Anar al contingut

Gramínees

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:30 4 ago 2025 per Reval (Discussió | contribucions) (Referències)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Poaceae

Classificació científica
Regne Plantae
Classe Liliopsida
Orde Poales
Família Poaceae
Gènero Triticum, Zea, Oryza, Hordeum, Avena, entre atres
Espècie unes 12.000 espècies

La família Poaceae, també coneguda com a gramínees, és un gran grup de plantes monocotiledònees que inclou moltes de les espècies més importants per a l'agricultura i l'alimentació mundial. Comprén des de herbes anuals fins mates i abruixells perennes, i forma la base de molts ecosistemes oberts com praderies, sabanes i cultius.

Descripció

[editar | editar còdic]

Les Poaceae compartixen diversos trets estructurals característics:

- Fulla: alterna, llarga i estreta, en baïna foliar que envolta la tija; marge paralel, sense estípules.

- Flor: molt reduïdes, agrupades en espiguetes, generalment anemòfiles (polinisació pel vent); carixen de pétals vistosos.

- Fruit: tipo cariopsi, un gra sec indehiscent que conté una sola llavor, fortament adherida al pericarpi.

- Soca: tiges generalment cilíndriques i buides (canyes), dividides per nucs; moltes espècies formen rizomes o colònies per vegetació.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Les gramínies es troben presents en quasi tots els hàbitats terrestres, des de deserts fins zones àrtiques, sent dominants en praderies, estepes, pastures, camps cultivats i zones humides.

Tenen gran capacitat de resistència a la sequera, al vent i la chafigada, i són fonamentals en la cobertura del sol i l'estabilitat dels sòls.

Gèneros principals

[editar | editar còdic]

Entre els gèneros més importants de la família Poaceae es troben:

- Triticumblats

- ZeaDacses

- Oryzaarrossos

- Hordeumordis

- Avenaavenes

- Poapoes, herbes de prat

- Bambusabambús

- Loliumraigrassos

- Saccharumcanyes de sucre

Importància ecològica

[editar | editar còdic]

Les Poaceae formen la base tròfica de molts ecosistemes oberts. Proporcionen aliment a una gran varietat d'animals herbívors i protegixen el sol de l'erosió. Les seues espècies dominen molts paisages, especialment en climes temperats i subtropicals.

Són essencials en la regeneració vegetal post-incendi i tenen gran capacitat de propagació per rebrot.

Usos humans

[editar | editar còdic]

La família Poaceae té un valor econòmic i alimentari enorme:

- Alimentació: proporciona els principals cereals de consum humà (blat, arròs, dacsa, ordi, avena, serpol, mill…).

- Ferraja: fonamentals en la nutrició del ganado, tant en pastura com en ferrages conservats.

- Construcció i usos industrials: el bambú i la canya s'ampren en construcció, mobles, artesania i paper.

- Energia: cultius com la dacsa o la canya de sucre es destinen també a biocombustibles.

- Ornamentació: algunes gramínies s'usen com a plantes ornamentals o per a formar herbes i cobertes vegetals.

Distribució

[editar | editar còdic]

Les Poaceae tenen distribució global i són especialment abundants en:

- Praderes i estepes d'Europa, Àsia i Amèrica del Nort

- Zones tropicals i subtropicals d'Àfrica, Amèrica del Sur i Surest asiàtic

- Zones agrícoles de tots els continents

Conservació

[editar | editar còdic]

Encara que moltes gramínies són cultivades o espontànees, algunes espècies locals estan amenaçades per:

- Agricultura intensiva i monocultius

- Pèrdua de prats i zones de pastura extensiva

- Introducció d'espècies invasores

- Urbanisació i contaminació

Referències

[editar | editar còdic]
  • Grass Phylogeny Working Group (2001). «Phylogeny and subfamilial classification of the grasses (Poaceae).». Ann. Missouri Bot. Gard. (88): 373-457
  • Kent, Norman Leslie [1983] Technology of cereals: An introduction for students of food science and agriculture. Pergamon Press Ltd, Oxford
  • Langer, R.H.M. 1984. Especies y variedades de gramíneas forrajeras. En: Las pasturas y sus plantas, Capítulo 3, pag.: 75-96. Editorial Hemisferio Sur, Montevideo, Uruguay
  • Puglia, M.L. (mayo de 2003). «Gramíneas ornamentales». Jardín (Edición especial Nº7): 1-130. ISSN 0329-322

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Judd, W. S.; Campbell, C. S. Kellogg, E. A. Stevens, P.F. Donoghue, M. J. (2002). «Poaceae». Plant systematics: a phylogenetic approach (Sinauer Axxoc edición). USA. ISBN 0-87893-403-0
  • Parodi, L.R. (1987). Gramíneas. (En: Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinería. Tomo I. Descripción de plantas cultivadas. edición). Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires
  • Romero Zarco, Carlos. Las gramíneas de la Península Ibérica e Islas Baleares. Claves ilustradas para la determinación de los géneros y catálogo preliminar de las especies. Colección Monografías de Botánica Ibérica, n.º 15. Edita: Jolube Consultor Botánico y Editor, Jaca (Huesca). ISBN 978-84-943561-1-7
  • Watson, L.; Dallwitz, M. J. «The Grass Genera of the World». Delta-Intkey (en anglés)

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons