Balls valencians

El ball tradicional valencià és tot el conjunt de balls que son propis del poble valencià, be per creació o per assimilació i que se han anat transmetent de generació en generació. Els diferents estils que mos han arribat fins hui són jotes, uns o malaguenyes, seguidilles, fandangos, boleros, copeos, valencianes, fandangos de copla partida i jotes de quatre.

La major part d'ells solien interpretar-se en qualsevol ocasió festiva, com les reunions de familiars o d'amics, celebració d'onomàstiques, matances, collites, etcétera. Ademés, podien fer-se en l'interior de les cases, en el carrer, davant de les portes, o a les eres. Hui en dia, pràcticament s'ha perdut la seua funció festiva i han evolucionat en espectàculs per a mostrar en escenaris.

Un cas especial lo constituïxen els balls públics, com les danses o els balls plans que se celebren en les places o carrers en motiu de les festes majors, i en música de dolçaina o banda de música. Finalment, les danses rituals processionals, com les danses de nanos i jagants, de bastons, de vetes, haurien d'adscriure's en un atre apartat diferent del del ball tradicional.

Gèneros de ball tradicional valencià

Valéncia ha conservat una diversitat d'estils per al ball molt de superior a la de qualsevol atre territori de la Península Ibèrica. Els factors que han permés este fet, són d'una banda la inclinació natural dels valencians a la música i el ball i de l'atra la permeabilitat a totes les modos forasteres. Com resultat, s'ha forjat un patrimoni format per 9 gèneros diferents de música per al ball en les seues variants musicals i coreogràfiques. Tot això, sense contar els balls de plaça, ni les danses rituals.

La jota

La jota és el ball tradicional més estés per tota Valéncia, popularisat en totes les comarques. S'originà en el sigle XVIII, pero la forma en que la coneixem actualment data del sigle XIX. En este sigle va ser substituint un atre tipo de ball més antics, com les seguidilles. Musicalment es distinguixen les jotes en tornats ( més abundants al sur) i sense ( més abundants al nort). Per lo que fa a les estructures coreogràfiques hi ha una gran varietat de formes soltes (més antigues) i agarrades (més modernes), com per parelles, rogles en canvi de parella (especialment abundants en el nort), en quadro, de tres, des de sis (tres parelles), en filera o renc (un cas especial lo constituïx el ball del canó de les comarques del nort), etc.

La U o malaguenya

La U és un ball originat en el sur peninsular a finals del sigle XVII o principis del sigle XVIII. Es troba fortament arraïlat en totes les comarques de la mitat sur del antic Regne de Valéncia. Cap al nort, només lo trobem en la costa, a on arriba fins a la comarca de La Plana. És un ball que presenta moltes denominacions. En el sur se nomena malaguenya, en les comarques centrals U, en les comarques castellà-parlants més interiors fandango i en les de més al nort marineria. Normalment es un ball de parella, antigament solt i més modernament agarrat. També hi ha algunes variants de U en rogle en les comarques centrals, que reben noms com villanera, safanòria, ball pla o sandinga.

Seguidilles

Són un ball originari del centre de la península Ibèrica, se va estendre a partir del sigle XVI. Al ser un ball tan antic ha anat desapareixent i en estos moments se conserven pocs eixemples. Hi ha dos estils diferenciats pel seu ritme, les més antigues o clàssiques, nomenades torrades en algunes comarques i les ràpides o manchegues, també nomenades corrilles o corridas. Les primeres són més freqüents en les comarques del nort i es ballen en rogle, encara que també apareixen en la Marina i la Serrania d'Alcoy, a on es ballen en quadro i fent cadenes o encreuament. Les segones són més freqüents en les comarques centrals interiors i solen ballar-se en parella.

Fandango (del nort)

És un gènero musical i de ball casi exclusivament valencià. És molt abundant a les comarques valencianes del nort, encara que també apareix a les Terres de l'Ebre i les poblacions aragoneses pròximes a la frontera de Valéncia. És un fandango arcaic, emparentat en atres fandangos ibèrics i en els fandangos de copla partida del sur valencià. Generalment té un ritme molt ràpit i s'usen passades molt lluïdores. Moltes vegades va lligat a la jota, de manera que es passa de la jota al fandango sense parar la música ni el ball. Hi ha alguns eixemples en tonalitat menor.

Bolero

És un ball molt brillant, creat pels mestres de ball del sigle XIX per a les classes acomodades i popularisats a finals d'este sigle. El seu orige està en la seguidilla, encara que també hi ha boleros enfandangats influenciats per l'U. És un gènero cultivat especialment a la Costera, la Ribera Alta, la Ribera Baixa i la Valldigna. Ademés, els mestres de ball dels quadros de balls populars de la ciutat de Valéncia també crearen boleros per a incloure en el seu repertori.

Copeo

És un ball emparentat en la seguidilla. L'estrofa lliterària que usa és el copla o cançó i no l'estrofa de seguidilla, ademés, porta una tornada cantada que sempre diu "rode la bola". Algunes fonts diuen que guarda una certa relació musical en els copeos mallorquins, encara que el copeo valencià és molt mes llent. Només s'han conservat tres eixemples a la zona de la serra de Mariola.

Valencianes

Les valencianes són un gènero exclusivament valencià estés per la comarca de la Horta de Valéncia i algunes comarques pròximes. Hi ha tres estils diferents: L'U i Dos, L'U i Dotze i L'U, els dos primers guarden relació en la jota i el tercer en el fandango andalús. El naiximent de les valencianes com a ball, fon gràcies als mestres dels quadros de balls populars de la ciutat de Valéncia, que adaptaren passades populars pero en la tècnica del ballet al cant d'estil. Són per tant un tipo de ball espectacular naixcut en els escenaris.

Fandango (de copla partida)

És un gènero musical exclusivament valencià, que només apareix a la Serrania d'Alcoy, la Foya de Castalla i el Camp d'Alacant. Està emparentat en els fandangos del nort de Valéncia, en atres fandangos ibèrics i inclús de les Illes Filipines. Se balla normalment en filera i formant cadenes.

Jota de quatre

És un gènero musical exclusivament valencià. El nom no mos ha d'induir a pensar que és un tipo de jota, ya que es diferencia clarament d'esta. S'han conservat molt pocs eixemples a les comarques d' Alcoy, la Vall d'Albaida i la Marina Alta. Normalment se ballar en quadros de quatre persones i formant cadenes.

Vídeos

Jotes:

Fandangos de coble partit:

Fandanguet roda't (Ibi)

Uns o malaguenyes:

Seguidilles, jota i fandango (del nort):

Boleros:

Valencianes:

Valencianes del U i Dos (Albuixech)