Phytotoma rutila
,_Mar_Chiquita,_C%C3%B3rdoba,_Argentina.jpg)
El cortarramas argentí[1] (Phytotoma rutila), també denominat simplement cortarramas (en Argentina, Bolívia, Paraguay i Uruguay), cortaplantas de pit roig o dentudo (en Paraguay),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Cotingidae pertanyent al gènero Phytotoma. Es distribuïx en el centre-sur d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Esta espècie es distribuïx (en dos subespecies), des de l'oest de Bolívia al noroest d'Argentina, i des de l'oest de Paraguay, fins a l'oest d'Uruguay, extrem suroest de Brasil[2] i el centre i nort de l'Argentina, aplegant pel sur fins al nordest de la província de Chubut, en plena Patagonia argentina.[3]
Esta espècie és considerada localment prou comuna en la seua hàbitat natural, les formacions arbòrees o arbustivas semiáridas a àrides, especialment de baixa altitut, pero aplega fins als 3500 m en els Vages bolivians.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Medix entre 18 i 19,5 cm de llongitut i pesa entre 30 i 57 g.[3] El pico és negruzco o grisáceo. Les pates són pardo grisáceas. El iris és groc taronja. Exhibixen notable dimorfisme sexual. El macho té la #front i part ventral castanyes; la corona, nuca i esquena són grises parduscos en tènues estrías ocráceas. Les ales són pardas en bandes blanques en les cobertes i la coa parda en àpiç blanc en les plomes externes. La femella té la dorsal grisácea en estrías pardas obscures; la ventral és canella clara en estrías pardas obscures. Les ales són pardas en ribets ocráceos i la coa parda en àpiç blanc en les plomes externes.[5]
Comportament
[editar | editar còdic]Es deixa vore entre les xares. Solament o en parella.[5]
Alimentació
[editar | editar còdic]La seua dieta consistix principalment de fruts, fulls i flors, també de llavors i d'alguns insectes, com coleòpters i himenòpters.[5]
Reproducció
[editar | editar còdic]La nidificación ocorre entre els mesos de setembre i febrer. El niu és una estructura semiesfèrica de palitos en i sense espines. Internament en nervaduras, a voltes tallos de enredaderas. És sostingut en branques de arbustos, arbres, enredaderas. Posa tres, rarament quatre ous, ovoidales, ocres intens o verts en pintes i manchitas pardas obscures i
grisos més concentrades en el pol major. A voltes ous sense taques. Els pichones tarden 14 dies en abandonar el niu. L'incubació està a càrrec de la femella. El periodo d'incubació demora 14-15 dies. La permanència dels pichones entre 15-17 dies.[5]
Vocalisació
[editar | editar còdic]La vora és molt característic, una asprosa i llarga nota «errrrrrh .. errrh ..», sò comparable al d'una frontiça oxidada.[5]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment pel naturaliste francés Louis Pierre Vieillot en l'any 1818, baixe el mateix nom científic. El seu localitat tipo és: «Paraguay».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Phytotoma» es compon de les paraules del grec «phuton» que significa ‘planta’, i «toms» que significa ‘tallar’; i el nom de l'espècie «rutila», prové del llatí «rutilus» que significa ‘dorat’ o ‘roig’.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]El gènero Phytotoma va ser considerat com constituint una família separada —Phytotomidae— d'afinitats incertes. També li'l va situar com una subfamília dins de Tyrannidae. Anàlisis genètics, no obstant, indica una estreta relació en membres de Cotingidae. Està hermanada en Phytotoma raimondii, i el parell format per abdós és germà de P. rara.[3]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[7] i Clements Checklist/eBird,[8] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Phytotoma rutila angustirostris d'Orbigny i Lafresnaye, 1837 - Habita en zones elevades del centre i sur de Bolívia (de La Pau i Santa Creu fins a Tarija) i en el noroest de la Argentina (registrat en les afores de Pichanal, en el nort de Bota).
- Phytotoma rutila rutila Viellot, 1818 - Habita en planures i serres, des de l'oest de Paraguay (cap a l'est fins a prop del riu Paraguay), l'oest del Uruguay, extrem suroest de Brasil[2] i el nort i centre de l'Argentina, en les províncies de: Buenos Aires, Ciutat Autònoma de Buenos Aires, Catamarca, Chaco, Chubut, Còrdova, Corrents, Entre Rius, Formosa, La Pampa, La Rioja, Mendoza, Missions, Neuquén, Riu Negre, Bota, Sant Joan, San Luis, Santa Fe, Santiago del Estero, i Tucumán.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 7 de març de 2016. P. 491.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Cortarramas Argentí Phytotoma rutila Vieillot, 1818 en Avibase. Consultat l'11 de setembre de 2018.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Phytotoma rutila en Birds of the World.
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Phytotoma rutila, p. 503, làmina 67(6)»
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 (2016).Comunicacions del Museu Provincial de Ciències Naturals “Florentino Ameghino” (Nova Série)..21(1)
- 1-633.ISSN 0325-3856.Consultat el 11 de setembre de 2018.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Phytotoma , p. 305; rutila, p. 344»
- ↑ IOC World Bird List: Cotingas, manakins, tityras, becards
- ↑ Plantilla:EBird/Clements