Silvicultrix frontalis
El pitajo coronat[1] o pitajo copetón[2] (Silvicultrix frontalis), és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae pertanyent al gènero Silvicultrix, anteriorment inclós en Ochthoeca. Alguns autors sostenen que es dividix en dos espècies.[3] És natiu de regions andinas del noroest i oest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]El grup de subespecies frontalis/albidiadema es distribuïx a lo llarc de la [[cordillera dels [Vages]] des del noreste de Colòmbia, per Equador fins al noroest de Perú; el grup spodionota/boliviana a lo llarc dels Vages des del centre de Perú fins al centre de Bolívia.[4]
Esta espècie és considerada de poc comú a localment prou comú en els seus hàbitats naturals: els boscs nanos, vores de boscs montanos i enmarañados de xares, generalment en #elevació de 100 a 200 m avall del llímit del bosc; també en boscs de Polylepis (en Equador) i en bambuzales morts o en sols musgosos. Entre 2800 i 4000 m d'altitut, ocasionalment baix fins als 1600 m i rarament als 1300 m.[4]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie S. frontalis va ser descrita per primera volta pel naturaliste francés Frédéric de Lafresnaye en 1847 baix el nom científic Tyrannula frontalis; el seu localitat tipo és: «Pastura, Perú, corregit per a Pastura, Colòmbia».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Silvicultrix» en llatí significa ‘aquell que habita en els boscs’; i el nom de l'espècie «frontalis», en llatí modern que significa ‘frontal’, ‘en celles’.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]El grup de subespecies meridional S. frontalis spodionota/boliviana és considerada com a espècie separada de S. frontalis, el pitajo de Kalinowski (Silvicultrix spodionota) pel Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[6] en base en els estudis de García-Moreno et al. (1998).[3]
La forma proposta S. frontalis orientalis (Chapman, 1924), d'Equador, és considerada indivisible de la nominal.[4]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons la classificació Clements Checklist/eBird[7] es reconeixen quatre subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[4]
- Grup politípico frontalis/albidiadema:
- Silvicultrix frontalis frontalis (Lafresnaye, 1847) – Vages orientals de Colòmbia (Nort de Santander fins a Cundinamarca).
- Silvicultrix frontalis albidiadema (Lafresnaye, 1848) – Vages occidentals i centrals de Colòmbia, Equador (abdós pendents) i noroest de Perú (al sur fins a l'est de La Llibertat).
- Grup politípico spodionota/boliviana:
- Silvicultrix frontalis spodionota (Berlepsch & Stolzmann, 1896) – Junín, oest de Cuzco (en la Cordillera de Vilcabamba) i adyacencias del noreste d'Ayacucho, en el centre de Perú.
- Silvicultrix frontalis boliviana (Carriker, 1935) – Vages del centre i sur de Perú (San Martín al sur fins a Huánuco, i vall del Urubamba en el sur de Cuzco) i Bolívia (pendent oriental de La Pau cap al surest fins a l'oest de Santa Creu).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 15 de setembre de 2022. P. 495.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 27 de maig de 2023.
- ↑ 3,0 3,1 García-Moreno, J., Arctander, P. & Fjeldså, J. (1998). «Pre-Pleistocene differentiation amongst chat-tyrants.» Condor 100: 629–640
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 27 de maig de 2023.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Silvicultrix, p. 356; frontalis, p. 165»
- ↑ IOC World Bird List: Tyrant Flycatchers
- ↑ Clements, J. F., et al. 2022. The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2022.