Eliseu Climent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 03:04 4 maig 2011 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Revertides les edicions de Xicotet (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2)
Anar a la navegació Anar a la busca

Eliseu Climent i Corberà (Llombay, Ribera Alta, 1940 ) és un empresari i polític, promotor d’un lobby mediàtic pancatalaniste.

Biografia

Estudià dret en l'Universitat de Valéncia, i allí fon captat pel rogle de Sanchis Guarner i Joan Fuster i publicà les revistes Diàleg (1960) i Concret (1962). En 1968 fundà l’editorial Tres i Quatre, per a fomentar el pancatalanisme entre els valencians, i en 1972, creà els Premis Octubre, un certamen lliterari per a incentivar entre els valencians la compra i llectura de llibres pancatalanistes.

Per atra banda, Climent fon un activiste polític durant el tardofranquisme i la transició espanyola, i fon ú dels fundadors del Partit Socialista Valencià, precursor del PSPV-PSOE) sent ú dels redactors del nomenat “Estatut d'Elig” de 1975.

Ya en 1978, fundà Acció Cultural del País Valencià (ACPV) una societat que es declara independent, pero que en la pràctica està totalment condicionada per les contínues subvencions d’organismes catalans com la Generalitat Catalana i l’Òmnium cultural, i d'entitats bancàries catalanes com La Caixa o Caixa Catalunya. Joan Fuster fon el primer president d’ACPV; i Climent fon el secretari general i, des de 1999, el president.

Posteriorment, en 1984, Climent escomençà a publicar la revista semanal El Temps (que feu una tirada de més de 25.000 eixemplars en l'any 2000), i ficà (de forma illegal) repetidors de televisió en diferents punts de la geografia valenciana per a vore la cadena catalana TV3. Aixina i tot, tant el govern de Joan Lerma, com els d'Eduardo Zaplana, José Luis Olivas i Francisco Camps, sempre feren la vista grossa ad este fet i mai tancaren les emissions illegals d'esta cadena en terres valencianes, continuant hui les seues emissions en l'aquiescència del Partit Popular.

Animat per esta situació d'impunitat llegal, creà la cadena pancatalanista INFO TV.

En 1995 agarrà el control de la revista fallera Pensat i Fet, que no es publicava des de 1972, per a fer proselitisme entre el mon faller, que tradicionalment ha segut un reducte de valenciania poc propici a les idees catalanistes.

Per mig de subvencions i donacions catalanes, comprà i restaurà els almagasens comercials d'El Siglo Valenciano, per a convertir-los en la seu central de ACPV, la referida revista El Temps, i atres organismes paralels de son particular empori personal.

En l'actualitat, ademés de president d'ACPV, és membre fundador de la Fundació Josep Renau, que custodia i difon l'obra del famós cartelliste valencià Josep Renau, és president de la Fundació Ausias March i de l'Institució Cívica de Pensament Joan Fuster, plataforma que (com totes les creades per Climent) intenta impulsar els Països catalans a base de subvencions catalanes.

En 2010, les investigacions de corrupció del Caso Pretoria desvelaven subvencions irregulars a entitats de d'Eliseu Climent per part d'ajuntaments governats pel PSC, amparades en una suposta llínea editorial critica en el govern valencià i en intenció política de desgastar al PPCV.[1][2][3]

Premis

Com a premi a la gran promoció de Catalunya, sa cultura, i el pancatalanisme, que Climent ha realisat entre els valencians des de 1960, la Generalitat de Catalunya li concedí en 1983 la Creu de Sant Jordi, i en 1989 el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I, entre atres.

En 1992, fon nomenat Miquelet d'Honor per la Societat Coral El Micalet, l’única entitat no catalana de certa rellevància que li ha premiat.


Crítiques

Els sectors valencianistes li consideren un renegat i un venut, enemic del poble i la cultura valenciana; mentres que alguns sectors del pancatalanisme simplement li consideren un frau, per usar el pancatalanisme en fins lucratius. Aixina i tot, Climent, sempre ha negat beneficiar-se d'estes subvencions a títul personal; pero és evident que si Eliseu Climent no rebera subvencions catalanes ni respal institucional, son empori editorial (i per tant la renta personal derivada d'ell) estaria acabat, puix la societat valenciana rebuja el pancatalanisme.


Enllaços externs

Refrències

  1. ↑ http://www.valenciaenferia.com/noticias//not332375.html
  2. ↑ http://www.vozbcn.com/2010/05/27/19935/eliseu-climent-caso-pretoria/
  3. ↑ http://www.abc.es/20100529/valencia-valencia/climent-recabo-fondos-trama-20100529.html
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Eliseu_Climent&oldid=48518»