ticoticos rascahojas, resultant de la seua coa prou curta, la seua pescuezo prou gros i el seu pico robust i en gancho.

Comportament

Va solitari o en parelles, més freqüentment acompanyant bandadas mixtes del dosel. Forrajea a lo llarc de gran branques i en enmarañados de enredaderas; sol permanéixer per més temps forrajeando en l'obert que atres ticoticos.

Alimentació

La seua dieta consistix d'artròpodes.

Vocalisació

La vora és un trinado prolongat que pot durar fins a trenta segons o més, algunes voltes en un to una miqueta ascendent.



Referències

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2003). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/527.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Octava part: Orde Passeriformes, Famílies Eurylaimidae a Rhinocryptidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 50 (1): 103-110. ISSN 0570-7358. Consultat el 12 de març de 2019. P. 105.
  2. del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 17 de maig de 2023.
  3. (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, ORD edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Ancistrops strigilatus, p. 306, làmina 12(3)»