Torrent (Valéncia)
| Torrent | ||||
| ||||
| País : | Espanya | |||
| • Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Horta Sur | |||
| • Partit judicial: | Torrent | |||
| Ubicació: | 39°26′20″N 0°27′56″O | |||
| • Altitut: | 66 m. | |||
| Superfície: | {{{superfície}}} | |||
| Població: | 83457 hab. | |||
| • Densitat: | 1.209,52 hab./km² | |||
| Gentilici: | torrentí, torrentina | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià i Castellà | |||
| Còdic postal: | 46900 | |||
| Festes majors: | 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen) | |||
| Alcalde: | Mª José Català Verdet | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Torrent és un municipi de la Comunitat Valenciana (Espanya) situat en la comarca de l'Horta Sur de la Província de Valéncia.
Història
Fundació
Torrent se fundà en l'any 1248, dèu anys després de la Conquista de Valéncia per part de Jaume I. El rei oferí estes terres a "fra en Hugo de Folcalquier", tinent de l'Orde de Sant Juan de Jerusalem (Orde de l'Hospital) per a obtindre sa ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.
Finalisada esta guerra, en 1232 Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Juan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia 5 de Maig de 1238 es fiu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.
Els primers habitants
Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arquològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) així com la Torre i sa fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.
Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero es en la romanisació quan es poblarà densament ab viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.
Després de la romanisació començà un periodo de domini musulmà, (a partir del s. VIII) que deixa sa impronta sobre tot en la geografia urbana, ab carrerons estrets i tortuosos, places, i assucacs.
Monuments
Museus
Festes
Moltes de les seues festes son similars a les que es celebren en Valéncia capital i sa àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.
- "Porrat" de Sant Antoni Abad (Giner): Es fa una foguera i una bendicio d'animals.
- 1 de Febrer: "l'entrà de la flor". Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
- 3 de Febrer: Sant Blai: en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot lo carrer Ramón y Cajal. Eixe dia es venen els típics gayatos i los 'sanblaiets', que es beneïxen en la parroquia de San Lluís Beltran. Es també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que San Blai es el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris son chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que fiu San Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el "rossejat".
- 15 al 19 de març: Falles.
- Semana Santa: Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
- Festas de la Verge del Rosari: La nit del dissabte al primer dumenge de Maig es realisa "l´Enramà" en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
- Festes de la Verge dels Desamparats: Es celebren el segon dumenge de Maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits y cants típics valencians. Es una festivitat que es remonta ad este segle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.
Personages Rellevants
- Anabel Medina: tenista, medalla de plata en dobles en els Jocs Olímpics de Pekín 2008.
- Manuel "Champi" Herreros: motocicliste, campeó del món en la categoria de 80cc en 1989.