Anar al contingut

Ochthoeca leucophrys

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 23:07 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre l'au)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Archiu:Ave de Aurahua.jpg
pitajo gris (Ochthoeca leucophrys)

El pitajo gris[1] (en Chile i Argentina) (Ochthoeca leucophrys), també denominat pitajo cejiblanco (en Equador) o pitajo de cella blanca (en Perú),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae pertanyent al gènero Ochthoeca. És natiu de regions andinas de l'oest d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx en l'extrem sur d'Equador i nort de Perú, i des del centre nort de Perú cap al sur a lo llarc de altiplanos andinos, per Bolívia, fins al nort de Chile i noroest d'Argentina.[3]

Esta espècie és considerada rara i local en el sur d'Equador i prou comú des del nort de Perú cap al sur, en els seus hàbitats naturals: les xares i pegats de bosc montanos i bardices en àrees de cultiu, principalment en altitutés entre 2000 i 3500 m, en Perú des del nivell de la mar fins als 4000 m. De tots els pitajos Ochthoeca i Silvicultrix és el que ocupa terrenys més àrits.[4]

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie O. leucophrys va ser descrita per primera volta pels naturalistea francesos Alcide d'Orbigny i Frédéric de Lafresnaye en 1837 baix el nom científic Fluvicola leucophrys; el seu localitat tipo és: «Sicasica, Bolívia».[2]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric femení «Ochthoeca» es compon de les paraules del grec «okhthos» que significa ‘montícul’, ‘tossal’ i «oikeō» que significa ‘habitar’; i el nom de l'espècie «leucophrys», es compon de les paraules del grec «leukos» que significa ‘blanc’ i «ophrus» que significa ‘cella’.[5]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La subespecie urubambae seria millor si sinonimizada en la subespecie interior.[3]

Subespecies

[editar | editar còdic]

Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[6] i Clements Checklist/eBird[7] es reconeixen sis subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]

  • Ochthoeca leucophrys dissors J.T. Zimmer, 1940 – extrem sur d'Equador (sur d'Azuay, nort de Loja) i nort de Perú (alta vall del Marañón).
  • Ochthoeca leucophrys interior J.T. Zimmer, 1930 – altiplano del centre de Perú (Huánuco, Pasco).
  • Ochthoeca leucophrys urubambae J.T. Zimmer, 1937 – altiplano del centre i sur de Perú (Junín al sur fins al noreste d'Ayacucho i Cuzco).
  • Ochthoeca leucophrys leucometopa P.L. Sclater & Salvin, 1877 – oest de Perú (Áncash) al sur fins al nort de Chile (Arica).
  • Ochthoeca leucophrys leucophrys (Orbigny & Lafresnaye), 1837 – altiplano bolivià.
  • Ochthoeca leucophrys tucumana Berlepsch, 1906 – altiplanos del noroest d'Argentina (des de Jujuy i Bota al sur fins a Sant Joan).
  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 15 de setembre de 2022. P. 495.
  2. 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 29 de maig de 2023.
  3. 3,0 3,1 3,2 del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 29 de maig de 2023.
  4. (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Ochthoeca leucophrys, p. 454, làmina 53(11)»
  5. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Ochthoeca, p. 279; leucophrys, p. 224»
  6. IOC World Bird List: Tyrant Flycatchers
  7. Clements, J. F., et al. 2022. The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2022.