Pi marítim
| Pi marítim | |||
|---|---|---|---|
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Pinophyta | ||
| Classe | Pinopsida | ||
| Orde | Pinales | ||
| Família | Pinaceae | ||
| Gènero | Pinus | ||
| Espècie | Pinus pinaster | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| Archiu:Pinus pinaster range.svg | |||
| Distribució natural | |||
El pi marítim (Pinus pinaster), és un arbre perennifoli de la família de les pinàcees, comú en zones litorals i interiors seques de la conca mediterrànea. Antigament rebia el nom científic de Pinus maritima.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbre robust i de ràpit creiximent, que pot superar els 20–30 metros d'altura, de copa irregular i densa.
- Fulla: acícoles rígides, de 10 a 25 cm, agrupades de dos en dos, de color vert intens, llaugerament corbades.
- Flor: monoic. Les flors masculines groguenques es disposen en espigues; les femenines es convertixen en pinyes. Florix en primavera.
- Fruit: pinya cònica de fins a 20 cm, molt dura i persistent, en escates prominents.
- Tronc: escorça gruixuda, de color rogenc o castany, molt badada, que exuda abundant resina.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Espècie característica de sòls arenosos i àcits prop del litoral, encara que també pot créixer en zones interiors. És habitual en repoblacions en la Comunitat Valenciana, sobretot en serres litorals i sublitorals. Apareix en Alacant, Marina, Camp de Morvedre i Plana Baixa.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Pinus pinaster fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753. Té diverses varietats locals i formes, entre elles la varietat mesogeensis típica del litoral mediterràneu.
Etimologia
[editar | editar còdic]- Pinus: del llatí clàssic, per a designar els pins.
- pinaster: de "pinus" + sufix "-aster", 'semblant a un pi', provablement per diferenciar-lo d'atres espècies més conspícues.
Usos
[editar | editar còdic]Utilisat per a obtindre resina, com a planta repobladora, i per a producció de fusta (embalages, paper). També apreciat com a ornamental en zones costeres.
Conservació
[editar | editar còdic]Espècie no amenaçada (LC), pero les repoblacions massives poden causar canvis en la biodiversitat local si desplacen flora autòctona.
Refranys valencians
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Pinus pinaster – Plants of the World Online – Kew
- Castroviejo, S. (coord.). Flora Ibérica. Real Jardín Botánico
- Pinus pinaster en PlantList
- Pinus pinaster en Tropicos.org
- «Pinus pinaster». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2)
- Tutin, T.G. et al. Flora Europaea
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pi marítim.
