Atthis ellioti
.jpg){kind=link}
El colibrí de Elliot[1] (Selasphorus ellioti), també denominat colibrí de gola violeta, brunzidor guatemaltec, brunzidor centroamericano o brunzidor magenta (en Mèxic) o colibrí abejerón (en Hondures),[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae —els colibríes— pertanyent al gènero Selasphorus, anteriorment situat en el gènero Atthis. És natiu del nort d'América Central i sur de Mèxic.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx des de les terres altes des del sur de Mèxic (en Chiapas) cap al sur a través de Guatemala fins al nort d'El Salvador i Hondures.[3]
Habita en boscs humits a semihúmedos de pi-encino, boscs siempreverdes, vores de boscs, creiximents arbustivos adjacents al bosc i clars en flors. En altitutés entre 1500 i 3500 m.[3]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie S. ellioti va ser descrita per primera volta per lel ornitólogo nortamericana Robert Ridgway en 1878 baix el nom científic Atthis ellioti; el seu localitat tipo és: «Volcà de Fòc, Guatemala».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Selasphorus» es compon de les paraules del grec «selas» que significa ‘llum, flama’, i «phoros» que significa ‘que du’; i el nom de l'espècie «ellioti», commemora al ornitólogo nortamericà Daniel Giraud Elliot (1835-1915).[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Està estretament emparentat en Selasphorus heloisa i molts autors les han considerat anteriorment com conespecíficas.[3] La present espècie, junt a Selasphorus heloisa varen estar anteriorment situades en el gènero Atthis, pero varen ser transferides a Selasphorus com a resultat d'estudis genètic-moleculars realisats en 2014 i 2017, que varen demostrar que Atthis estava embotida dins de Selasphorus.[5][6]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[7] i Clements Checklist/eBird [8] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Selasphorus ellioti ellioti (V), 1878 – terres altes del sur de Mèxic (Chiapas) i Guatemala.
- Selasphorus ellioti selasphoroides (V), 1932 – terres altes d'Hondures i el nort del Salvador.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 25 de febrer de 2025. P. 130.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 06 de març de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Atthis ellioti en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Selasphorus, p. 352; ellioti, p. 145»
- ↑ McGuire, J., Witt, C., Remsen, J.V., Corl, A., Rabosky, D., Altshuler, D. & Dudley, R. (2014). «Molecular phylogenetics and the diversification of hummingbirds». Current Biology.
- ↑ (2017).BMC Evolutionary Biology.17(1): 126ISSN 1471-2148.doi:10.1186/s12862-017-0980-5.
- ↑ IOC World Bird List: Hummingbirds
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.