Llibèria

Llibèria, oficialment la República de Llibèria (Plantilla:Lang-en), és un país ubicat en la costa oest d'Àfrica i que llimita en Sierra Leona al noroest, Costa d'Ivori a l'est i Guinea al nort. Pel sur i l'oest llimita en el golf de Guinea, part del oceà Atlàntic, en el punt més propenc del continent africà en Sudamérica, de la qual dista uns 2 840 km. Comprén 111 369 km² de superfície i conta en una població de 4 294 000 habitants. La seua llengua oficial és l'anglés encara que també es parlen al voltant de trenta llengües indígenes, de les que destaquen el kpelle, bassa, vai, grebo, craví, guisí, gola i el criollo «anglés liberiano».

El clima és càlit, tropical i humit (equatorial). Conta en una estació de pluges provocada pel monsó africà (maig a octubre) encara que les precipitacions són freqüents a lo llarc de l'any. El periodo més sec es produïx entre els mesos de decembre a febrer, en major predominancia en el nort.

Llibèria va començar a principis de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

com un proyecte de la Societat Americana de Colonisació (ACS), que creïa que les persones negres tindrien millors oportunitats de llibertat en Àfrica que en els Estats Units. Entre 1822 i l'esclat de la guerra civil nortamericana en 1861, més de 15 000 afroamericanos lliberats i naixcuts lliures, junt en 3198 afrocaribeños, es varen traslladar a Llibèria. Desenrollant gradualment una identitat americo-liberiana, els #colon varen dur la seua cultura i tradició en ells mentres colonisaven a la població indígena. Liderats pels americo-liberianos, Llibèria va declarar l'independència el 26 de juliol de 1847, que Estats Units no va reconéixer fins al 5 de febrer de 1862.

Llibèria va ser la primera república africana en proclamar la seua independència i és la primera i més antiga república moderna d'Àfrica. Junt en Etiopia, va ser un dels dos països africans que va mantindre la seua sobirania i independència durant el «Repartiment d'Àfrica» fet per potències colonials europees. Durant la Segona Guerra Mundial, Llibèria va recolzar l'esforç bèlic dels EE. UU. contra la Alemània nazi i, a canvi, va rebre una considerable inversió nortamericana en infraestructura, #lo que va ajudar a la riquea i el desenroll del país. El president William Tubman va encorajar canvis econòmics i polítics que varen aumentar la prosperitat i el perfil internacional del país. Llibèria va ser membre fundador de la Lliga de les Nacions, les Nacions Unides i la Organisació de l'Unitat Africana.

Els #colon americoliberianos no es duyen be en els pobles indígenes en els que es topaven. Els assentaments colonials varen ser saquejats pels kru i els grebo des dels seus cacicazgos de l'interior. Els americoliberianos varen formar una menuda èlit que tenia un poder polític desproporcionado, mentres que els africans indígenes varen ser exclosos de la ciutadania per dret de naiximent en la seua pròpia terra fins a 1904.

En 1980, les tensions polítiques del govern de William R. Tolbert varen donar lloc a un colp militar, que va marcar el fi del govern americà-liberiano i la pren del poder del primer líder indígena de Llibèria, Samuel Doe. Establint un règim dictatorial, Doe va ser assessinat en 1990 en el context de la Primera guerra civil liberiana que va durar des de 1989 fins a 1997 en l'elecció del líder rebel Charles Taylor com a president. En 1998, va esclatar la Segona guerra civil liberiana contra la seua pròpia dictadura, i Taylor va ser derrocat al final de la guerra en 2003. Les dos guerres varen resultar en la mort de 250.000 persones (al voltant del 8% de la població) i el desplaçament de moltes més, fent que la economia de Llibèria disminuïra en un 90%.

Un acort de pau en 2003 va conduir a eleccions democràtiques en 2005, en les quals Ellen Johnson Sirleaf va ser elegida presidenta del país, per #lo que es va convertir en la primera dòna elegida democràticament per a governar un país africà. El país s'ha mantingut relativament estable des de llavors. La recuperació del país va escomençar de forma progressiva pero encara hi ha moltes coses que millorar. La estabilitat econòmica i política es va vore amenaçada en ser un dels països assolats per la epidèmia d'ébola de 2014 junt a Sierra Leona i Guinea, en el transcurs de la qual varen morir més de 4500 persones, i es va declarar oficialment finalisada el 8 de maig de 2015.