Anar al contingut

Corapipo altera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:13 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre l'au)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
saltarín gorjiblanco occidental (Corapipo altera)


El saltarín gorjiblanco occidental (Corapipo altera), també conegut com saltarín de barba blanca, saltarín gorgiblanco (en Nicaragua) o saltarín occidental (en Colòmbia),[1] és una espècie d'au paseriforme de la família Pipridae, una de les tres pertanyents al gènero Corapipo. És natiu d'América Central i de l'extrem noroest d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx per la pendent caribenya des de l'est d'Hondures cap al sur, per Nicaragua, i també per la pendent del Pacífic des del sur de Costa Rica i Panamà, fins al noroest de Colòmbia.[2]

És una espècie comuna en les terres baixes i tossals, es reproduïx principalment entre els 400 i 600 m d'altitut en l'alvertent del Carib i fins als 1500 m en la del Pacífic. Descendix a les terres baixes en la temporada de pluges, sent un cas conegut de migrant altitudinal.[3]

Comportament

[editar | editar còdic]

Un estudi realisat en Costa Rica va descobrir que el saltarín de barba blanca sembla haver mantingut una conectivitat genètica important a pesar de la fragmentació de l'hàbitat. Açò sugerix que els saltarines no tenen problemes per a dispersar-se a través d'hàbitats fragmentats fòra del bosc.[4]

Alimentació

[editar | editar còdic]

S'alimenta principalment de bayas i d'alguns insectes. Forma grups en les seues àrees de reproducció, pero en les terres baixes és més solitari, encara que pot unir-se a les tangaras i atres espècies que s'alimenten en bandadas mixtes.

Reproducció

[editar | editar còdic]

De la mateixa manera que atres saltarines, esta espècie té un ritual de apareamiento fascinant en un lek comunal. De tres a quatre machos descendixen d'un en un en un tronc caigut cobert de verdet, volant en un aleteo llent, en la coa empinada i expandint la gorguera, donant menuts bots com si el tronc estiguera electrizado, després deixa el seu lloc a un atre macho.

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie C. altera va ser descrita per primera volta pel ornitólogo austríac Carl Eduard Hellmayr en 1906 baix el nom científic de subespecie Corapipo leucorrhoa altera, la localitat tipo és «Carrillo, Costa Rica.»[1]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric femení «Corapipo» es compon de la paraula del grec «korax, korakos» que significa ‘cuervo’ (pel color negre) o «korē» que significa ‘nimfa’, ‘títaro’; i de la paraula del llatí modern «pipo» que és la designació genèrica dels saltarines; i el nom de l'espècie, «altera» en llatí significa ‘segon’, ‘pròxim’, ‘un atre’.[5]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Considerada per alguns autors com conespecífica en Corapipo leucorrhoa, principalment en base en les similituts de vocalisació i menudes diferències de plomall.[6]

Subespecies

[editar | editar còdic]

Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[7] i Clements Checklist/eBird,[8] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 . Avibase. Consultat el 24 de setembre de 2014.
  2. 2,0 2,1 Corapipo altera en Birds of the World.
  3. Journal of Animal Ecology.77(6)
    1122–1128.doi:10.1111/j.1365-2656.2008.01451.x.Consultat el 2020-11-05.
  4. Barnett, J.R.; Ruiz-Gutiérrez, V.; Coulon, A.; & Lovette, I.J.. . Conservation Genetics. Springer Netherlands. doi:10.1007/s10592-007-9463-3. Consultat el 25 de setembre de 2014.
  5. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Corapipo, p. 118, altera, p. 43»
  6. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFdel Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M.2016">del Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M. (2016). HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines (en en), Barcelona, Espanya i Cambridge, Regne Unit: Lynx Edicions and BirdLife International.
  7. IOC World Bird List: Cotingas, manakins, tityras, becards
  8. Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, D. Roberson, T. A. Fredericks, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2015. The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]