Ancistrops strigilatus
.jpg){kind=link}
El ticotico picogancho[1] (Ancistrops strigilatus), també denominat pico de gancho alicastaño (en Colòmbia), picogancho alicastaño (en Equador), pique-gancho d'ala castanya (en Perú) o titirí d'ales castanyes,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Furnariidae. És l'únic membre del gènero monotípico Ancistrops. És natiu de la conca de l'Amazones occidental i meridional en Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
Es distribuïx en el surest de Colòmbia (cap al sur des del sur de Meta i oest de Vaupés), este d'Equador, este de Perú, Amazònia brasileña (principalment al sur del ric Amazones, pero també registrat en el parc Nacional Jaú, cap a l'est fins al baix riu Tapajós) i nort de Bolívia (Pando, La Pau).[3]
Esta espècie és considerada poc comuna en la seua hàbitat natural, l'estrat mig i el sub-dosel de selves humides amazónicas, principalment en altitutés per baix dels 900 m.[4] majorment de terra ferm, pero també localment en boscs de várzea.[3]
Descripció
Medix entre 17 i 18 cm de llongitut i pesa entre 30 i 39 g. És un furnárido prou peculiar, en el pico terminat en gancho com un formiguer Thamnophilus.[3] Per dalt és pardo oliváceo prominentemente estriado de anteado groguenc i en una llista superciliar anteada; les ales i la coa són de contrastante color rufo. Per avall és de color davant groguenc estriado d'oliva obscur.[4] El seu perfil és subtilment diferent d'atres espècies de ticoticos rascahojas, resultant de la seua coa prou curta, la seua pescuezo prou gros i el seu pico robust i en gancho.[3]
Comportament
Va solitari o en parelles, més freqüentment acompanyant bandadas mixtes del dosel. Forrajea a lo llarc de gran branques i en enmarañados de enredaderas; sol permanéixer per més temps forrajeando en l'obert que atres ticoticos.[4]
Alimentació
La seua dieta consistix d'artròpodes.[3]
Vocalisació
La vora és un trinado prolongat que pot durar fins a trenta segons o més, algunes voltes en un to una miqueta ascendent.[4]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2003). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/527.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Octava part: Orde Passeriformes, Famílies Eurylaimidae a Rhinocryptidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 50 (1): 103-110. ISSN 0570-7358. Consultat el 12 de març de 2019. P. 105.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaAB - ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 17 de maig de 2023.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, ORD edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Ancistrops strigilatus, p. 306, làmina 12(3)»