Anar al contingut

Conopophaga aurita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 20:55 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre l'au)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Archiu:Conopophaga aurita Chestnut-belted Gnateater (male), Novo Airão, Amazonas, Brazil.jpg
jejenero orejudo (Conopophaga aurita)


El jejenero orejudo[1] (Conopophaga aurita), també denominat jejenero de faixa castanya (en Perú), jejenero fajicastaño (en Equador), brunzidor pechirrojo o pechirrufo (en Colòmbia) o toque toque de cinto castany,[2] és una espècie d'au paseriforme, de la família Conopophagidae pertanyent al gènero Conopophaga. És nativa de la conca de l'Amazones i del Escut guayanés en Amèrica del Sur.

Distribució

Es distribuïx en l'escut guayanés, en Guyana, Surinam, Guayana francesa i nort de Brasil i en la conca amazónica del sur de Colòmbia, noreste d'Equador, este de Perú i Brasil cap a l'est fins al riu Madeira.[3]

Esta espècie és considerada poc comuna en la seua hàbitat natural: el sotobosque de selves humides de baixa altitut, fins als 700 m.[4]

Descripció

És un au menuda, medix entre 11,5 i 12 cm de llongitut. És obscura en un pico relativament gros, de to marró la seua esquena i corona (l'última a sovint teñir de rojós), un cilio blanc i les cames de color gris rosáceo. El macho té un color negre en la part frontal, la cara i la gola, el pit és rojós i la pancha beige o blanc. La femella té la cara, gola i pit rojós i la pancha beige o blanc. Els machos de les anteriorment considerades subespecies snethlageae i pallida són distintius, com el negre de la cara i la gola s'estén en el centre del pit, en rojós en les parts inferiors limitándo a la vora del pit negre.

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie C. aurita va ser descrita per primera volta pel naturaliste alemà Johann Friedrich Gmelin en 1789 baix el nom científic Turdus auritus; la localitat tipo és: «Cayena».[2]

Etimologia

El nom genèric femení «Conopophaga» es compon de les paraules del grec «κωνωψ kōnōps, κωνωπος kōnōpos» que significa ‘jején’, i «φαγος phagos» que significa ‘menjar’; i el nom de l'espècie «aurita», prové del llatí «auritus» que significa ‘en orelles’, ‘de llargues orelles’.[5]

Taxonomia

Els llímits precisos de l'àrea de cada subespecie no són clars. Al sur del ric Amazones, es verifiquen variacions marcantes en el plomall i també en la vocalisació: un canvi abrupte de ritme i estructura de les notes (i, per lo tant, de la calitat del sò) a través de l'interfluvi entre els rius Madeira i Tapajós. La subespecie C. aurita snethlageae (incloent pallida) va ser considerada com a espècie separada de la #present: el jejenero de Snethlage (Conopophaga snethlageae) en base principalment en eixes diferències vocals i morfològiques.[6][7]


Hi ha alguna confusió dins de la zona de australis, ya que alguns #espècimen del riu Purús (oest de Brasil) tenen una apariència semblant a snethlageae.[3]

Subespecies

Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[8] i Clements Checklist,[9] es reconeixen quatre subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]

  • Conopophaga aurita aurita (Gmelin, 1789) – Guyana cap a l'est fins a la Guayana francesa, i cap al sur fins al nort de Brasil (Manaus a l'est fins a Amapá).
  • Conopophaga aurita inexpectata Zimmer, JT, 1931 – surest de Colòmbia i noroest de Brasil, cap al sur i est a lo llarc de la marge occidental del riu Negre.
  • Conopophaga aurita occidentalis Chubb, 1917 – noreste d'Equador i noreste de Perú (a l'est del riu Napo).
  • Conopophaga aurita australis Todd, 1927 – sur del ric Amazones des del noreste de Perú (al sur fins a Ucayali) fins a l'oest de Brasil (a l'est fins al riu Madeira, al sur fins al nort d'Acre i nort de Rondônia); la població a l'est del Madeira en el noroest de Rondônia està provisoriamente colocada ací.

Referències

  1. ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2003). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/527.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Octava part: Orde Passeriformes, Famílies Eurylaimidae a Rhinocryptidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 50 (1): 103-110. ISSN 0570-7358. Consultat el 12 de setembre de 2016. P. 109.
  2. ↑ 2,0 2,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada AB
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Greeney, H.F. & Boesman, P.F.D.. Schulenberg, T.S. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 16 de novembre de 2022.
  4. ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, ORD edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN ISBN 978-0-292-71748-0. «Conopophaga aurita, p. 388, làmina 38(6)»
  5. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Conopophaga, p. 116, aurita, p. 62»
  6. ↑ Plantilla:Batalha-Filho et al., 2014
  7. ↑ Greeney, H.F. & Boesman, P.F.D.. Schulenberg, T.S. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 9 de novembre de 2022.
  8. ↑ Plantilla:IOC ForGraConRhiMel
  9. ↑ Clements, J. F., et al. 2022. The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2022.

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Conopophaga_aurita&oldid=491199»