Alemanya nazi

La Alemània nazi o Alemània nacionalsocialista, coneguda també com el Tercer Reich, és el terme historiográfico comú en espanyol per a referir-se al Estat alemà entre 1933 i 1945, durant el govern del Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà (NSDAP) i el seu màxim dirigent, Adolf Hitler, al front del país.

L'eixercici del poder pel Partit Nacionalsocialiste va ser caracterisat per les seues polítiques totalitàries i dictatorials i les seues ideologies racistes i ultranacionalistes, i és conegut més que res pel seu paper en la Segona Guerra Mundial i events relacionats, entre ells la perpetración del Holocaust. Oficialment, el nom de l'Estat va continuar sent Deutsches Reich (Reich alemà), com lo havia segut a partir de 1871, modificant el seu nom en 1943 a Großdeutsches Reich (Gran Reich alemà o Gran Imperi Alemà) per considerar l'ideologia nacionalsocialista a tots els pobles germànics europeus i els seus territoris —molts en efecte ocupats per l'Alemània nazi en eixa época—partix de l'Estat alemà (la Gran Alemània o Großdeutschland). Tant el periodo de l'Alemània nazi com l'us del terme Reich varen tocar el seu fi despuix de la derrota alemana en la Segona Guerra Mundial.

El 30 de giner de 1933, Hitler va ser nomenat canceller d'Alemània, cap de Govern, pel president de la República de Weimar, Paul von Hindenburg, cap d'Estat. El Partit Nacionalsocialiste va començar llavors a eliminar tota oposició política i a consolidar el seu poder. Hindenburg va morir el 2 d'agost de 1934 i Hitler es va convertir en dictador d'Alemània en fusionar les oficines i els poders de la Cancelleria i la Presidència. Un referèndum nacional celebrat el 19 d'agost de 1934 va confirmar a Hitler com a únic führer («caudillo») d'Alemània. Tot el poder estava centralisat en la persona d'Hitler i la seua paraula es va convertir en la llei suprema. El govern no era un organisme coordinat i cooperatiu, sino una colecció de faccions que lluitaven pel poder i el favor d'Hitler. En mig de la Gran Depressió, els nazis varen restaurar la estabilitat econòmica i varen acabar en la desocupació massiva utilisant una forta despesa militar i una economia mixta. Utilisant la despesa deficitària, el règim va mamprendre un programa de rearmament secret massiu i la construcció d'amplis proyectes d'obres públiques, inclosa la construcció d'autopistes. La tornada a l'estabilitat econòmica va impulsar la popularitat del règim.

El racisme, la eugenèsia nazi i, especialment, el antisemitisme, varen ser traces ideològiques centrals del règim. Els nazis consideraven als pobles germànics com la raça superior, la branca més pura de la raça ària. La discriminació i la persecució de judeus i gitanos varen començar en sério despuix de la pren del poder. Els primers camps de concentració es varen establir en març de 1933. Els judeus i atres persones considerades indesijables varen ser encarcerades, i lliberals, socialistes i comunistes varen ser assessinats, encarcerats o exiliats. Les iglésies cristianes i els ciutadans que es oponien al govern d'Hitler varen ser oprimits i molts líders encarcerats. L'educació es va centrar en el racisme científic, la política de població i l'aptitut per al servici militar. Es varen reduir les oportunitats professionals i educatives de les dònes. La recreació i el turisme es varen organisar a través del programa Força a través de l'alegria, i els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 varen mostrar a Alemània en l'escenari internacional. El ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, va fer un us eficaç del cine, les manifestacions massives i l'oratòria hipnòtica d'Hitler per a influir en la opinió pública. El govern controlava l'expressió artística, promovia formes d'art específiques i prohibia o desalentaba atres.

Des de la segona mitat de la década de 1930, l'Alemània nazi va fer demandes territorials cada volta més agressives, amenaçant en la guerra si no es complien. El Sarre va votar per plebiscit per a reunir-se en Alemània en 1935, i en 1936 Hitler va enviar tropes a Renania, que havia segut desmilitarizar despuix de la Primera Guerra Mundial. Alemània es va apoderar d'Àustria en el Anschluss de 1938, i va exigir i va rebre la regió dels Sudetes de Checoslovàquia en eixe mateix any. En març de 1939, el estat eslovaco va ser proclamat i es va convertir en un estat client d'Alemània, i el protectorat alemà d'Bohemio i Moravia es va establir en el restant de les terres cheques ocupades. Poc despuix, Alemània va pressionar a Lituània per a que cedira Memel al Tercer Reich. Alemània va firmar un pacte de no agressió en la Unió Soviètica i va invadir Polònia l'1 de setembre de 1939, iniciant la Segona Guerra Mundial en Europa. A principis de 1941, Alemània i els seus aliats europeus en les potències de l'Eix controlaven gran part d'Europa. Els Reichskommissariats varen prendre el control de les àrees conquistades i es va establir una administració alemana en el restant de Polònia. Alemània va explotar les matèries primeres i la mà d'obra tant dels seus territoris ocupats com dels seus aliats.

El genocidi i els assessinats en massa es varen convertir en senyes d'identitat del règim. A partir de 1939, centenars de mils de ciutadans alemans en discapacitats mentals o físiques varen ser assessinats en hospitals i asils. Els esquadrons de la mort paramilitars d'Einsatzgruppen varen acompanyar a les forces armades alemanes dins dels territoris ocupats i varen portar a terme matances en massa de millons de judeus i unes atres víctimes. Despuix de 1941, millons de persones més varen ser encarcerades, exterminades per mig de treballs forçats o assessinades en camps de concentració i camps d'extermini nazis. El genocidi de sis millons de judeus es coneix com l'Holocaust.

Si be la invasió alemana de l'Unió Soviètica en 1941 va ser inicialment exitosa, el resorgiment soviètic i l'entrada dels Estats Units en la guerra varen significar que la Wehrmacht (forces armades alemanes) perguera la superioritat en el Front Oriental en 1943, i a fins de 1944 ya havia segut espentat a la frontera anterior a 1939. Els bombardejos aéreus a gran escala d'Alemània es varen intensificar en 1944 i les potències de l'Eix varen ser rebujades en Europa de l'Est i del Sur. Despuix de l'invasió aliada de França, Alemània va ser conquistada per l'Unió Soviètica des de l'est i els atres aliats des de l'oest, i va capitular en maig de 1945. La negativa d'Hitler a admetre la derrota va provocar la destrucció massiva de l'infraestructura alemana i moltes morts adicionals relacionades en la guerra en els últims mesos. Els aliats victoriosos varen iniciar una política de desnazificación i varen dur a molts líders nazis supervivents a juí per crims de guerra en els juïns de Núremberg.

[[Categoria:Alemània nazi ]]